Passo de puntetes pel Roda el món…
Sóc ben certa que un dia em vaig
comprometre a ser-hi.... també sento que potser hi he perdut el dret, esborrat a
força d’absències i de silencis…
I malgrat tot l’he anat seguint en la
distància, degotat amb puntualitat entre la pila d’articles diaris que em
recull l’rss i que miro en transversal per fer una tria precisa de la
informació rellevant
Invariablement m’hi aturo, igual que
reviso els que encara estan actius de la primera sindicació, en XeXu, la Carme,
la Fanal Blau, en Barbollaire, … i enyoro l’elur i la Violette i tants d’altres
Mai no dic res però, no sóc de paraula
fàcil, no sé què dir, de fet…. només us
acompanyo en silenci des de la barrera, un somriure dibuixat, i el pensament de
que plegats, som llum!!
I avui us hi passo de puntetes per
deixar-hi una petja petita que faci d’escletxa per tornar a començar
Tenia un blog, m’agradava quan hi
escrivia, m’agradava el què hi escrivia….
Encara tinc un blog, reformat per adequar-se’m…. el sento molt meu, i a vegades, escadusser, hi escric
Encara tinc un blog, reformat per adequar-se’m…. el sento molt meu, i a vegades, escadusser, hi escric
