Amics,
companys... el 6 –febrer- 2018 compliré 87 anys el que crec que em situa en el
de més edat d’aquest meravellós grup. Vull dir-vos també que em faltaran deu
anys més per arribar a la fita on va parar el seu camí la meva mare, o sigui
97anys, en canvi el meu pare... jo he estat per aquí fins ara dues vegades el
que ell ( 44 anys)... Ells també somniaven com crec que vosaltres. La nit
passada m’ha succeït... Aquí us ho poso... Què hi podeu dir, si us sembla
ajudar-me, el que he de ser segons el somni en el nou pervindre? // —anton.
En
somnis he vist:
-
Vols ser criminal
O
imbècil ...!!
Enjullat
en la premissa
he
quedat mut,
a
punt de caure al pou
de
les misèries de la vida.
He
reflexionat...
El
criminal és un imbècil
que
lluita per escapar de si mateix
dintre
de la seva carn...
I
l’imbècil es criminalitza
a
ell mateix, però ho sap ell ?
DE
REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-29-1-18
Difícil dilema tal com ho planteges, Anton...Vols dir que aquet somni es refereix al teu futur? Hi ha més opcions...
ResponEliminaJo diria que la diferència és, que el criminal tria aquesta opció i l'imbècil, el pobre, no sap que ho és...
Hola Roser, hace tanto que no paso por aquí, que ya no me acuerdo de cuánto tiempo hace.
EliminaDeseo de todo corazón que todo esté bien en tu vida, amiga, yo no estoy pasando por mi mejor etapa de la vida. Han pasado muchas cosas y nada buenas en mi vida.
EliminaTe dejo un abrazo y mi gran estima siempre.
🙏♥️🙅🤗
EliminaL'opció és sempre, sempre, ser persona. Fins al final. Mesurar cada gest per no caure fora del camí.
ResponEliminaCom en gairebé tots els dilemes de "blanc o negre", jo crec que la millor solució és "el gris". Per sort, la vida ens ofereix un gradació de possibilitats entre els extrems. Com diu en JOAN, el que hem de procurar és ser "persones" i actuar sempre en conseqüència.
ResponEliminaNomes és un malson, cal despertar!!
ResponEliminaNo som criminals, ni volem ser imbècils ... hem de trobar un altre camí.
ResponEliminaFalten pocs dies pel teu aniversari i t'avanço la primera felicitació.
Que siguin uns 87 ben feliços i continuis amb energia i creativitat per escriure i per pintar.
I per venir-nos a veure de tant en tant! Una abraçada!
Ni criminal ni imbècil vell amic; vull que siguis per sempre el iaio Anton, el dels trenets, l'artista, el iaio amb l'esperit més lúcid i jove que m'hauria agradat tenir de iaio de veritat.
ResponEliminaI moltes felicitats per aquests esplèndids anys que ben aviat compliràs.
Una forta abraçada!
Com s'ha repetit, només és un somni i, per sort, la vida s'obre a d'altres infinitats d'opcions. Apaga el somni i obre'n un de nou!
ResponEliminaVaja dulitat. Més val viure la realitat que continuar en el somni.
ResponEliminaFelicitats avançades!
ResponElimina