dimarts, 23 de gener del 2018

Síl·labes.

Souvenir [CMLXII]

Em desconec, quan ningú em mira,
com un vell constructor
que mesura la soledat
pels colors del horitzons
que es reflecteixen en els silencis.

Escrivint dies d'insomni mineral
com qui cerca el refugi
d'un nom nu.

Ulls envidriats pels raigs
d'un sol núvol
que s'escapoleix, escales amunt,
creant-vos noves ombres llunyanes.

Síl·labes que no sabré pronunciar.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

15 comentaris:

  1. McAbeu23 de gener del 2018, a les 18:12

    Una fotografia genial amb aquests "colors dels horitzons reflectits en els silencis". M'agrada.

    ResponElimina
  2. Joan Guasch23 de gener del 2018, a les 19:16

    Molt boniques les imatges de les paraules. Per pensar-hi.

    ResponElimina
  3. M. Roser23 de gener del 2018, a les 20:31

    Mar, cel, núvols ben reflectits als miralls, són bonics i tenim ganes d'observar els originals, en mig del silenci i sense cap ombra...

    ResponElimina
  4. sa lluna23 de gener del 2018, a les 20:50

    Magnífica fotografia, ben acompanyada per les teves paraules que sempre m'arriben ben endins.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas23 de gener del 2018, a les 23:04

    Les síl·labes de la fotografia, síl·labes de mar i de cel i de núvol i les dels versos, les has pronunciat molt bé.

    Malauradament crec que a tots ens passa que hi ha síl·labes que mai no sabrem pronunciar.

    Gràcies per venir, Barbo... i dur-nos la sensibilitat i la bellesa d'aquest teu post.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbollaire24 de gener del 2018, a les 9:53

      Gràcies a tu, Carme, per mantenir aquest punt de trobada.
      Darrerament, com va dir en Ovidi, desescric tot el que escric.
      Un petonet ben dolç, nina estimada :-)*

      Elimina
  6. Sergi24 de gener del 2018, a les 8:49

    Si tu no saps pronunciar síl·labes, apaga y vamonos!

    ResponElimina
  7. montse24 de gener del 2018, a les 13:00

    Molt poètic aquest joc de síl·labes que gronxen paraules plenes de tendresa.

    ResponElimina
  8. Laura T. Marcel24 de gener del 2018, a les 16:57

    En el fons no se si t'ho entenc tot del tot, però sona tan maco això que dius... Al final moltes interpretacions poden ser bones. Cadascú hi pot afegir llum, la seva llum. I la imatge també és molt maca!

    ResponElimina
  9. novesflors24 de gener del 2018, a les 18:25

    Sempre t'elogie la fotografia. Avui també però deixa'm que et diga que aquest poema em sembla magnífic.

    ResponElimina
  10. ignasi24 de gener del 2018, a les 22:34

    Comparteixo amb la Laura que són paraules boniques encara que potser no les entenc del tot. Ho vaig llegir una vegada en referència a les cançons de Neil Young, paraules boniques.

    ResponElimina
  11. xavier pujol25 de gener del 2018, a les 8:32

    El poema i la fotografia es complementen a la perfecció.

    ResponElimina
  12. Teresa Ribera26 de gener del 2018, a les 1:30

    De moment les síl·labes brollen. I els ulls es meravellen en cada reflex nou. Estic d'acord amb en Xavier.

    ResponElimina
  13. Galionar26 de gener del 2018, a les 19:06

    Potser no les sabràs escriure mai, però a través del poema podem besllumar molts camins que ens permetran fer-ne la nostra interpretació particular...

    ResponElimina
  14. M. Antònia26 de gener del 2018, a les 22:44

    M'agrada l'estrofa del mig "insomni mineral" i "nom nu", mineral perquè l'imsomni pesa o per la riquesa i força del mineral, nu com a les cavernes (mineral), començament ... M'ha fet pensar. Una foto ben escollida

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)