No gaires escarafalls. Però sí, voldria veure-us de nou, i abraçar-vos molt.
Ps. La foto, meravellosa, és del meu estimadíssim David Marí, còmplice del nostre "La boira incessant" (Edicions Tívoli, 2017.
dijous, 4 de gener de 2018
Sense escarafalls
No gaires escarafalls. Però sí, voldria veure-us de nou, i abraçar-vos molt.
Ps. La foto, meravellosa, és del meu estimadíssim David Marí, còmplice del nostre "La boira incessant" (Edicions Tívoli, 2017.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Viure més endreçat és un gran què, m'alegro que ho hagis aconseguit. Et torno l'abraçada! :-)
ResponSuprimeixGràcies, amic.
SuprimeixEndreçar-se també és vida!
Trobo que sona molt bé tot plegat. Felicitats per l'endreçada!
ResponSuprimeixI sense l'ajut de la sinyora japonesa aquella! :-))
SuprimeixMuacs!
Per un 2018 sense escarafalls i moltes abraçades!!!
ResponSuprimeixVisquen les abraçades teues!!
Suprimeix:-))
Felicitacions per tot plegat, sembla que aquest any comença molt bo per a tu.👌😉
ResponSuprimeixAferradetes!!
Tinc tantes ganes de re-veure't, nina...
SuprimeixIgual de fortes per a tu!
Potxons retrobats dins la boira d'aquesta tornada al bloc.
ResponSuprimeixPotxons preciosos, Montse, i que la boira ens en sigui testimoni.
Suprimeix:-))
a cantar al·leluia... avui i sempre... m'alegra que el canti porti aigua alegre...i una abraçada menudeta... anton.
ResponSuprimeixLi ha costat, però se n'ha sortit!
SuprimeixAbraçada menudeta que fa molt per al cor!
Has fet les noces d'or amb la vida i sembla que t'ha portat moltes coses bones, encara que estiguin emboltades de boira, que després ja sortirà el sol. Petonets.
ResponSuprimeixLes noces d'or amb la vida! OH! :-)**
SuprimeixLa boira que les envolta és de veres, i se pot comprar...que la vols?
;-)
50 són una atalaia des d'on es veu millor què vols i on vols anar.
ResponSuprimeixLes talaies són genials: se veu la boira, i el foc, i els destins humans des de dalt.
SuprimeixQue mai em falti la teua amistat, això demano. :-)**
Tu sí que pots dir: any nou, vida nova.
ResponSuprimeixM'has estat torxa en aquest camí, Xavier.
SuprimeixJa saps :-)***
Abraçades i bons desitjos per aquest nou tombant de vida. 50 és un bon nombre. Fins aviat, cantireta.
ResponSuprimeixGràcies pels tombants, que donen molta conversa ;-)*
SuprimeixIgualment, Teresa!
Fas molt bé d'estar-ne satisfeta. Només ens cal fer possible que es compleixi el teu desig.
ResponSuprimeixSomric agraïda i feliç de llegir la teua empatia.
SuprimeixOitant que vull, desitjar això no fa mal a ningú!
Bon any! 👍
ResponSuprimeixAixò és un bon desig i no les parrafades dels whatsapp!!
Suprimeix:-) Igualment!
El teu desig crec que no serà gaire defícil d'aconseguir.
ResponSuprimeixMira, has creat un nou mot:
SuprimeixDEFÍCIL: dit de qui li costa arribar a fi de mes
Naaahhh ;-)***
Endreçar la vida ens permet viure-la amb molta intensitat! Feliç dècada, feliç aniversari, feliç tu!
ResponSuprimeixEspero que estigueu bé, això d'endreçar inclou Ikea!!
Suprimeix:-D!!
Feliç tot amb tu, of course!
"Ordre i aventura", que una mica de tot cal a la vida. I després d'algunes "aventures" endreçar-se una mica és un bon desig, també.
ResponSuprimeixEnhorabona per aquests 50 i per les noves que t'ha portat.
Espero poder llegir aviat aquesta boira que no cessa. (mentre rellegeixo uns poemes teus que tu ja saps...).
Una abraçada, Cantireta!
Holeeee!! :-))
SuprimeixOstres, pos caldrà que mos enviem un whatsapp amb adreça i tal, oi?
Gràcies pels bons desitjos, August. Espero que els poemes siguin ben rebuts :-)
Abraçada fortíssima!
Molt millor tu que la sinyora japonesa aquella! Petonets!!
ResponSuprimeixDoncs moltes felicitats per tot plegat, Cantireta, i que aquest any sigui dels més agradables per a tu!
ResponSuprimeixLlençar els trastos vells sempre costa però quan veus feta l'endreça dóna gust. Molta llum en el pis nou
ResponSuprimeix