Aquest 2017 he fet una única actualizació al SALVA'T SI POTS, perquè encara que no ho sembli, sempre us tinc a tots presents. Els dibuixos i aquareles de la Carme, els textos i pensaments de'n XeXu, les divertides i picants entrades del Sr. Gasull, les manualitats de l'Assumpta, els quadres de la Maijo, també recordo amb molt afecte els contes de la Silvia, les aventures per la muntanya del Porquet, les paraules de Sa lluna, la Gemma i la Sara trucant al gegant del pi, la Rits i el seu gat, el Pons i els seus descobriments, la Cantireta i els poemes, la Marta i el Carles de la pinça...i segur que me'n deixo molts més!
La veritat és que tinc poc temps, segueixo fotografiant a mode personal tant com puc, però no tant com voldria. Durant aquest temps d'absència a la catosfera he tingut el plaer de poder exposar les meves obres en un festival d'art a La Granadella i en una galeria d'art a Lleida i tot i que el món artístic està complicat, la felicitat de veure el teu esforç reconegut sempre és guai. Us deixo amb tres de les fotografies que formen part del meu projecte Nature's soul i espero que aquest 2018 ens aporti tot allò que necessitem, emocionalment sobretot!
Una abraçada i fins aviat!
Molta il·lusió, també per a mi, de retrobar-te.
ResponEliminaUn plaer llegir-te i un altre molt gran veure les teves fotos.
Que tot segueixi molt bé per a tu, enhorabona pels teus èxits i exposicions i endavant! Que segueixi fotografiant i exposant.
Gràcies per venir. Aquest blog està pensat ben bé per això!
Sempre és un plaer veure les teves fotografies. Ben retrobada!
ResponEliminaBon retrat de l'ànima de la natura. I un blanc i negre mol invernal. Salut!
ResponEliminaQue bé llegir-te Alba, i quina sort que encara et recordis una mica de nosaltres! Enhorabona pels teus èxits, encara que et semblin petits, pensa que no se'ls pot anomenar d'altra manera. Anar fent i salvant-te sempre que puguis, i si ens vens a veure de tant en tant, més contents que estarem nosaltres.
ResponEliminaTres fotografies que són tres poemes en si mateixos i que, en el meu cas, em sugereixen una cascada de paraules.
ResponEliminaIntento sempre mantenir-me picant....ara mateix estic cuinant pollastre al curry i potser em passo una mica amb les espècies a la salut dels blogs.
ResponEliminaFelicitats pels teus èxits fotogràfics...Aquestes fotos són molt boniques i és que a mi m'agraden molt en blanc i negre, trobo que tenen una màgia especial, tenen ànima!
ResponEliminaL'ull del fotograf sempre capta moments intensos, no deixa de ser un artista. Molts èxits i de tant en tant saludem-nos tots.
ResponEliminaQuè bé retrobar-te en paraules. Saber de tu. Si que és ben xulo, poder-nos retrobar!
ResponEliminaMe n'alegro molt que el teu canvi de rumb vagi tan bé. Desprens molta pau, de les teves paraules.
Petonets!!!
Unes fotografies precioses!
ResponEliminaM'agrada aquest respir de natura.
ResponEliminaQue bé que ens retrobem per aquí per a saber com fem camí. El teu em sembla molt bonic. Tot i que no deixa de ser un gran esforç -dia rere dia- lluitar per allò que t'agrada, la satisfacció també és més gran quan ho reconeixen.
ResponEliminaFantàstiques fotos, ja saps com m'agrada el B/N.
Aferradetes, nina.
Alba, és un plaer descobrir artistes en el món dels blogs.
ResponEliminaAquesta porta que ens descobreix el món viu i sensible de l'escriptor i la poeta de la imatge.
El matisos més suaus del color d'hivern en blanc i negre de les teves fotos, gràcies per compartir-los, ens arriben.
Quina bona memòria, jo continuo escrivint i no hagués recordat tanta gent xD
ResponEliminaEt passa com a molts. Jo a vegades veig a la Carme i a Sa Lluna. Entro poc. Les fotos molt boniques. Et felicito
ResponEliminaFelicitats per la teva obra i pel tast que ens en regales en aquest espai!
ResponEliminaJa veieu.... si entro poc! Avui he recordat que s'havia de publicar aquest post i dic, vaig a veure si algú ha comentat! Quina il·lusió em fan les vostres paraules, de debò, sempre han estat com un bàlsam per a mi... I quina pena em fa no poder estar al dia i conèixer els blogs de cadascun de vosaltres! Hi entraré... ho prometo! Poc a poc, però entraré a tots! Una abraçada gegant!
ResponElimina