FANTASIA DE LA FOGUERA...!!!
LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera
encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts
voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi
culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo
fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o
cabana
en els anals de comptabilitzar persones
que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA
!!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va
ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de
la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de
baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i
mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que
proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans
d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina
del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es
transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en
digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del
Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder
conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara,
del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la
joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una
parella
que establiren seva festa al finir la
recollida de seus oliverars.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E.-17-1-18
aquesta nit la foguera, l'empenta, la coca, el beure... Xivarri d'unió i gresca...l'ambient del foc... L'estima vola i s'aplana en el lloc i abraça a tots els concurrent... Que sant Antoni mos guardo... anton. Torre de l'Espanyol--Al 1175.- Alfons I "El cast", dóna La Turris de l'Alboçalaz al cavaller Espanyol de Prades, (d'aquí ve el nom de La Torre).—d’escrits de J.A. Fortunyo Escoda
ResponEliminaNo tot és destrucció: el foc ho pot regenerar tot.
ResponEliminaLa màgia de la foguera i de tantes coses que es creen al seu voltant.
ResponEliminaTambé hi afegeixes una petit lliçó d'història que m'agrada molt saber.
Aplegar-nos al voltant d'un foguera, com fem per Sant Joan o com els focs de camp dels campaments de quan érem joves, dona caliu a la trobada virtual. Ara, a l'hiven, el foc ens escalfa i protegeix del fred.
Gràcies, Anton, pel caliu i l'escalfor del teu foc.
Embriagats de festa,
ResponEliminael ball de diables és
fantasia de foguera.
benvinguda fantasia , celebrem la foguera !
ResponEliminaAquesta història no la sabia- El foc renova, a pesar de que també destrueix.
ResponEliminaConvé, moltes vegades, fer foc nou i res millor per fer-ho que aquesta foguera plena de màgia i fantasia.
ResponEliminaTrobo que seure al voltant d'una foguera i cantar, explicar històries, riure, és d'allò més entranyable...Potser els que ja tenim una edat ho tenim encara molt present; per exemple a les fogueres de Sant Joan deien que les parelles que la saltessin, serien feliços per sempre.
ResponEliminaDoncs amb la fresca que fa ja va bé pensar en fogueres calentetes...
ResponEliminaFormem part de les cultures que veneren el foc, això aprofundeix les nostres arrels més enllà del que pot explicar la història.
ResponEliminaLes necessitem tant, les fogueres, per llançar-hi tot allò que ja no ens serveix...
ResponEliminaEl foc enganxa! El foc encèn, escalfa, et porta a la guerra però també et calma, t'atura, et posa en pau i t'acarona. El foc en altres cultures és un element essencial percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura. Com a element imprescindible per al desenvolupament de la civilització, que destrueix, crea i transforma...
ResponEliminaEl foc té la màgia hipnotizadora que fa que ens apleguem al seu voltant per a celebrar o pera escalfar-nos.
ResponEliminaGràcies, Anton.
La foguera mare d'un poble, el teu i de rebot el de cadascú de nosaltres. El foc fa casa, ens agombola i ens fa agermanar. Que ben dit Anton! Preciós poema que ens porta a les nostres fogueres.
ResponElimina