Amics,
companys... el 6 –febrer- 2018 compliré 87 anys el que crec que em situa en el
de més edat d’aquest meravellós grup. Vull dir-vos també que em faltaran deu
anys més per arribar a la fita on va parar el seu camí la meva mare, o sigui
97anys, en canvi el meu pare... jo he estat per aquí fins ara dues vegades el
que ell ( 44 anys)... Ells també somniaven com crec que vosaltres. La nit
passada m’ha succeït... Aquí us ho poso... Què hi podeu dir, si us sembla
ajudar-me, el que he de ser segons el somni en el nou pervindre? // —anton.
Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?
BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història
han volgut canviar el seguir normal
del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,
però queda el sembrat a punt de sega
JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...
Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes
per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...
interessos creats, i qui hi renuncia ?
...............................
Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja. En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.
En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica
I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.
Crec que aquesta manifestació o cita en RODA EL MON I TORNA AL BLOC de la generosa Carme de tants blocaires serveix també per ensenyar les nostres arts, quefers, anhels, il·lusions?... En el meu post del dia dos ja vist, heu pogut entrar una miquetona als escrits, els meus trenets i solcs de ruc i a les pintures, de manera minsa però si una mostra del que és el meu entreteniment per seguir endavant,als meus 84 anys apartant les pors que tots tenim i no caure en el pou del no retorn.
Aquest que us presento ara és sobre la meva bogeria sobre la PERSONA. El grau de persona cau al parlar de dona i home. La lluita és constant. A mort i no ho sembla. Esclavitud en un i altre sexe imposada... Violacions de drets... Un caldo de cultiu que no pot portar la pau. La supremacia d'un sobre l'altre... Etc.
Al morir el meu pare als meus 3 anys la conseqüència va dur-me a que la dona entrés en el meu àmbit si no hi era ja,i fins em manés, dirigís, pensés per mi,..La dona em va criar. Per molt que amaguessin ho sabia tot d'ella, les escoltava davant i d'amagatons.... La seva forma d'enfocar la seva vida. el conservar l'espècie, els fills...Els seus anhels. Els seus sacrificis. Vaig viure de petit una guerra amb la por que la mare la poden matar... i això crema,,,Que ha estat quasi davant del fusell... que en la casa on vivíem( nostra) l'home, el militar sigui l'amo.... Que et vulgui cremar casa i la encenen per que el segueixis en seva retirada quan marxa i, indefensa,la dona tingui que fer d'home,,,fins apagar el foc, tot dones i dos vells... mentre els dejectes riuen... que t'ho robin tot, vi, oli, ametlles, tot per ells i res seu es per a tu,,, que no tinguis poder sobre res... Que en la llar de foc , germans i mare en un racó i els homes en el seu saló escalfant-se i tu arraconat...com si fossis un buscall que tiraran al foc i els calentejarà... Clar, infant de pocs anys l'escenari que viu queda imprès en el subconscient...i estima a la mare i amb ella a la dona...Desprès va compassant a mesura que creix, les diferències... veu que home i dona no son iguals i no s'entenen en molts cops... I neix l'idea d'igualtat... Primer voldria que siguin PERSONES, abans que la sexualitat i altres factors els malmetin i vol defensar dins d'aquest mar aquesta premissa que porta dins... que no se la vol deixar robar... per què porta la gran veritat humana : ABANS QUE RES SOM PERSONES AMB ELS MATEIXOS DRETS.
I aquí ve el meu trenet llegit o recitat... En la presentació al poble d'un llibre -LA DONA PAGESA de la guerra civil fins als anys 60.- de la Teresa Castelló i Bou... vaig escriure el que segueix. volia defensar com a PERSONA a la dona, aquell ser que admiro i he procurat considerar-la sempre a l'altura màxima i defensar drets i obligacions com a propis. Aquí el teniu si us ve de gust : VEU I ESCRIT...
Faig cap a la cita que la generositat de la Carme va instituir. Això de trobar-se i retrobar-se també té els seus anhels... Tenia els meus dubtes en poder assistir al banquet de paraules escrites, i no pel meu coratge, si no per les circumstàncies en que em trobava en aquell moment. Nostra individualitat segueix cada una al seu lloc i en mi no ha canviat el seguir els dictats de la Pau, Amor, Llibertat que amb la mestressa Teresa un dia ens varem fixar... Ara sense la seva companyia és agosarat dir que soc tant valent com aleshores per a defensar aquests motius humans de ser, però m'entreno una mica apartat de vosaltres, per que vosaltres correu amb energia i constància de joves i jo a punt dels 84 amb la crossa...
QUE TINGUEM UN MES DE JOIA, GOIG I FELICITAT !!
VAL LA PENA DEFENSAR LA DIGNITAT DE LA NOSTRA LLENGUA DAVANT TOT...
ENDAVANT AMICS, LA NOSTRA TRINXERA HEM DE DEFENSAR-LA AMB ALEGRIA..
US DESITJO EL MILLOR A TOTS.
......................
En la nit fosca, quan el gel calmós i vent grunyen, la rosa blanca esgarrifada temia morir. Previsora, havia recollit d’antuvi l’esclat lluent roig del sol en matinada, el pensament de reso apassionat al cloure la llum seu llençol esporuguit i tenia tant endins seu la claror com coit d’estimada benaurança, com espasme dilecte revertint son cos que, aleshores, paria en ses fulles el vermell de tronc encès fogós que en son intern guardà un dia. Així els pètals, amigalls de seva vida, desfogaren nou color en seu existir I el gel es fonia en l’abundant foc... En la nit fosca la por ja no implica camí. REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15 Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors. ...........SILENCIS. 1.- Quan diem NO, estem prop del SI..
- Potser sí, Anton que ho oblidem, però de fet, ho sabem: és un instant.
- No sabem el que passarà i ens passarà demà... Congruència.
- No, no ho sabem, però això no sé si això ens ha d'aturar de fer petits projectes...
- Sembla que hi ha coses en el temps que s'han de mirar no per el desig si no per la fatalitat.
- Anton, la fatalitat ja ve prou sola, no cal deixar-nos-hi anar més del compte.
- Avui sou joves, qui porta més del temps del que des d'ara proposeu per la cita?
- Jo els que conec que porten més temps fa uns 5 o 6 anys, jo tot just 3 i mig.
- Sou tant adictes que res us farà plegar, enlentir o continuar ...
- No, no, hi ha molta gent que ha polegat, he vist plegar molta gent.... molta Anton.
- Maneu sobre vosaltres mateixos en el que sou...
- Ningú mana del tot, mai
- Sabeu d'aquí un instant els canvis que se us poden produir, impensadament, sense resposta...?
- tens raó, no, no ho sabem.
- Us diré que jo continuo amb esforç aquí,sense ganes...Avui, és per necessitat...
- Si et serveix d'alguna cosa, Anton, benvingut sigui aquest esforç.
- Tenim un confesonari en la xarxa on hi portem, ensenyem moltes cabòries que potser en altre lloc no fariem paradeta.
- És cert, és un espai força lliure i ens expressem d'una manera espontània i natural.
- I ens ho permetem tot, fins abraçar-nos...
- Sí, tens raó.
- No depén tant com pot creure's el ser aquí o allà en un moment determinat i a tant llarg plaç, així jo ho considero.
- És que tens tota la raó, Anton, però tot i no saber si hi seré, puc fer projectes, per si hi sóc...
- Als 85 anys com tindré la capisola si encara no he fet el viatge ... a Itaca ?
- Ningú no ho sap, però per com la tens ara, juraria que bé, en plena forma. :)
- Quan tenim benestar, salut, anys per viure ens sembla que som...
- Sembla que som... però no som res... é s cert també.
- I ja us dic: EN UN INSTANT POT CANVIAR NOSTRE DESTÍ.
- Un cop més t'he de donar la raó. En un instant pot canviar tot i a més a més de molt diverses maneres.
..................
- Ara, a pesar del que dic aquí damunt,qui no té ganes de ser en un lloc on ha trobat...ESTIMA ? i SALUDAR ALS COMPANYS DE FATIGUES ?
- Com a mínim nosaltres tenim ganes d'intentar-ho. Si ho aconseguim o no, la vida ho dirà. A tots ens poden passar coses Anton, a grans i joves. Esperem no perdre'ns d'aquí a allà, però pels que es perdin, proposem una retrobada. T'hi esperem, Anton!
.jpg)
