dilluns, 9 de febrer del 2015

SEGONA TROBADA VIRTUAL GENER 2018

Un cop mirats tots els comentaris del post Preparem la trobada 2018, he de dir que per molt poca diferència ha guanyat que es torni a repetir durant el mes de gener.






Per tant convocatòria en ferm:  
  • GENER 2018 - 
  • TOT EL MES 
  • AMB PRÒRROGA,  PELS ESCRITS ARRIBATS FINS EL DIA 31

DESPRÉS D'HAVER RODAT EL MÓN TORNAREM AL BLOC:
El format serà, en principi com aquest, però tenim tres anys per tenir idees que el millorin. Màxim tres posts per persona? O només 2 com proposava l'Assumpta?

Finalment, i com veureu a la barra lateral, s'ha escurçat la llista d'autors. Ara hi som els que hem participat, ja sigui als posts o als comentaris i els que han demostrat algun interès en privat i per mail, i  han donat senyals de vida, encara que el post, finalment,  no hagi arribat.  Més la Guspira, encara que no hagi respirat (digueu-me sentimental, però la idea va ser seva). Ara hi caben una colla d'autors més.

Per tant...

  • Qualsevol persona que vulgui afegir-s'hi està convidada i es pot anar apuntant des d'avui fins l'últim dia. 

dimecres, 4 de febrer del 2015

CONNECTATS - (resum final de la Montse)

1 de Gener, estrenem l'any i agenda amb el oh! benvinguts de la Carme i amb bons propòsits de la Maria, això promet, malgrat la ressaca del cap d'any, ens atrevim a deixar comentaris.

2 de Gener, Amb música, noves flors ens avisa que ja és l'hora de l'esmorzar, mentre l'Anton ens fa arribar el perfum del poema a una Rosa; a mitja tarda rebem la visita inesperada de la Teresa Duch dient-nos estimats bloquers bona trobada.

3 de Gener, Desperteu! que ve el Macbeu i ens vol fer jugar a trobem-nos; a bocafoscant fa estada la Laura i ens entendreix, explicant-nos el dinar de Nadal.

4 de Gener, des de la finestra veig els arbres gebrats, obro l'ordinador i la Helena ens sedueix amb els meus cinc blogs, cap al tard en Ferran assegut a la vora del foc ens explica un conte hi havia una vegada un blocaire, i tothom queda bocabadat.

5 de Gener, una forta corrent d'aire m'avisa que arriba volant sobre l'escombra els meus blocs i jo de bruixeta; Aquesta nit de Reis, els nens han d'anar a dormir aviat i l'Alyebard els hi explica el conte heus aquí una vegada....

6 de Gener, sortim al balcó i ens trobem una pila de regals embolicats amb paper brillant i una carta de drapaire de mots que ens avisa de coses que potser no canviaran. Després de dinar la Teresa Duch ens sorprèn, ensenyant-nos la seva aquarel·la de dona i gos.

7 de Gener, dia de descans per la canalla; l'ensopegada amb el Pons em transmet bones vibracions, cas típic 2053: Noi li agrada noia, noi li agrada la vostra trobada virtual, en aquest estat febril em ve a visitar l'experta Elfreelang i em recepta blocairades col·lectives, per tal de fer-me suar.

8 de Gener, abans d'anar a l'escola, la Sílvia ens sorprèn amb el seu Regal de Reis embolcallat d'abraçades. De tornada a casa, veig en Joan Gasull i fem petar la xerrada, tot recordant vells temps.

9 de Gener, és l'aniversari d'en Xexu i recordo que he de complir la meva promesa i fer el que no faig mai, submergir-me en una banyera plena de cava. A l'hora de sopar la M.Antònia em crida, mentre em pregunto: Què faig aquí? 

10 de Gener, embriagada pel cava d'ahir la nit, em desperta en Viu i em proposa un altre brindis, després en Màrius Domingo de Pedro em repta a pujar al Coll de la Creu,a Arbolí, això si que és un dia rodo! abans d'anar a dormir, obro la finestra al món i em dic: que bé que s'està a casa.

11 de Gener, Morfeu, descasa, ens xiuxiuege a l'orella la Maijo, i tot seguit el dia és desperta amb pinzellades de colors de la Isabel. abans d'anar a dormir, connecto amb la Glòria Bosch, i m'ensenya la vida amb un blog.

12 de Gener, després d'un bon esmorzar, l'Ignasi em truca, per convidar-me a la presentació del seu llibre Atzar i contingència: el camí cap a la llibertat? allí també ens trobem la Elfreeleng i a la sortida quedem per tornar-nos a veure un dia de febrer, llavors de casualitat apareix la Mireia que ens explica la trobada blocaira, i em pregunta si m'hi he apuntat?

13 de Gener, i ja són les onze, la Pilar ja fa rato que m'espera, per llegir-me temps que s'esfulla l'últim poema seu, just abans d'arribar, veig a l'Alba, que s'apropa tot caminant xino-xano, i tot seguit sento la Assumpta cridant: Hola! jo també em presento.

14 de Gener, al obrir l'ordinador, veig el missatge d'en Pons: Cas típic 2058: noi li agrada noia, noi li agrada la trobada virtual (segona part) i li contesto de seguida, de què avui no em va bé, tinc el dia ple d'activitats, a la tarde he d'anar a 13, rue del percebe, per veure l'exposició de gravats de la Lolita Lagarto. I més tard encara rebo un (...Missatge...) del poeta Barbollaire i no li sé dir que no.

15 de Gener, anem a l'estrena del conte de la M. Roser Les fantasies de la Rita, tot buscant  l'adreça del teatre, la Carme ens diu que som a mig camí, mentre la Zel ens despista, amb la seva cantarella prop i lluny.

16 de Gener, Puigmalet ens porta notícies fresques: Els blocs el 2015, i Drapaire de mots ens deixa una porta oberta on podem veure L'Alfonso Robles Motos amb moltes experiències blocaires

17 de Gener, sant Antoni del porquet I també és l'aniversari de la Gemma Sara que ho confessa a la revista Coses que no us vaig dir mai,  la columna d'en Rafel, avui ens parla d'un personatge al bloc, i a la contraportada en dissortat ens colpeix amb la vivència dels últims instants d'en Gustavo. 

18 de Gener, la Consol ens envia un correu de la lluna canviant d'aquesta matinada la nit del misteri, i l'August Garcia ens fa un power point a tall de presentació. Més tard el dia enfosqueix i el somriure d'en Joan Guasch ens acompanya.

19 de Gener, ens aixequem molt aviat, per viure un matí d'excursió amb la M. Antònia, programada per avui 19 de gener. De tornada ens creuem amb l'Eduard il'Epifania. Quan el sol se'n va, sa lluna surt festejant el jove 2o15.

20 de Gener, esta nevant, em quedo a casa; al obrir el correu arriba el retorn de Bones Festes d'una adreça desconeguda, és massa tard, ja no hi puc fer res. A mitja tarda, la visita sorprenent de Hypatia, passant  de puntetes sense esperar, m'ha deixat bocabadada. Després tot deixant passar les hores, he començat el llibre sóc una impostora que em va regalar en Loreto Giralt Turón.

21 de Gener, fora tot esta gebrat; mirant l'àlbum de la cantireta LAMBERT(entrada luctuosa al 2o15) el record torna, i miro de distreure'm amb El blog expiatori d'en Xavier Pujol i la petita història de framiquel escrita pel acadèmic fra miquel.

22 de Gener, la Dafne envoltada de boira pregunta: Catosfera? Què ès la Catosfera? sento una veu coneguda que crida: I qui sóc? jo, y a què dedico el tiempo llibre? és la Laura T. Marcel. Cansats de tanta pregunta, apareix el dissortat i ens posa en el dilema d'haver de triar un "haiku" un repte antic.

23 de Gener, he descansat bé, i m'apunto a l'aventura de Hui sortim amb raquetes de neu, planificada pel guia de muntanya AlfredRussell; ara només cal mirar i veure... ens diu la Sargantana i gaudir d'aquest paisatge nevat. De nit  arribem al refugi, i ens trobem a l'amic Anton en aquell racó, escrivint un trenet Persona.- aquarel·la.

24 de Gener, Seguim caminant, què hi som tots? on és el Cosme? Encara hi sóc! després la Zel ens fa un resum de tot els que ens ha passat, i la Rita ens diu que sempre recordara aquesta trobada 2015.

25 de Gener, a l'escriptori la Carme ens deixa aquesta carta: M'aixeco del llit (text de la mortadel·la casolana), després de llegir-la en veu alta, en Toni em pregunta Per què tens un bloc i s'estableix un intens debat, que la Galionar ho conclou amb una gran frase: I el nostre sol no s'ha apagat.

26 de Gener, rebo una piulada de l'August Garcia amb l'etiqueta #Recomençar.
Té un seguiment llarg com un Preuat cabdell de companyonia, respon Fanal Blau, i la rits li contesta: Que bé, ser aquí.

27 de Gener, tots al replà! crida el veí de dalt, us proposo fer un Conte de Nadal, veïnal, quan tot està aclarit, apareix en Victor Pàmies, filosofant sobre Ahir, avui i demà...i la cantireta ens distreu tot dien: QUAN (allavontes a l'Urgell)

28 de Gener, des del facebook, el Pons ens convida a un  esdevenimente Cas típic 2068: noi li agrada noia, noi li agrada acomiadar-se de la trobada 2015, tothom s'hi apunta menys la Teresa Duch que dubta i a corre-cuita diu: m'he repensat, i en Deric afegeix si surt de dins, és bo.

29 de Gener, sona el mòbil, es un WhatsApp de sa lluna que envia Minis fotos de ses illes i al mirar-les la Cèlia se sent lligada al vostre caliu, mentre l'Alfredrussel li recorda que ja estan ací...

30 de Gener, Aquesta nit màgica, la meva fada ha anat de concert amb l'August Garcia, després ha desaparegut sense deixar rastre, en Xexu la busca a la pàgina de Necrològiques, i també ho fa la Elfreelang i una dues i tres...ge
genuïnes mirades.

31 de Gener, L'Arare puja la cançó Un dia volaré lluny, per celebrar amb nosaltres el gran èxit d'aquesta trobada,  tot seguit, la Maria també hi penja Un rere a un altre. Abans de marxar, la llum de Fanal blau ens deixa veure un món petit i gran acollidor i ple de vida, i des del Far ens dóna amistat en la distancia.

1 de Febrer, seguim el rumb, amb la carta de navegació de la Carme plena d'agraïments, estadístiques i curiositats...i l'Anton treu llapis, tinta xina en cares del nostre mon...I la sogra viu a internet...Final de trajecte....
a última hora apareix jpmerch, mig despistat.

2 de Febrer, la Carme li encanta navegar i fa una crida: Preparem la trobada del 2018, la Joana veient que tot s'acaba, s'hi apunta coberta d'estels d'enyor
i en Jordi Dorca s'emociona pensant en el nou viatge.

3 de Febrer, de bon matí la Carme pregunta: ens hi posem, a buscar un dia?
Som-hi, respon en Joan Guasch emocionat, potser ens amaga llàgrimes en la pluja? 

4 de Febrer, en Martí ens deixa un repunt d'abraçada a la llibreta del bloc i  tanca aquesta esplèndida trobada.

La llibreta


dimarts, 3 de febrer del 2015

llàgrimes en la pluja?


fractal

Aquests dies, llegint les entrades i els comentaris, i opinant quan he pogut, m'he adonat que, en realitat, tot, tots, formem un cosmos atapeït d'estrelles, de galàxies, de nebuloses, de quàsars i púlsars... Una xarxa que s'expandeix sense límits, perquè un post et porta a un blog i un blog a altres blogs i cadascun, alhora, a uns altres i a uns altres i encara a uns altres, en una successió infinita de viatges personals, fascinants, on es projecten esperances, malenconies, idees, llums i ombres des de les finestres de la ciutat infinita, retallats tots en el besllum d'habitacions a penes il·luminades. I recordo llavors el meu replicant preferit, quan recordava la Porta de Tanhausen i els raigs C i deia a un atònit Harrison Ford allò de: tots aquests records es perdran com llàgrimes en la pluja.  Per sort, al nostre cel sempre hi ha estrelles que s'encenen i centellegen entre fars que sempre hi són, per guiar els navegants aleatoris. Un plaer.

Us copio una adreça que recomano visitar. És la nostra galàxia. Si us poseu a sobre i aneu ampliant i ampliant arribareu a l'infinit. Ha estat, és i serà un plaer.

http://www.spitzer.caltech.edu/glimpse360

Ens hi posem, a buscar un dia?

I, finalment, preparem la trobada al món real, aquest món real, tan ple de perills i gent rara, per al pons,  però que a un bon grapat de gent sembla que no ens fa por.

Hi hauria un parell o tres de voluntaris per a fer una petita comissió organitzadora?

Una ja la tinc, la Teresa, que va ser promotora de la idea i es va oferir per col·laborar en organitzar-la.

Comencem per triar un mes... Aquesta primavera que ve: abril, maig, juny, per exemple?

I un lloc? Barcelona o s'illa de Mallorca?


dilluns, 2 de febrer del 2015

Viatge



Imatge manllevada d'aquí.

viatge  m.  'anada que un hom fa per anar a un lloc distant' 

Del llatí VIATICU  'pertanyent al camí'  (derivat de VIA 'camí')



El tren ja és a la posta. 
Nosaltres encara som aquí. 
                                                                        
Jordi DORCA
                                                                 

Encara som aquí
amarats de colors
d'una posta sense recances. 
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.   

Carme ROSANAS


...I a l'alba vindran nous trens
amb vagons prenyats de versos
per cantar-li a aquesta mar
ara la llum, adés tempesta. 
Res no ens farà trontollar
si les vies resten fermes...

Montserrat GALIONAR


I el sol se'n va suaument, lliscant per les vies, nit enllà, 
mentre llueix els seus matisos de groc.

Roser ALGUÉ


Viatge incert. 
Camí de sol i lluna, 
recer de records. 

Papallona BLAVA


El tren ja és lluny
la teva mà no s'abalteix de fer adéu, 
qui pot mesurar la distància d'un sentiment

Lolita LAGARTO


El tren reposa
a l'estació d'espera, 
viatgen somnis. 

MONTSE

ESTELS D'ENYOR

Va sortir a passejar i s'hi va acostar.Fosquejava i l'edifici s'anava il.luminant a mesura que les finestres obrien els llums. Feia temps que no  passejava per allà. I va començar a imaginar-se totes aquelles vides de portes endins que , sabia del cert, en algunes s'hi escribia amb el silenci de la nit.
Ella també ho havia fet. A vegades competia amb la son però sempre podia més tota aquella munió de blogs que havia descobert. Uns blogs virtuals que tenien vida i també reconeix que va voler ser protagonista d'aportar-hi més vida. Aquell flirteig que s'establia només escrivint i penjant-t'ho
al buit. Aquells comentaris que de bon matí entraven a la bústia del correu i de nou el dia començava amb noves espectatives, nous posts per escriure i nous posts per llegir. Era un món virtual que la facinava i que va durar 6 anys...

A l'edifici virtual hi entraven i hi sortien veïns i veïnes, s'hi organitzaven trobades i festes a l'àtic del Veí de dalt. Van ser uns anys ( per ella ) d'efervescència literària ( contes, poesia, relats Conjunts, Històries veïnals amb llibres editats amb paper, premis i concursos...). Vida a la xarxa penjada d'un fil invisible.
S'emociona quan pensa que Blogville forma part de la seva vida real perquè un dia van desaparèixer les pantalles i les paraules es van fondre en un munt d'abraçades .
Li agrada veure Blogville il.luminat tant si la llum surt de dins com si entra per les finestres . Són petits estels d'enyor.
Escriure al " Roda el món i torna al bloc" és un privilegi.
Fins aviat!

Preparem la trobada del 2018

La dissenyem entre tots???

L'enquesta de la barra lateral diu que guanyen per majoria absoluta els que han votat repetir la trobada per d'aquí tres anys.

Això serà al 2018

A través dels comentaris podríem anar posant, les opinions de tots.

1.- Quan ha de durar?  Un mes com aquesta? 
O dos? O 40 dies, com una quarantena?

2.- A quin mes de l'any la fem? El gener té la pega que comença en festes de cap d'any i reis...
Que preferiu: Gener? Febrer? Juny? Octubre?

3.- Creieu que caldria fer "neteja" dels autors que no s'han presentat?  O sigui escurçar la llista d'autors i deixar només els que han estat operatius?  Seguir convidant més gent d'aquí a allà? Algú sap si blogger té límit de quantitat d'autors?

Podeu dir tots els suggeriments que vulgueu... Farem un post amb la convocatòria ben feta i les conclusions finals ben clares.

diumenge, 1 de febrer del 2015

A última hora

He publicat aquest post quan la trobada ja s'està acabant, no us penseu que és per descuit o per mandra, només és la meua forma de fer les coses, sempre a última hora.

En realitat no he rodat el món. Des que vaig començar amb el bloc l'he mantingut actiu, amb més o menys freqüència de publicacions, però actiu. Això va ser una sorpresa per a mi que mai no he sigut capaç d'escriure ni la llista de la compra.

He d'agrair a la Carme la seua empenta a l'activitat blocaire, per altra banda una mica dormida últimament —l'activitat blocaire no la Carme—, i sobretot, felicitar-la —la Carme no l'activitat blocaire— pel seu èxit de convocatòria.

I per acabar, com que aquest escrit m'està quedant massa formal, us deixe una ximpleria de les meues, més en línia amb el meu bloc.

Era un home molt previsor i organitzat, sempre reservava l'última hora de la seua agenda per a fer les coses.

LLAPIS, TINTA XINA EN CARES DEL NOSTRE MON... I LA SOGRA VIU A INTERNET... FINAL TRAJECTE....


                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant
                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?
                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història
                                                     han volgut canviar el seguir normal 
                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,
                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...
Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes
per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...
interessos creats, i qui hi renuncia ?
...............................


Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.
En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 
I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.


LA SOGRA VIU A INTERNET
12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.
Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís
............
Aquella filla joiosa
quan va saber pel pregó
que un curset començaria
per cultivar l’ordinador,
per traure’s la gresca mare
del ser que la portà al mon,
li digué a la santa dona :
- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena
aquella dona amatent
en la digital querella
de la xarxa d’Internet.
Les tecles ja corren soles...
Cap i dits intel·ligents
treballen a hores cautes
com drogats pel nou ambient.
S’ha fet un bell blog a Blogger
per escriure’s fins amb cecs
i amb les amigues precioses
que amb ella han fet el curset.
Amb dos dits fa una feinada.
S’ha aprés POIUY – QWERT,
i tecleja amb bona nota
Wiquipèdia o el seu Hotmail.
Ara escriu en tants idiomes... !!!
Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...
Amb alemany com Guardiola,
amb rus com Putin, aquell...
Holland que és francès li explica
socialismes que no hi creu,
i de la Merkel s’assabenta
que té els bancs i els diners.
I si parlem d’aquí a casa...
Jonqueres, Duran i Mas...!!
Volen la bossa complerta,
decidir dels catalans...!!!
Del Navarro se’n estranya
que vulgui ser espanyol
doncs, els navarresos cobren
el cent per cent del seu sou...
I si se’n va per Espanya...
Ai, , veu al calb Rubalcaba
que no vol perdre galons...
I com s’omplen de calderilla
el Bàrcenas i el Rajoy...
Sap de tot. No li preguntis...!!!
Els seus dits son un joiell.
Té blog de cuina i receptes
i un de fotos i versets
A feisbuuk bé s’assabenta,
xateja en el punt verdet.
I al twiter posa ses frases...
De seguidors més de cent.
De macramé en posa fotos,
i treballs de punt de creu...
i és admirada en la xarxa
sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,
s’ha tret un pes del damunt...
Abans, abans el gendre i ella
jugaven a cops de puny.
Ara tendror, bona lletra...
Els tres estan en seu lloc
I la parella tranquil·la
Pot jugar damunt llençols.


Agraïments, estadístiques i curiositats...


Estimats blocaires,

Sembla que us ho heu passat tots molt i molt bé, però jo tot i amb el son profund  que em donen els meus anys de desconnexió... vull protestar enèrgicament  a la meva mare,  la Carme, que tots feliciteu tant, perquè no s'ha dignat a convidar-me a la trobada.

Un bon dia m'engega adormir i apa! Aquí pau i després glòria!!!

I d'arguments per estar enfadada mira que en tinc, us els poso en un moment en quatre xifres:

Es van convidar a la ratlla de100 persones, a mi no...
Han vingut a escriure 68 autors diferents  i a mi no se'm guardava lloc, ara hi sóc, perquè com els que em recordeu sabeu, jo formo part de la Carme, era com una mena de filla virtual, més jove i més inexperta i m'utilitzava per fer reflexions sobre les relacions blocaires. I després d'haver -me utilitzat tant i tant, ara em deixa de banda... Per sort, puc utilitzar les seves mans i els seus ulls per escriure un post sense que m'hi hagin convidat. I no vindrà d'un, perquè heu de saber que se n’han escrit  97, de posts.

Com que  hi havia 87 autors que havien acceptat la invitació, i 68 que han escrit, això fa un  78% de participants. I només un 22 %  que no han fet acte de presència.  Que són 19 persones. Supera de molt les expectatives de la Carme i això que jo no em conto, que consti!!!
De comentaris més de 3.500, en aquest mes...
I de visites més de 17.000  pàgines llegides!!!!!

Com a curiositat he de dir que hi ha hagut una persona,  que no coneixíem abans ni la Carme no jo que ella mateixa, en va posar en contacte i va demanar si podia participar, la vam convidar, evidentment, va fer el clic, no gaires dies abans de començar i no ha aparegut ni als posts ni als comentaris.

Una altra curiositat són les persones que han canviat d'opinió a l'últim moment, amb tot el dret del món, però jo ho trobo molt curiós. Havien dit que sí, són a la llista d'autors, han acceptat la invitació i després han decidit que no i ho han comunicat i ho han fet saber.

I, els altres, els super-hiper-enfeinats que han assegurat que farien un post, que en tenien ganes, que els hi feia il·lusió, que ens trobaven a faltar, que segur que trobarien el moment... i  ... En canvi, aquest post no  ha arribat. A aquests els agraïm molt la seva actitud engrescadora...  I ho dic de veritat i sense cap ironia, perquè si que han contribuït a afegir il·lusió i bon rotllo encara que no hagi arribat en forma de posts.

I l'última curiositat, que fins i tot una de les dues promotores inicials de la idea, malgrat els mails i els recordatoris que se li han fet arribar no ha respirat.

A tots i totes us dono les gracies, sé que heu fet feliç a la meva mare amb aquesta trobada tan engrescadora i encara que ella es passi molt amb mi, jo m'alegro sempre quan està contenta. Que una mare és una mare!

Una abraçada a tots

Maira

Nota: pels que no coneixíeu la Maira, no és que fos cap doble personalitat, tothom sabia que era jo... o sigui la Carme,  i era només un personatge. Però l'altre dia amb l'embolic de la Mortadel·la casolana, em vàreu donar la idea de ressuscitar la Maira, la blocaire...