PASSA L'INSTANT I CONLLOGA AL RECORD QUE VINGUI
A VEURE ALS AMIC, COMPANYS, A SALUDAR-LOS DE NOU.
QUE LA FELICITAT US HAGI SET PROPERA.
PROP JA DELS 87 US PORTO L'ABRAÇADA DE GERMÀ
QUE ESPERA EL VOSTRE CALIU...ANTON.-GENER 2018.
.................
VINDRAN ELS REIS MAGS ?
Marxava la nit. I clarejava l’horitzó.
Per dalt la cúpula de blau irisava groc blanc.
El dia creixia com nadó que xucla pit ple.
El gran gegant havia ensopegat en el pedrot
i sa lletera pleneta a sobreeixir inundà el
camp...
Llençolada blanca imponent cobria terra i
arbriu.
Ara vindria l’huracà del treball al
casalici...
A la llar el foc era rei de menudalla i
grans.
L’avi, escarbotant els troncs i buscalls encesos,
la nora a la taula llescant pa per fer
torrades...
La mestressa vella omplint de fato la tupina
de ferro
que l’immens fogardal courà per les
gallines...
Al terrat proper a ull de vidre era ple de
neu neta...
Amb capçana la noia gran feia transparent el
cristall
i rere seu els marrecs junts amb gatada
volien veure
l’exquisida presència d’aquell mantell sense
brodats.
Tot rutllava. El sagí i sucre esperava les
torrades
i les dentoles esmolaven el pa cruixent
esbocinant-lo.
Quina delícia ! Quin excels goig ! Les galtes
envermellien
sorpreses per ardor de la llar i el pa amb
sagí i sucre fos.
El cancell obria pas a l’hereu i la Yeta i el
Rai entraven
com tronada a buscar el seu profit de ribella
fonda...
Tot rutlla a dins... Al fora la calma...
Vindran de nit els reis mags
a posar a les sabatones les andròmines vistes
en somnis
per la menudalla sublimant el desig del premi
?
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31- 12- 17.
Ben tornat al Roda el món, Anton. Una alegria veure que has tingut ganes de venir a la trobada.
ResponElimina87 anys, no ben bé, 86, encara plens de força creativa, segueixes amb els teus dibuixos, aquarel·les i poemes. Moltes gràcies per dur-los fins aquí.
Passaran els Reis per la canalla... tant de bo tots els menuts poguessin veure passar els Reis i els grans també.
Una abraçada, Anton, i que et mantinguis tan creatiu com sempre.
Quin record, Anton, de nits de reis i dies d'hivern a l'infantesa! I el caliu de les teves paraules. Per molts anys de dibuixos, color i versos!
ResponEliminaM'agrada retrobar-te pel blog, gràcies per acompanyar-nos, aquí hi trobaràs molt i molt de caliu responen a la teva abraçada.
ResponEliminaSegur que vindran els Reis Mags, a una casa entranyable com la que ens regales amb aquest bell i rural poema, si trobaran molt ben acollits. Bon Any, Anton.
Salut per seguir donant corda als somnis.
ResponEliminaRealment m'he transportat a aquella pau dels masos antics, amb el temps deturat en uin parèntesi de felicitat.
ResponEliminaA mi em venia la salivera quan llescava el pa...
ResponEliminaCom sempre, és un plaer llegir-te. El caliu que esperes el tens de sobres, és el just pagament al que ens dones tu amb aquestes lletres. Bon any, Anton.
ResponEliminaRecords d'infantesa que mai es perden, de la innocència i el caliu de la gent estimada.
ResponEliminaAferradetes i bon any!🎁
Molt bon any 2018 Anton
ResponEliminamolt bon any Anton i benvingut de nou al roda el món!
ResponEliminaUn plaer retrobar-te i llegir-te, Anton. Molt bon any 2018.
ResponEliminaBon any! 👍 i pels grans vindran? 👏👏👏👏✨
ResponEliminaEntranyable retrat d'una nit de reis de fa uns quants anys...
ResponEliminaQue vinguin sempre els reis, per a la menudalla i pels ganassots! Bon any, Anton!
ResponEliminaNo ens coneixem, Anton, però això no m'ha impedit de gaudir dels teus versos, plens de paraules d'altre temps, tan belles com l'escena que ens descrius.
ResponEliminaJo, com l'Ignasi, també he tingut salivera només d'imaginar-me aquestes torrades acabades de fer...
Bon any i bon caliu!
a tots moltes gràcies de posar la vostra estima amb lletres màgiques...anton.
ResponEliminaEspero que la teva diada de Reis, ja cada vegada més llunyana en el temps, hagi estat del tot satisfactòria, Anton. Encantada de compartir amb tu aquesta trobada blocaire!
ResponElimina