dimarts, 9 de gener de 2018

Promesa complida

L'objectiu d'aquest blog és el de retrobar-nos en un mateix espai tots aquells i aquelles que hem compartit el món dels blogs en un moment o altre. Els que fa temps que estem per aquí hem vist passar molta gent per les nostres vides virtuals, alguns s'han quedat, altres no. Però em sembla que és inevitable recordar amb molt afecte les persones que ens vam trobar en arribar, i amb les que vam donar les nostres primeres passes en aquest món. Per això aquest em sembla un espai immillorable per complir una promesa que vaig fer a una d'aquestes persones que fa molt que no hi són, però qui sap si llegiran aquest post. 

D'això fa una eternitat, encara que no fa tant vaig fer un recordatori d'aquella promesa al Bona Nit, perquè per més anys que passin no l'he oblidat. Des de fa molt temps que tinc una vida molt accelerada i tothom m'ha sentit dir alguna vegada que em moriré als 40. Ho dic des de ben jove, i en part era perquè no tenia ganes d'enfrontar-me a la maduresa i a la vellesa, preferia estalviar-m'ho. No és un comentari que a la gent li faci gràcia, la mort és un dels grans tabús de la nostra societat, està mal vist parlar-ne amb tanta lleugeresa. Doncs bé, a aquesta persona de qui parlava també li vaig fer aquest comentari, i no li va agradar. Em va dir que no, que segur que viuria molt més. Després de donar unes quantes voltes al tema em va fer prometre que quan tingués 40 anys l'havia de buscar i dir-li que encara estava viu, estigués on estigués. En aquell moment quedava molt lluny, però passés el que passés, l'havia de trobar i dir-li que seguia aquí.

I aquí estic, el dia del meu 40è aniversari, dient-li que encara sóc aquí, i que de moment no vaig enlloc. No sé on és ni com trobar-la, però intentaré contactar-la per altres bandes també, a veure si puc complir la promesa amb totes les condicions. Perquè després diguin que el món virtual és fred i impersonal.

16 comentaris:

  1. Tota vida és una successió d'horitzons que duen a altres horitzons. No n'hi ha només un. Això sí, de vegades cal fixar-s'hi molt per veure el següent. L'últim? Si, hi és, però no el pots planificar ni imaginar. Mentrestant... a viure!

    ResponSuprimeix
  2. Mooooltes felicitats, XeXu!!!!

    Deu ser cosa dels capricornis... això de parlar de la mort... jo també ho faig.

    M'agrada que busquis la manera de complir la teva promesa. Ho trobo emocionant i romàntic. Espero que trobis el camí adequat... si alguns dels que som per aquí fa anys et podem ajudar... fes un xiulet.

    I em fa il·lu que hagis fet aquest post aquí.

    Una abraçada especial, d'aniversari!

    ResponSuprimeix
  3. Per molts anys d'esperit jove i de pensar que faràs quan siguis gran...Que la por a la vellor es perd amb l'edat perquè el cert és que si s'està de sort cada vegada es viuen més anys. I la gent, com més gran, més s'arrapa a la vida. Salut, Xexu.

    ResponSuprimeix
  4. Celebrem que el Sol neix cada dia i desitgem que la vida sigui llarga i profitosa.

    ResponSuprimeix
  5. D'això es tracta, de complir promeses! Felicitats, XeXu!

    ResponSuprimeix
  6. Reconeix que és una promesa que, per la part que et toca, et fa una especial il·lusió poder complir.

    Per molt anys, XEXU!!

    ResponSuprimeix
  7. Felicitats Xexu! 40! I encara diu que som de la mateixa generació el tio! Quines generacions més llargues que fas!

    Si fos una altra persona em sentiria culpable per haver-te robat la teva estona de glòria del últim post del blog publicant la meva entrada tant sols 8 hores després de tu, però com que sóc jo... A més, jo vaig programar la entrada abans que tu, es que potser no sabies amb antelació quan compliries els 40? Cada any compleixes un dia diferent o què?

    PS: Si de jove literalment deies "Em moriré als 40" encara tens 364 dies de marge, però que consti que no t'estic encoratjant a res, eh? Llavors l'ahse et trobaria a faltar, jo no, ja saps que jo no tinc sentiments.

    ResponSuprimeix
  8. Per molts anys Xexu. Quina sort que entre les teves qualitats no hi ha la de ser profeta, i hagis arribat als 40, ben viu i amb moltes probabilitats de viure 40 anys més.... com a mínim!

    ResponSuprimeix
  9. Res de fer com el Gabriel Ferrater, XeXu, que et volem ben viu i coleando. Moltes felicitats!!!

    ResponSuprimeix
  10. FELICITATS! PER TRANSMETRE'NS AQUESTES GANES DE VIURE TOT PARLANT DE LA MORT.

    ResponSuprimeix
  11. Se m'havia passat aquest post XeXu, darrerament en desapareixen alguns...
    Ningú no sap pas quan li tocara acomiadar-se, d'aquesta "vall de llàgrimes", però per tranquil·litat teva et puc dir que la dècada dels quaranta és fantàstica, perquè encara ets jove, però amb un bagatge d'experiències!
    Per molts anys XeXu, que en compleixis molts més i que jo ho pugui veure!!!

    ResponSuprimeix
  12. Que bonic i que bé que tinguis 40 i encara estiguis per aquí donant guerra! :)

    ResponSuprimeix
  13. Per molt que corris, mai m'atraparàs.
    Molts d'anys, Xexu!!🎂

    ResponSuprimeix
  14. Ai, Xexu... els quaranta meus on queden...? Felicitats a tu i encantat que no hagis complert el teu pronòstic. Fer anys -ja ho veuràs quan et facis gran- a més d'inevitable és la millor manera de celebrar la vida i que continuem lluitant per ser-hi amb els que ens estimen, treballant per fer un món millor. M'ha quedat un comentari molt carrincló, ho sé, però "algú ho havia de dir". Per cert, m'he equivocat, fer anys no és inevitable però és que l'alternativa no il·lusiona gaire...
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  15. Les promeses s'han de complir, xò mai se sap com. Promesa complerta i espero que aquesta persona hagi pogut saber-ho.
    Novament, moltes felicitats per aquesta nova dècada.

    ResponSuprimeix
  16. Doncs me n'alegro que els teus pronòstics no s'hagin fet realitat, Xexu, perquè ens hauríem quedat sense una persona ben estimada a la xarxa... Moltes felicitats i que per molts anys puguem ser-hi tots plegats!

    ResponSuprimeix