Roda el món i torna al bloc

dimecres, 3 de gener del 2018

Avui recupero un post del 2012, perquè és un post groc i ara és el color que més ens estimem...

LLUERNES

Quan miro el cel, a la nit, m'imagino que cadascun dels puntets que hi brillen, són petites cuques de llum gronxades suaument pel vent, que les fa volar fins a l'infinit i recordo que, de petita, les veia al costat dels caminets i aleshores m'imaginava que eren petits estels...

També he pensat en el petit poema del gran Pere Quart:

-Cuca de llum, què cerqueu

pels marges amb la llanterna?

I diu ella snse veu:

- Una lluerna.

M. Roser Algué Vendrells.

31 comentaris:

Joan Guasch3 de gener del 2018, a les 0:37
La llum daurada que ens marca el camí a seguir. Tenim la raó. Tenim la força. Tenim la fermesa. Tenim la calma.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol3 de gener del 2018, a les 9:02
"Tenim l'alegria de viure".
L'hem d'encomanar als nostres presos, sense deixar d'exigir el seu alliberament.
ResponElimina
Respostes
McAbeu3 de gener del 2018, a les 9:22
El groc ens acompanya aquests dies, és la manera de fer present allò que no ens podem treure del cap... ni volem fer-ho fins aconseguir que els nostres presos tornin a casa.
ResponElimina
Respostes
ignasi3 de gener del 2018, a les 10:23
Cuques i estels que es confonen i intercanvien papers. Molt bonic, Roser
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas3 de gener del 2018, a les 12:08
No és només de color groc, sinó que el vol de la lluerna forma un llaç...

Les lluernes seran sempre nostres!!!
ResponElimina
Respostes
Elfreelang3 de gener del 2018, a les 12:46
ben recuperat i molt escaient M roser
ResponElimina
Respostes
rebaixes3 de gener del 2018, a les 13:39
prohibint el color, ens volen cecs ? anton.

ResponElimina
Respostes
Teresa Ribera3 de gener del 2018, a les 19:59
La lluerna amb el seu vol ha escrit llibertat.
Les cuques de llum sempre seran una alegria en qualsevol nit d'estiu, malgrat ...
ResponElimina
Respostes
montse3 de gener del 2018, a les 21:42
Seguirem persistint com cuques de llum.
ResponElimina
Respostes
sa lluna4 de gener del 2018, a les 10:15
Un post molt adient per aquests moments que vivim, que la força dels colors ens donin la llum que ens portin a la llibertat.
Aferradetes, nina.💝
ResponElimina
Respostes
Sergi5 de gener del 2018, a les 0:22
Com més ens prohibeixen el groc, més el traiem a passejar! Som incorregibles.
ResponElimina
Respostes
Cèlia Ca la lluna5 de gener del 2018, a les 21:32
Bon any! 👍 i, tristament encara de groc 😔
ResponElimina
Respostes
Laura T. Marcel5 de gener del 2018, a les 23:42
Tot ben groc i lluminós. La ràbia els fa tornar liles a ells i per això ho volen neutralitzar tot, fins i tot que portem llaços grocs. S'han begut l'enteniment si és que alguna vegada n'han tingut una mica.
ResponElimina
Respostes
Dafne7 de gener del 2018, a les 15:50
La força de paraula amb la intensitat daurada. Seguim l’estel que ens farà lliures!
Bon any!
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri7 de gener del 2018, a les 19:34
Un post i un poema preciós, Roser! Que el groc s'escampi arreu fins a que no calgui penjar cap més llaç.
El poema de Pere Quart m'ha fet pensar en un haikú de Jaume Subirana:
"La nit es banya.
Respiren les estrelles
a dins de l'aigua."

Bon any, Roser!
ResponElimina
Respostes
M. Roser8 de gener del 2018, a les 20:05
Gràcies August...Aquest any els rgals del tió anaven guarnits amb llaços d'or, com que és molt nostrat.
Que bonic aquest haikú, ës clar, com que les estrelles s'emmirallen a l'aigua!!!
Bon Any a tu també, August,
ResponElimina
Respostes
Galionar21 de gener del 2018, a les 15:39
Passo tard a llegir els vostres posts, M. Roser, però el teu post continua vigent, i suposo que per molt de temps més. Que el groc i les lluernes siguin un crit a l'esperança! Petonets, bonica!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari