diumenge, 21 de gener del 2018

Ara no sé...

Ara no sé si és el final,
ara no sé si és l’inici:
sigui com sigui,
seguirem caminant.

Amb l’esguard esgarriat,
mentre el desig ens esperona
i l’ametller res no es qüestiona...
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas21 de gener del 2018, a les 19:51

    Doncs, potser ni és inici, ni és final... si seguim caminant és que "és camí".

    L'ametller sempre apareix fidel a la cita, sense preguntar res... benvingut ametller florit!!!

    ResponElimina
  2. Sergi21 de gener del 2018, a les 19:53

    Doncs que sigui l'inici d'un nou camí!

    ResponElimina
  3. Joan Guasch21 de gener del 2018, a les 21:17

    Bonica manera de dir que estem en mig d'una línia de temps en la qual sempre hi ha certeses com l'ametller.

    ResponElimina
  4. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 21:26

    La primavera encara és lluny i l'ametller fa més entretingut el camí. No anem esgarriats.

    ResponElimina
  5. ignasi21 de gener del 2018, a les 23:36

    Ostres, m'ha costat veure què era la imatge i la trobo brutal! És teva la fotografia?

    ResponElimina
  6. McAbeu22 de gener del 2018, a les 9:21

    Seguim caminant, és l'únic que importa realment.

    ResponElimina
  7. M. Roser22 de gener del 2018, a les 15:31

    Jo vull que sigui l'inici d'un camí amb moltes ganes d'arribar el final...Segurament tot caminant trobarem entrebancs, però quan arribem a port veurem una gran florida...

    ResponElimina
  8. montse22 de gener del 2018, a les 17:00

    dubtar forma part de l'aprendré a viure.

    ResponElimina
  9. sa lluna22 de gener del 2018, a les 20:31

    Tot final és un inici, per tant cal seguir fent camí.

    ResponElimina
  10. M. Antònia22 de gener del 2018, a les 22:48

    Sempre fer camí, tirar endavant

    ResponElimina
  11. Teresa Ribera22 de gener del 2018, a les 23:40

    Davant del dubte ens recolzem en les certeses.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)