Propostes diverses recordatoris i Relats conjunts - Soir bleu

Hola, amics de Roda el món i torna al blog,  us en recordeu de la nostra trobada virtual del mes de gener 2015?  Doncs com aquell que res ja fa dos anys.

I us en recordeu de la trobada presencial del mes de maig 2015?
Doncs el dia d'una trobada poètica a Torelló, també amb una bona colla de blocaires, vam parlar de fer una altra sortida, com la del maig 2015.
La farem al 2018? vam dir primer... però seguidament vam decidir fer-ne una el 2017,  amb l'excusa de preparar la del 2018.
O sigui tres convocatòries:

MAIG 2017  (presencial)
GENER 2018  (virtual, en aquest blog,  tot el mes)
MAIG 2018  (presencial)

Aquest post, que havia de ser, tot just, per recordar que ja només falta un any per a la propera trobada virtual del 2018, al mateix temps servirà per participar als relats conjunts.... és que....

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!

Aquesta va ser una trobada blocaire molt especial. 
Era un vespre blau, a la vora del mar i el romanticisme surava el l'aire.
Va ser un maig càlid i agradable i tothom estava content. Ens vam conèixer o reconèixer amb alegria i ganes d'estar junts. Les converses es multiplicaven i les amistats de temps es consolidaven.  I algun amor començava, i algun altre es retrobava. Tothom tenia interès en comunicar-se bé. Tothom?  No, tothom no, sempre hi ha algú que no vol ser reconegut i se les empesca totes per a poder-hi ser, sense prendre cap risc.

Inspirat en el personatge més o menys conegut, del clown silenciós, a vegades provocador, el blocaire desconegut, es va disfressar de clown. I va fer acte de presència tota la nit, sense dir ni paraula. Segur que estava esperant, que algú li preguntés com era que anava vestit així, per donar la seva precisa resposta.  Però els blocaires, respectuosos de mena, no van dir res. Ni tan sols li van insistir preguntant qui era en realitat.  Sabien que no ho diria.  Estaven convençuts que seria algun d'aquells joves que no s'ensenyaven mai en públic... però quin d'ells?

Quan la nit havia acabat, i tothom anava marxant cap a casa seva, amb la mirada plena dels somriures i dels jocs i de les bromes fetes, volien acomiadar-se del noi vestit de clown, amb afecte, encara que no sabessin qui era. El noi va rebutjar qualsevol mostra d'amistat o de carinyo i en veure que ja marxaven, lentament, va anar a seure a la taula del costat amb altres nous desconeguts...

Ens hi posem, a buscar un dia?

I, finalment, preparem la trobada al món real, aquest món real, tan ple de perills i gent rara, per al pons,  però que a un bon grapat de gent sembla que no ens fa por.

Hi hauria un parell o tres de voluntaris per a fer una petita comissió organitzadora?

Una ja la tinc, la Teresa, que va ser promotora de la idea i es va oferir per col·laborar en organitzar-la.

Comencem per triar un mes... Aquesta primavera que ve: abril, maig, juny, per exemple?

I un lloc? Barcelona o s'illa de Mallorca?

Preparem la trobada del 2018

La dissenyem entre tots???

L'enquesta de la barra lateral diu que guanyen per majoria absoluta els que han votat repetir la trobada per d'aquí tres anys.

Això serà al 2018

A través dels comentaris podríem anar posant, les opinions de tots.

1.- Quan ha de durar?  Un mes com aquesta? 
O dos? O 40 dies, com una quarantena?

2.- A quin mes de l'any la fem? El gener té la pega que comença en festes de cap d'any i reis...
Que preferiu: Gener? Febrer? Juny? Octubre?

3.- Creieu que caldria fer "neteja" dels autors que no s'han presentat?  O sigui escurçar la llista d'autors i deixar només els que han estat operatius?  Seguir convidant més gent d'aquí a allà? Algú sap si blogger té límit de quantitat d'autors?

Podeu dir tots els suggeriments que vulgueu... Farem un post amb la convocatòria ben feta i les conclusions finals ben clares.

Agraïments, estadístiques i curiositats...

Estimats blocaires,

Sembla que us ho heu passat tots molt i molt bé, però jo tot i amb el son profund  que em donen els meus anys de desconnexió... vull protestar enèrgicament  a la meva mare,  la Carme, que tots feliciteu tant, perquè no s'ha dignat a convidar-me a la trobada.

Un bon dia m'engega adormir i apa! Aquí pau i després glòria!!!

I d'arguments per estar enfadada mira que en tinc, us els poso en un moment en quatre xifres:

Es van convidar a la ratlla de100 persones, a mi no...
Han vingut a escriure 68 autors diferents  i a mi no se'm guardava lloc, ara hi sóc, perquè com els que em recordeu sabeu, jo formo part de la Carme, era com una mena de filla virtual, més jove i més inexperta i m'utilitzava per fer reflexions sobre les relacions blocaires. I després d'haver -me utilitzat tant i tant, ara em deixa de banda... Per sort, puc utilitzar les seves mans i els seus ulls per escriure un post sense que m'hi hagin convidat. I no vindrà d'un, perquè heu de saber que se n’han escrit  97, de posts.

Com que  hi havia 87 autors que havien acceptat la invitació, i 68 que han escrit, això fa un  78% de participants. I només un 22 %  que no han fet acte de presència.  Que són 19 persones. Supera de molt les expectatives de la Carme i això que jo no em conto, que consti!!!
De comentaris més de 3.500, en aquest mes...
I de visites més de 17.000  pàgines llegides!!!!!

Com a curiositat he de dir que hi ha hagut una persona,  que no coneixíem abans ni la Carme no jo que ella mateixa, en va posar en contacte i va demanar si podia participar, la vam convidar, evidentment, va fer el clic, no gaires dies abans de començar i no ha aparegut ni als posts ni als comentaris.

Una altra curiositat són les persones que han canviat d'opinió a l'últim moment, amb tot el dret del món, però jo ho trobo molt curiós. Havien dit que sí, són a la llista d'autors, han acceptat la invitació i després han decidit que no i ho han comunicat i ho han fet saber.

I, els altres, els super-hiper-enfeinats que han assegurat que farien un post, que en tenien ganes, que els hi feia il·lusió, que ens trobaven a faltar, que segur que trobarien el moment... i  ... En canvi, aquest post no  ha arribat. A aquests els agraïm molt la seva actitud engrescadora...  I ho dic de veritat i sense cap ironia, perquè si que han contribuït a afegir il·lusió i bon rotllo encara que no hagi arribat en forma de posts.

I l'última curiositat, que fins i tot una de les dues promotores inicials de la idea, malgrat els mails i els recordatoris que se li han fet arribar no ha respirat.

A tots i totes us dono les gracies, sé que heu fet feliç a la meva mare amb aquesta trobada tan engrescadora i encara que ella es passi molt amb mi, jo m'alegro sempre quan està contenta. Que una mare és una mare!

Una abraçada a tots

Maira

Nota: pels que no coneixíeu la Maira, no és que fos cap doble personalitat, tothom sabia que era jo... o sigui la Carme,  i era només un personatge. Però l'altre dia amb l'embolic de la Mortadel·la casolana, em vàreu donar la idea de ressuscitar la Maira, la blocaire...

Som a mig camí

Ui, ui, ui, gairebé no trobo lloc per publicar una entrada meva...Vol dir que això va bé i que hi ha hagut molta participació.

Jo també penso, com en XeXu, que com que hi sóc i dono la tabarra amb regularitat, no necessito explicar gaires coses de mi. Si em féssiu dir quants blogs tinc, us diria que els he d'anar a comptar, entre els personals i els col·lectius, una bona pila...

Però si sóc aquí és per fer un balanç d'activitat d'aquesta meitat de mes...

Fins ara tenim ja 32 blocaires que han escrit un post i  3 d'ells que han repetit...

I també tenim 26 autors més que tenen post ja programat i algun que altre que repeteix post, de moment 6 més.
O sigui que ja som 58 blocaires en actiu (amb 67 posts) que ja fa més de la meitat dels 87 totals i per això em sembla un gran èxit. I segur que encara n'arribaran més...

I de comentaris... I no sé si estareu d'acord amb mi que en els comentaris està la gràcia de la trobada... Doncs en portem uns 1300...

Ara si mirem l'altre costat de la balança, vol dir que hi ha 29 persones que havien fet el clic i que no apareixen...  au, va, no sigueu tímids, ni mandrosos... Endavant!!!