dimecres, 3 de gener del 2018

Avui recupero un post del 2012, perquè és un post groc i  ara és el color que més ens estimem...
LLUERNES

Quan miro el cel, a la nit, m'imagino que cadascun dels puntets que hi brillen, són petites cuques de llum gronxades suaument pel vent, que les fa volar fins a l'infinit i recordo que, de petita, les veia al costat dels caminets i aleshores m'imaginava que eren petits estels...

També he pensat en el petit poema del gran Pere Quart:



-Cuca de llum, què cerqueu
pels marges amb la llanterna?
I diu ella snse veu:
- Una lluerna.



M. Roser Algué Vendrells.

31 comentaris:

  1. La llum daurada que ens marca el camí a seguir. Tenim la raó. Tenim la força. Tenim la fermesa. Tenim la calma.

    ResponElimina
  2. "Tenim l'alegria de viure".
    L'hem d'encomanar als nostres presos, sense deixar d'exigir el seu alliberament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'alegria malgrat tot, que no falti mai, però en llibertat millor...

      Elimina
  3. El groc ens acompanya aquests dies, és la manera de fer present allò que no ens podem treure del cap... ni volem fer-ho fins aconseguir que els nostres presos tornin a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que no ens ho deixen dir amb paraules ho direm en colors, que és més fàcil de camuflar...

      Elimina
  4. Cuques i estels que es confonen i intercanvien papers. Molt bonic, Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ignasi, la vida és això un intercanvi de sensibilitats...

      Elimina
  5. No és només de color groc, sinó que el vol de la lluerna forma un llaç...

    Les lluernes seran sempre nostres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Carme, fan ben bé un llaç groc que vola en llibertat...

      Elimina
  6. ben recuperat i molt escaient M roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegdes va bé fer un repàs al blog ( i a la vida)...Hi ha coses que et poden tornar a ser útils!!!

      Elimina
  7. prohibint el color, ens volen cecs ? anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que si , però els colors tenen més força que cap prohibició, ens donen vida. Bon Any, Anton.

      Elimina
  8. La lluerna amb el seu vol ha escrit llibertat.
    Les cuques de llum sempre seran una alegria en qualsevol nit d'estiu, malgrat ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una cuca de llum molt nostrada, a més d'alegria ens regala el color de la llibertat!!!

      Elimina
  9. Seguirem persistint com cuques de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il·luminarem el nostre camí i el de tothom, no volem estar a les fosques...

      Elimina
  10. Un post molt adient per aquests moments que vivim, que la força dels colors ens donin la llum que ens portin a la llibertat.
    Aferradetes, nina.💝

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lluneta, estic contenta de compartir la llum amb tu...La llum que ens guia pel camí de la llibertat!
      Petonets, bonica.

      Elimina
  11. Com més ens prohibeixen el groc, més el traiem a passejar! Som incorregibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que ens agrada anar a contra corrent XeXu, sobretot no deixarem que les prohibicions ens afectin!

      Elimina
  12. Bon any! 👍 i, tristament encara de groc 😔

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon Any per a tu també Cèlia...Espero que algun dia tots els colors siguin igual d'importants per nosaltres!!!

      Elimina
  13. Tot ben groc i lluminós. La ràbia els fa tornar liles a ells i per això ho volen neutralitzar tot, fins i tot que portem llaços grocs. S'han begut l'enteniment si és que alguna vegada n'han tingut una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així Laura, i és una pena que es tornin liles, perquè aquests dos colors són complementaris, però en aquest cas no podien ser més antagònics.
      Que tinguis un Bon Any.

      Elimina
  14. La força de paraula amb la intensitat daurada. Seguim l’estel que ens farà lliures!
    Bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules daurades, molt bonic...Segur que si seguim l'estel ens il·luminarà el camí.
      Bon any a tu també.

      Elimina
  15. Un post i un poema preciós, Roser! Que el groc s'escampi arreu fins a que no calgui penjar cap més llaç.
    El poema de Pere Quart m'ha fet pensar en un haikú de Jaume Subirana:
    "La nit es banya.
    Respiren les estrelles
    a dins de l'aigua."

    Bon any, Roser!

    ResponElimina
  16. Gràcies August...Aquest any els rgals del tió anaven guarnits amb llaços d'or, com que és molt nostrat.
    Que bonic aquest haikú, ës clar, com que les estrelles s'emmirallen a l'aigua!!!
    Bon Any a tu també, August,

    ResponElimina
  17. Passo tard a llegir els vostres posts, M. Roser, però el teu post continua vigent, i suposo que per molt de temps més. Que el groc i les lluernes siguin un crit a l'esperança! Petonets, bonica!

    ResponElimina