dissabte, 13 de gener del 2018

ELS BLOGS SÓN EL FUTUR



Aquest 2018 compliré els 10 anys de bloguer en actiu. Va ser el 02 d'octubre del 2008 quan vaig inaugurar el XAREL-10, el meu blog principal, i quan vaig començar a proposar-vos enigmes i endevinalles per resoldre. I això he seguit fent des d'aleshores, han estat gairebé 10 anys de publicar un post diari (vacances i alguns festius apart) i, arribats fins aquí, tinc la sensació que he complert un cicle i que ja n'hi ha prou. Atenció!, en tinc prou d'aquesta "obligació" del post diari i programat d'antuvi però ni m'ha passat pel cap tancar definitivament el blog. Ja he explicat alguna vegada que la meva idea, ara com ara almenys, és deixar que el LLIBRE (així anomenem a la meva base de dades d'enigmes i endevinalles :-D) arribi als 1000 de cada, cosa que passarà a finals d'aquest any, i després continuar el blog, a un altre ritme i potser amb uns altres continguts però continuar-lo.

És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.

No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.

En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)

Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)

44 comentaris:

  1. Jo crec, i espero que no.
    També tinc certa història "bloguera" i trobo a faltar persones, si, no els he conegut en persona, alguns i algunes si, però a força de llegir els seus escrits és com si ens coneguéssim, gent que ha marxat sense dir res...
    No escric especialment bé, sols sé que m'agrada. He tingut trams que ho he fet poc, però sempre, sent jo mateixa.
    No ens deixis, escriu menys, però segueix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també trobo a faltar més d'un d'aquells bloguers que abans eren ben actius i que, alguns poc a poc i altres més de sobte, van deixar de publicar al seus blogs.
      No cal escriure especialment bé, l'important és tenir-ne ganes i, al ritme que ens vagi més bé en cada època, simplement fer-ho.
      I jo penso seguir fent-ho, i tant. :-)

      Elimina
  2. Bon dia Mc! M'agrada molt el teu escrit i sobretot la teva conclusió. Encertada o no, només depèn de nosaltres, dels blocaires.

    Són estils tan diferents i cobreixen necessitats i espais tan diferents, que per més que jo em miri el Twitter, i a vegades m'hi passo estona, no dic mai res o tan poca cosa que es pot considerar no dir res.

    Als blogs, en canvi em passa al revés. Llegeixo i quasi sempre tinc ganes de comentar i de dir coses.

    Jo en els 10 anys que ja vaig complir pel maig vaig passar d"escriure quan em venia de gust, sense gaire ordre al principi, a escriure durant molts anys cada dia, amb molt poques excepcions. Ara he canviat el ritme i escric només tres cops per setmana i quan em ve de gust escriure, programo el post pel primer dilluns, dimecres o divendres que està lliure. Sempre acostumo a tenir uns quants posts programats. Ara no. crec que per primer cop en molts anys, només tinc 1 sol post programat.

    Uf! Com m'enrotllo! Bé vull dir que crec en el teu títol i si com creiem "els blogs són el futur" jo seré aquí per comprovar-ho. Ens hi continuarem trobant, oi Mc?

    Per molts anys, bloggers! Per moltes trobades virtuals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de confessar que jo em vaig "enganxar" a Twitter en ocasió dels atemptats de l'agost a Barcelona i després hi vaig continuar entrant-hi sovint per estar al cas de l'actualitat política catalana. En reconec doncs la utilitat en aquest sentit però, i amb això ja veig que estem d'acord, en cap moment m'ho he plantejat com una substitució dels blogs. Són coses diferents i el que ens dona aquest món (per a mi, molt més acollidor) fa que ens hi trobem bé i que no tinguem ganes de marxar. Així que sí, ens hi continuarem trobant (encara que sigui a un altre ritme ;-D)

      Elimina
  3. jo t'he fet un comentari al Xarel.lo ...ara no em vull repetir només diré Llarga vida als blogs!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El comentari del XAREL-10, ja te'l contestaré allà.
      Aquí m'uneixo al teu desig que també és el meu. :-))

      Elimina
  4. No puc opinar gaire ni del twuiter, ni facebook, ni instagram, etc.
    És tot molt ràpid immediat.
    Sembla que el món dels blogaires és més reposat, generalment més reflexiu.
    De moment seguirem veient-nos, llegint-nos i comentant-nos als blogs.
    Sobre el futur... és massa lluny per saber-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El món de les xarxes socials és un altre món, útil per moltes coses (no en dubto) però que, en el meu cas almenys, no serveix per substituir els blogs.
      El futur sempre és lluny, així que m'apunto a això que dius de seguir per aquí de moment. És una bona opció, tot desitjant que aquest moment sigui el més llarg possible.

      Elimina
  5. Dringuem les copes amb La bona collita Xarel-10 per la salut dels blocaires.

    ResponElimina
  6. Subscric el que dius. Jo sóc un dels hivernats que, durant un parell d'anys, he deixat una mica de banda el blog, sempre amb aquella recança de pensar que, com bé dius, és un altre món, més pausat, més reflexiu. Em van dir que el món passava pel facebook, però, que voleu que us digui, el trobo massa caòtic, fins i tot visualment, i no m'hi acabo de fer. Reconec que twitter m'ha captat molt l'atenció i hi tinc força tirada, sobretot perquè hi trobo mnolta informació. Però de fa temps que tenia ganes de retrobar-me amb el blog i aquesta trobada m'està servint com a excusa. Havia pensat de fer-lo servir, a banda de xafardejar què escriuen els altres, una mica com a reservori ja que aquest any passat he fet finalista de dos concursos i perquè els contes es quedin en publicacions que no tindran gaire, o nula, difusió, he pensat que, doncs mira! Si estan en un blog sempre hi haurà algun vietger de l'èter que se'ls ensopegui per casualitat i els pugui llegir. Pot semblar vanitat, però ja veus! També m'agrada llegir les coses dels altres i comprovar com de complexes en som, les persones. I si la Carme diu que s'enrrolla, mira que jo... En definitiva, que comparteixo la teva encertada visió del món blogaire. Espero trobar el ritme, pausat, però constant, que requereix aquest món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim totalment. Jo tinc el Facebook programat perquè se m'hi publiquin automàticament els enllaços als posts que faig al blog però ja gairebé no hi entro mai. En el cas del Twitter també el tinc programat igual però admeto que, d'uns mesos ençà, si que hi entro sovint buscant també aquesta informació que dius. Tot i així, ni l'un ni l'altre m'han enganxat, en el sentit de fer-me deixar de costat els blogs. I veig que també coincidim en com ha de ser aquest món blogaire, la teva idea de deixar-hi els contes perquè algun dia algú els trobi i els pugui llegir, és justament al que em referia quan deia al post que no ens cal la immediatesa de rebre un grapat de "m'agrada" sinó saber que el que escrivim queda publicat i a l'abast de la gent a la que li pugui interessar, encara que sigui d'aquí un temps. I ho hem de fer, efectivament, al ritme que ens vagi més bé a cada moment però, això sí, amb una mínima constància. Ja veus que no podem estar més d'acord. :-))

      Elimina
  7. Jo també sóc de les blogueres antigues...A mi les xarxes socials no m'graden, perquè la informació va tan ràpida que no la puc atrapar...Els blogs, en canvi, són més tranquils i els fas al teu ritme, tot i que de vegades amb desanimo perquè veig que molta gent deixa de comentar...Alguna vegada he entrat al teu blog, però no sóc gaire bona en això de les endvinalles, malgrat tot, ho tornaré a probar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La falta de comentaris és un "mal" que ens afecta a tots. Jo mateix, quan vaig començar amb el blog, repassava sistemàticament tot el que havien publicat els meus blogs-amics i sempre hi deia alguna cosa. Ara continuo passant-hi i llegint el que publiqueu però sovint no hi dic res. No tinc cap motiu concret més enllà de que el temps que dedico a bloguejar no és el d'aleshores i que moltes vegades penso que el que puc aportar amb el meu comentari no aporta res al post o al que ja han dit els altres comentaristes.
      Jo també em faig el propòsit de comentar més però sóc conscient que el ritme dels "bons temps" ja no el puc recuperar perquè seria crear-me una "obligació" que és justament el que vull evitar per garantir que la meva "vida blogaire" tingui futur. :-)

      Elimina
  8. Els blogs (com els carrers) seran sempre nostres. Molt interessant les teves reflexions entorn el món bloguer. És cert que les xarxes busquen la immediatesa i en aquesta cursa el blog queda fora de joc, però també és cert que hi ha una necessitat i una voluntat (encara que a hores d'ara sigui minoritària) de recuperar els ritmes lents d'altres èpoques ja que els ritmes ràpids no satisfan tothom. Així que l'slow movement està present en molts àmbits (començant pel menjar, però seguint amb el treball, el sexe...) En fi, tota una altra forma d'entendre el món i la vida, on les xarxes socials i la seva immediatesa no tenen la cursa guanyada i on els blogs i la lectura reposada tenen ple sentit. El que s'ha de vèncer és la voràgine del dia a dia (aquesta cursa de velocitat) on ens intenten (i ens deixem) atrapar. Salut Mac!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord. Aquesta necessitat (imposada) de saber-ho tot i de saber-ho al moment no pot ser satisfeta mai completament i això ens porta a aquesta voràgine que dius. Hem de saber aturar-nos i buscar llocs on la informació ens arribi potser no immediatament però si més "reflexionadament" i els blogs poden ser una bona opció en aquest sentit.

      Elimina
  9. que bonic que és llegir-vos... anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'admiració és mútua, ANTON. Penso, igual que tu, que el que trobem en aquest món blogaire és molt maco i que no ens ho hem de deixar perdre, per poc que puguem. :-)

      Elimina
  10. Mc, molt encertat amb el teu anàlisis. Tal i com ja comenten per aquí cada eina per la seva feina. Els blogs tenen unes característiques que no tenen ni el twiter, ni el facebook ni l'isntagram. Sóc usuària de totes però les faig servir per coses ben diferents. Tal i com també comenteu els hibernats som molta colla i cada vegada ens costa més deixar comentaris. Tot i així, crec que tot i que ja ha passat el boom dels blogs, ara potser estem en un període d'estabilitat. Els blogs consolidats es mantenen i no crec que vagin a menys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta idea de que hem assolit una etapa d'estabilitat i que, encara que sigui a un ritme més pausat, els que hi som, hi som per quedar-nos.
      És cert també que les xarxes socials i els blogs tenen actualment funcions diferents i que no haurien d'interferir. Tot i així, el temps que tenim és limitat i ser actiu a tot arreu no és, almenys en el meu cas, possible. La meva aposta, doncs, continua sent pels blogs però amb això no vull dir que calgui renunciar a res. Bloguejar no es pot convertir en una obligació, simplement hem d'adaptar-nos al ritme que podem assolir en cada moment i publicar (o comentar) quan realment podem fer-ho, penso que aquesta és la millor recepta per continuar "vius" durant molt temps en aquest món blogaire.

      Elimina
  11. Estic d'acord amb aquesta manera de veure les coses. Els blocs tenen unes característiques que altres xarxes no tenen i això els dona un valor propi. Vindrà algun dia que començarem a valorar més la qualitat que la quantitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim en l'anàlisi. És justament això, l'espai que ocupen els blogs és diferent al de les xarxes socials i ens poden oferir coses que allà no les hi podem trobar. Aprofitem-ho!. :-)

      Elimina
  12. Ben analitzat. Jo he anat baixant el ritme del blog però si "necessito" fer algun escrit, vaig al blog, no al facebook, que em serveix més de corretja de transmissió (tot i que també em serveix per expressar coses). També és cert això dels ritmes, les xarxes són veriginoses. M'alegro que facis reformes però que no tanquis la paradeta. Ens veiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La baixada de ritme ens afecta a tots però mantenim aquesta "necessitat" que dius, la necessitat de mantenir el contacte amb la gent de manera més pausada i els blogs són ideals per això. Ens veiem!

      Elimina
  13. per aquells temps vaig iniciar el meu i dels primers a qui vaig seguir. Enyoro el temps que tenia aquell temps i m'encanta la llibertat de no estar lligada. Jo sé que hi és, el meu, i que forma part una miqueta de mi. I un dia d'aquests l'actualitzo una mica, sense lligams.Has fet una bona anàlisi! Ens continuem retrobant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també enyoro una mica aquells "bon temps" dels blogs però, igual que tu, miro d'adaptar-me als actuals i la teva recepta també és la meva, continuar endavant al ritme que ens vingui de gust en cada moment creant-nos les mínimes obligacions possibles.

      Elimina
  14. Visca els zombis! Aquí seguim. No ens barallem amb bots, parlem entre nosaltres i no busquem la immediatesa ni una resposta ràpida i afalagadora. Ningú diu que no sigui compatible amb altres plataformes que funcionen diferent, però això és un oasi, venim per compartir el que pensem i esperem un comentari meditat i que respongui a allò que hem escrit, no només un like. Som d'una altra pasta i així ens hem de mantenir. Ja serem d'altres maneres en altres llocs. Però seguir creixent amb vosaltres és un privilegi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc afegir-hi gaire cosa més. Estic ben d'acord amb tu, als blogs hi trobem un lloc on compartir les nostres dèries i en parlem com si ho féssim amb un grup d'amics. Efectivament, això és un privilegi que no podem trobar a les xarxes socials.

      Elimina
  15. Estic d’acord que els blogs tenen futur, vull dir que no moriran mai del tot, però cada vegada tenen un futur més reduït, cada vegada menys gent els hi fa cas, però algun blog quedarà, per exemple sempre quedarà algun blog de cuina. Els blogs de divulgació científica podrien aguantar si es que el youtube o els podcasts no se’ls mengen. Sobre que els bloggers no parlem amb bots què vols que et digui, bé que parlem amb l’ahse xD Per cert, ja t’he dit moltes vegades que només et deixaré plegar quan jo hagi plegat, no pateixis, no crec que quedi molt tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica, vens a la meva. Quedaran els blogs que ofereixin continguts vàlids més enllà de la resposta immediata. L'etapa de publicar i rebre de seguida un grapat de comentaris ha passat (i segurament no tornarà) però si ens ho plantegem en el sentit de "jo publico un post que em sembla interessant, que potser algun dia també pot interessar a algú altre i aleshores aquí el trobarà", els blogs poden tenir encara el seu espai. No és fàcil, això que dic perquè publicar un post i que cada vegada hi trobis menys comentaris (o potser fins i tot cap ni un) és dur i desanima, però crec que la cosa va cap aquí. La "guerra" de la interacció i del feedback immediat, ja l'han guanyat les xarxes socials.

      L'AHSE potser sí que és un bot segons la meva pròpia definició al post (parla només per crear polèmica i per fer propaganda d'una opció concreta que ets tu :-D) però, malgrat tot, ens cau bé... deu ser cosa dels últims avenços en intel·ligència artificial. ^_^

      Ja he dit que no tinc ganes de plegar, però tinc ben clar que el XAREL-10 tal com el coneixem fins ara té els dies comptats. De moment tot seguirà igual fins a finals d'any i després ja veurem com anirà, però el que si espero és que tu hi siguis per veure-ho. Pensa que si ens falla el PONS'S BLOG no sabrem que fer... amb l'AHSE. ;-)

      Elimina
  16. Certament, han nascut moltes xarxes molt més immediates, i tota la societat en general tendim a anar tan ràpid, que aquestes xarxes sols fomenten això. els blogs vol dir aturar-se, llegir, entendre l'altre.
    Però com tot el ràpid, passarà.
    Twitter m'agrada ben poc. Em fa sortir el pitjor.

    Moltes felicitats per endavant, Mc! Jo tb faig 10 anys, al febrer. I el meu és d'aquells que tot i no estar en hibernació, quasi. I m'hi vull posar, però no trobo l'estona. Potser és que em costa aturar-me.

    Celebro que estiguis bé, que continuïs amb la fermesa i que tinguis ganes de continuar un cop acabat el llibre.

    Petonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, ens han (hem) imposat un ritme de vida gairebé frenètic i costa baixar d'aquest tren a tota velocitat. Tot i així, penso que no cal baixar-hi del tot sinó simplement trobar les estones necessàries (perquè les necessitem) d'aturada. A veure si ho aconseguim!

      Felicitats també per a tu i pels teus 10 anys de blogaire. Una abraçada!

      Elimina
  17. molt bona reflexió, McAbeu,
    molt ben argumentada en quatre idees clau, netes i concises :)
    m'agradaria que efectivament anéssim cap aquí, que la gent ens adonéssim que cal alentir ritme, que cal retrobar el plaer de compartir cafès amb calma i reflexions pausades... som-hi, fem-ho possible!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, certament depèn només de nosaltres fer-ho possible. A veure si en som capaços! :-)

      Elimina
  18. Jo crec que hi ha un abans i un després amb Google. Quan el cercador va començar a afinar, no va caldre desar als "preferits" allò que ens interessava, perquè en una cerca directa a Google ho solem trobar novament.

    I Google també és en part causant de la mort dels blogs amb l'abandonament del Google Reader. Jo l'utilitzava per rebre les actualitzacions dels blogs i conservar-les en alguna banda. Ara no he trobat cap alternativa prou ràpida, eficaç i completa per resseguir aquella activitat que abans seguia.

    Així que m'informo a través de les meves xarxes (cadascú es crea la xarxa que li interessa, tant a Twitter, com a Facebook, Instagram, LinkedIn, Pinterest o altres programes), però allà no sempre trobo el que trobava en els blogs, ni m'hi apareixen tots.

    Hem hagut de repartir el temps de la xarxa entre molts altres canals i això ha afectat directament la vitalitat i les visites dels blogs. Encara que, per altra banda, en cerques directes a Google, tot sovint t'hi apareixen vells coneguts que han escrit sobre un tema que t'interessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no havia fet servir gaire el Reader però segur que tens raó que el poder trobar en un sol lloc les actualitzacions dels blogs que seguim facilitava aquest seguiment i la pèrdua d'aquesta eina ha influït en el descens de visites.
      També estem d'acord, és clar, en que un altre dels factors (sinó el principal) és que el temps és limitat i, quan toca repartir-lo, en queda poc per fer posts i comentar "com cal". És el que hi ha, què hi farem!. ;-)

      Elimina
  19. Estic d'acord amb el que dius. Potser serà perquè ni sóc de Twitter ni de Facebook, ni de cap altra xarxa de les que es basen en la immediatesa...Sóc lenta i poc activa. En canvi els blogs són un bon lloc de trobada, tampoc cal escriure sempre.Cal saber llegir i tenir voluntat d'escoltar els altres (escoltar amb la lectura). Els blogs volen temps i això els fa perdurar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, coincidim en definir els blogs com un "lloc de trobada". Un lloc que, com a tal, demana calma i aquesta voluntat d'escoltar els altres com molt bé dius. Tot el contrari del que són, gairebé sempre almenys, les xarxes socials.

      Elimina
  20. Coincideixo amb tu i amb la majoria dels comentaris. No tinc ni facebook, ni twitter, ni m'agrada cap xarxa que un "m'agrada" sigui la resposta al que exposes.
    És cert que fa molt que no publico, en el meu cas no és per falta de temps ... ja hi haurà temps per explicar-ho. Sempre he pensat que els blogs són més que espais per a dir coses, es crea una relació difícil d'explicar, però que hi és entre tots els que compartim aquest format.
    Llarga vida als blogs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són, certament, móns diferents les xarxes socials i els blogs. I crec que cada vegada, ho són més de diferents. Com han dit altres comentaristes, hi ha d'haver espai per tot, però hem de continuar fent que l'espai dels blogs es mantingui viu (al ritme que ens vagi més bé en cada moment) perquè, estic molt d'acord amb tu, la relació que es crea entre nosaltres és difícil d'explicar però és ben real.

      Elimina
  21. També sóc de les que hiverno. Em vaig proposar fer dos blogs, ara un quasi no hi escric res.
    Estic d'acord amb tu. Però com pinto, veure el Face les pintures dels coneguts va bé sense canviar de lloc. Però també és pesat ja que hi ha massa cosa i, a vegades, no veus el q. uè vols. El twiter ni l'he baixat. Molts posen a l'instagram, tampoc hi he entrat. sols he començat a posar coses al blog. Sols el grup de vosaltres, els escriptors, continueu al peu del canó. Et felicito

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si sóc un "escriptor", de fet jo no m'hi considero pas. El que faig al blog és simplement compartir la meva dèria amb els enigmes mentals i les endevinalles. És cert que hi ha altres bloguers que si ho són (en el sentit de que publiquen posts de gran qualitat que fa goig llegir-los) però, per sort, aquí hi cabem tots. :-)
      Penso que el que cal és adaptar-nos al ritme que ens convé a cadascú. Utilitzar les xarxes socials (com això que m'expliques d'aprofitar el Facebook per trobar-hi les pintures dels teus coneguts) està molt bé. De la mateixa manera, també ens cal continuar trobant l'espai per fer servir els blogs. Un espai i un ús que dependrà de cadascú de nosaltres en cada moment.

      Elimina
  22. Ja ho crec que sí, Mc, el més important és que encara correm per aquí. El futur ja s'encarregarà d'escriure's ell mateix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que el futur es fa dia a dia, així que no puc fer res més que donar-te la raó: L'important és que ara som aquí i que tenim ganes de continuar sent-hi. Aprofitem-ho! :-)

      Elimina