dilluns, 22 de gener de 2018

D'on venim?

Perquè tenim un blog? Aquesta trobada virtual m’ha fet pensar en un fet  que feia temps que no rumiava. Perquè tenim un blog? Tots i cadascun dels que aquest mes escrivim aquí ,en algun moment de la nostra vida ,vam decidir obrir un blog. Perquè ho vam fer? Què ens va impulsar a obrir un espai i compartir-lo amb estranys ? He anat llegint aquests dies algunes reflexions sobre la vida dels blogs i cap  a on anem.  Tinc curiositat per anar una mica més enrere : com vam començar? Hi ha blogs que sembla que van néixer amb una finalitat molt clara, com és aquest  en que ens trobem ,però la majoria no crec que fos així.

Cada vegada que visito un blog nou, ara no és tant habitual, de les primeres coses  que feia era anar al post inicial a veure si m’explicava perquè s’havia iniciat el blog.  Suposo que  per una mena de barreja entre curiositat morbosa i arqueologia blocaire. No sé si sóc la única que fa aquestes coses… 


Sigui com sigui, vinguem d’on vinguem i anem a on anem , seguirem aquí  fins la pròxima trobada,oi?

13 comentaris:

  1. Segurament, hi ha tants motius per tenir blog com bloguers hi ha (o gairebé). El que compta, i amb això veig que estem d'acord, és que l'important és que hi som... i que tenim ganes de continuar sent-hi.

    Per cert, si vols saber concretament "d'on vinc" jo, doncs precisament l'any passat (tot celebrant el desè aniversari del blog d'en XEXU) vaig escriure un post al XAREL-10 explicant la meva història blogaire. Te l'enllaço AQUÍ. ;-)

    ResponSuprimeix
  2. Venim dunes ganes irrefrenables de voler dir coses i explicar a qui vulgui escoltar. Mentre hi hagi gent que escolti hi haurà gent que expliqui. I sovint la virtualitat ajuda a expressar-se

    ResponSuprimeix
  3. Bona idea de mirar el principi dels blogs. Miraré què vaig posar jo que no ho recordo. Aquí veig que la crida de la Carme ha estat un èxit de participció.

    ResponSuprimeix
  4. Cadascú deu tenir els seus motius diferents. Jo vaig començar a escriure al blog Fita sense saber quin serà el final.
    En tot cas, com ja és sabut, el camí és tan important, o a vegades més, que l'arribada.

    ResponSuprimeix
  5. En el desè aniversari del meu blog, i també el de la Carme, que van ser l'any passat, vam preguntar a la gent com havien anat a parar a aquest món tan sorprenent. Cadascú té els seus motius, i suposo que els seus objectius, s'hagin complert o no. Ara veig que en Mac també recorda el desè aniversari del Bona. És tan maco aquest home.

    Per altra banda, també faig això que dius d'anar a buscar el primer post, però en el meu cas no és tant per saber els orígens, sinó per saber si aquell és l'origen real o no. M'explico, hahaha. Per saber si aquell blog nou és herència d'algun altre d'anterior, d'algú que ha decidit reinventar-se. La veritat és que rarament obtinc aquesta informació...

    ResponSuprimeix
  6. bona reflexió la que ens fas fer, Mireia...
    jo encetava l'espai, deia en el primer post, per a capturar l'univers... no sé si vaig aconseguir-ho, però a fe que aquell univers cap endins va acabar per capturar-me a mi ;)

    ResponSuprimeix
  7. Potser som aquí perquè som uns solitaris excèntrics i ens agrada mostrar-nos sense ser vistos.

    ResponSuprimeix
  8. Jo venia d'escriure moltes llibretes i moltes cartes. Escrits que no llegia ningú o molt poca gent. Aquest va ser per a mi un altre format sorprenent i desconegut que em va fer gràcia. No creia que em trobés ningú, però ens hem trobat tota una colla de gent que m'heu enganxat a quedar-m'hi. Jo de moment, continuaré amb els blogs.

    ResponSuprimeix
  9. Mc, tens raó no recordava que en XeXu ho havia demanat i això que hi vaig participar. Memòria de peix la meva.

    Joan, potser és això les ganes d'explicar i que ens escoltin que ens fa ser aquí. Vés a saber, en el meu cas no comptava que ningú m'escoltes. Va ser una prova i el primer comentari tota una sorpresa!

    M. Antònia , la Carme sempre mou multituds.

    Xavier Pujol: el camí sovint és el més important

    XeXu no m'enrecordava i vaig participar a tots dos. No hi ha com fer-se gran i perdre la memòria.

    Hypatia: capturar l'univers és un gran propòsit

    Montse: potser sí que una mica frikis som

    Carme: i tant si t'hem trobat!

    ResponSuprimeix
  10. A mi m'agradava escriure, però fer-ho i pomplir llibretes per guardar-les al calaix, no molava...M'agrada que els altres comparteixin els meus escrits i jo compar-tir el dels altres...Fer un intercanvi de sensibilitats.

    ResponSuprimeix
  11. El meu va ser un regal que em van fer dos amics, després d'una conversa amb ells sobre el món del blogs.

    ResponSuprimeix
  12. Jo vaig fer el meu blog perquè sóc tan altruista que vaig pensar que el mon seria millor si compartís les meves idees, i sense dubte així ha sigut. Sóc un obra social amb potes.

    ResponSuprimeix
  13. Em sembla que vaig començar com a teràpia perquè per diverses qüestions m'havia tornat molt solitari i aquesta era una forma de tenir vida social, encara que fos virtual. Salut!

    ResponSuprimeix