diumenge, 4 de gener del 2015

Hi havia una vegada un blocaire

He de fer un petit esforç per recordar que, temps era temps, vaig tenir l'habitud de passejar-me per la catosfera amb la mateixa fruïció amb què, amb el bon temps, camino els parcs de la ciutat on visc. Escrivia cada dos, tres dies màxim, i em llegia - i trobava el temps i les energies per comentar! - tot allò que podia i més.

Hi havia una vegada un blocaire... que, a poc a poc, es va anar allunyant d'aquella catosfera que tant li agradava; sense adonar-se'n, de manera natural, les obligacions ara una ara l'altre, feien que les seves incursions en aquell món virtual fossin cada vegada més espaiades.

I fins avui, en què una de les benvolgudes blocaires a qui llegia diàriament - i els dibuixos de la qual em mirava enbadalit! - m'ha recordat que tenia un "deute" amb la catosfera. És veritat. I aquí estic :)

Ai, la "catos" *sospir*

Potser algun dia... vaja, espero que sí, que algún dia retrobaré les energies per postejar, llegir i comentar com ho havia fet en el passat. Avui per avui, però, aquestes energies me les absorbeix la meva feina, les meves feines; la que faig per exemple promocionant Catalunya en alemany, a www.facebook.com/catalunyaexperience.de, publicant cada 36 hores, de dilluns a diumenge, de gener a desembre, sense descans (sense descans, però quin goig de feina!); la que faig també des de la meva petita empresa de tours a Alemanya, www.itineri.de; la que em dóna el meu projecte literari que, ara sí, ara porta la directa després de temps d'interrupció, durant l'any que, com a president del Casal Català de Berlín, hem muntat - per exemple - una exhibició castellera en plena Alexanderplatz, 194 castellers amunt i avall, gralles, estelades... Catalunya, extenuant però una (altra) experiència inoblidable.

Sí, era molt bonic passejar-se per la catosfera, i perquè ho era espero poder-ho tornar a fer algun dia. Mentrestant, seguiré desitjant que els blocaires de "la meva època" que encara continueu per aquí, us en recordeu una mica micona, de tant en tant, dels què temporalment hem desertat per motius laborals, o els que siguin, com de tant en tant, em podeu ben creure, jo me'n recordo una mica micona de vosaltres, els herois de la catosfera.

Una abraçada gran,

28 comentaris:

  1. Només per llegir un post com aquest, ja valia la pena la trobada virtual. Precisament aquesta era la meva idea... Saber dels qui fa dies que no dieu gran cosa.

    Moltes gràcies per haver vingut, estic segura que molts blocaires estaran tan contents de retrobar-te com jo.

    Et desitjo molta sort en les teves feines, i m'agrada llegir que t'encanta fer-les. Llegir el teu escrit és ja tastar la intensitat amb què vius totes les coses. Un regal, Ferran!!

    Molt bon any 2015 i fins molt aviat... Aegueix amb tanta energia!!!

    ResponElimina
  2. Segueix amb tanta energia. (Havia de dir)

    ResponElimina
  3. Suposo que la idea de muntar aquesta trobada era rebre posts d'aquest tipus, i l'únic dubte que ens quedava llavors era quins de nosaltres els hauríem de fer, i quins diríem que encara estem per aquí. Així que el teu és el primer d'algú que realment està força desconnectat, tot i que l'altre dia va treure el cap per l'IVC (no confondre amb ICV). Contents de saber de tu i poder entendre que de vegades no és per manca de ganes, sinó per excés de realitat que alguns temes s'han d'aparcar o abandonar. Alguns vells roquers encara estem per aquí, i fins i tot hi ha autèntiques relíquies vivents que són l'orgull d'aquesta la nostra catosfera. Però t'has perdut un bon nombre d'incorporacions prou interessants. No tant com abans, però encara apareixen nous blogs que val la pena seguir. Diuen que estem morts, però enterrats mai! Una abraçada dels walking deads!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Escrivíem gairebé al mateix temps, XeXu

      Elimina
  4. Justament amb un dels meus posts que he escrit per aquest bloc preguntava pels motius reals de deixar abandonat el mon dels blocs. De momento ja tinc la teva resposta per avançat ^^

    ResponElimina
  5. Ferran, la teva tornada sembla de conte, m'alegra que tot et vagi bé.

    Salut!

    ResponElimina
  6. Hola Ferran, no et conec. Sóc nova-novata per aquí, però un plaer tenir com a company bloguer algú que porta tan dignament el nom i el fer de Catalunya pel món. Si no et podem llegir al blog, ho farem al facebook. Si hi escrius tan sovint, ens parlarà tan de tu com si ho fessis al blog.

    ResponElimina
  7. tu no ho has deixat, has canviat de lloc i prou. comptant amb tot el que fas crec que quedes ben perdonat i és que escampar Catalunya més enllà de les nostres fronteres val molt.

    ResponElimina
  8. I pregunto: si els 85 blocaires que ens belluguem per aquí aquests dies ens poséssim a preparar un castell a l'Alexanderplatz, quin tipus de castell podríem fer?

    ResponElimina
  9. has deixat una taula... per que el règim teu no et permet de moment aquesta menja mediterrània... Quan tornis ja faràs i farem les paus si encara som a la taula i si no que la sort t'acompanyi sempre en les teves empreses... hi tindràs enl vinet ranci i el generós,l'oli verge, el préssec, l'ametlla i l'avellana i tot el que ja saps que és autèntic ... tenim un rebost que guarda la Carme i d'altres que no et fallarà, amic ferran, menja el que set cou i estigues tranquil que pensarem en tu...Anton.

    ResponElimina
  10. Jo sí que me'n recordo de tu! Felicitats per les feines que t'omplen!

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Ferran , recordo que quan vaig començar el meu blog, vas ser dels primers blocaires amb qui vaig contactar, si n'han passades de llunes...
    No sempre podem fer tot el què ens agrada! Diuen que hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment...
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Jo no et coneixia però, si ho vols, tornaràs. Per sort aquí sempre hi ha algú. Una abraçada des de Girona!

    ResponElimina
  14. És una alegria veure com els "vells" blocaires reapareixen en aquesta trobada.
    ^-^ Ben tornat, almenys per un dia!

    ResponElimina
  15. Ostres, el món és com un mocador! vaja ... no ho ser... jo segueixo catalunyaexperiencia a instagram. Alguna cosa a veurà ? De totes maneres la teva tasca és impressionant i més encara veient que la fas amb tanta il·lusió.

    ResponElimina
  16. Eeeeei!! Aquí una blogaire "de la teva època" saludant... Jo recordo els teus blogs més antics!! hehehe

    Mentrestant, moltíssima sort en tots aquests projectes que portes entre mans! :-))

    ResponElimina
  17. Una abraçada des del meu mar, Ferran! Encantada de llegir-te :)

    ResponElimina
  18. Ferran, no sempre és fàcil compaginar la realitat amb la virtualitat. I la catosfera ha crescut. Ara la trobes també al Facebook, i al Twitter i en comentaris en fotografies a l'Instagram o al Pinterest... Penso que s'ha diversificat, de la mateixa manera que ens hem diversificat nosaltres.

    ResponElimina
  19. Feliç de veure't aquí, en aquesta gran trobada on no hi podies faltar!!

    I aprofito per desitjar-te un bon any per tots els teus projectes
    Aferradetes, Ferran ☺

    ResponElimina
  20. La vida va canviant i ens hi adaptem com podem. Està clar que ja tens prou feina en aquest món virtual, és ben normal que el blog quedi un pèl aparcat.
    Tot i així, m'ha alegrat comentar dos posts teus en menys d'una setmana. :-)

    ResponElimina
  21. Un plaer haver-te conegut aquí i avui. Si tornes segur que tornarem a coincidir per aquests mons de la catosfera ;)

    ResponElimina
  22. esta be sapiguer trobar l'excusa per tornar...aixo nomes es una prova evident que de que no soms tant lluny

    amb tanta feina...no t'oblidis de viure !

    ResponElimina
  23. Aix benvolgut Ferran,
    Ets una de les primeres persones que vaig llegir, i que vaig comentar en el teu blog. Recordo un dia que estava fotudeta i els teus comentaris em van donar una embranzida. Una mica m'ha passat com tu, m'he allunyat del blog, no el deixo, però és cert que ja no m'hi passejo tant, potser ara, el carrer m'absorvit, i les amistats han ressorgit, i la calma ha tornat.
    Jo vaig descobrir la catosfera, una mica amb tu. I també la ciutat de Berlín, que tant m'hauria agradat venir en aquella trobada que vàreu fer entre uns quants bloggers.
    La trucada l'11 de setembre per desvirtualitzar-nos i que no va poder ser. Què il·lusa!!! Però saps, sempre et tinc molt present.
    Un petó volador perquè arribi a Berlín!!!!

    ResponElimina
  24. En aquesta trobada és motivador trobar gent que ha passejat per aquests llocs i que ara per diverses circumstàncies no són tan habituals. Crec que l'important és estar, no importa el lloc, i amb els projectes que ens comptes per descomptat que formes part d'aquest món
    M'ha encantat llegir-te.

    ResponElimina
  25. Del Ferran m'admira la passió que posa en tot el que fa. I ja veieu la de coses que fa.

    ResponElimina
  26. Llegir aquest post és comprovar que el títol de la trobada no pot ser més escaient: tornar al blog després de rodar pel món.

    ResponElimina
  27. Bona feina la que fas i deu ser molt gratificant.

    ResponElimina