dijous, 25 de gener del 2018

OPERACIÓN TRIUNFO

Hehehe, segur que ningú s’imaginava que faria un post sobre aquest tema... Doncs, sí. Resulta que, en una barreja d’idees, en aquest “Roda el món...” he pensat que "tot va començar amb Operación Triunfo..."

Suposo que, encara que no el mireu, coneixeu el programa. Uns concursants, tancats en una Acadèmia on reben classes de tècnica vocal, teatre, història de la música pop, dansa, gimnàstica, etc. i que, cada setmana han de preparar una cançó, ajudats d’uns músics amb els que preparen els arranjaments de la peça, es fan assaigs, proves, etc. i cada setmana un d’ells queda eliminat fins que en queden tres (enguany cinc) i es fa una gran final.


La primera edició d’OT va ser l’octubre de 2001. Llavors jo no ho mirava. Havia sentit a parlar de Gran Hermano i era un format que em feia més fàstic que gràcia (jo sempre presumeixo de no haver vist mai ni un capítol de Gran Hermano... algun trosset fent zàping però pràcticament res de res... tan poquets “trossets” que ni tan sols arribaria a un per any de les edicions que es porten). Quan vaig sentir parlar d’OT vaig pensar que seria el mateix però cantant... i no em va interessar. Quan faltaven pocs dies pel Nadal del 2001, en un sopar amb companys de la feina d’en Josep Lluís, va sortir el tema... i en parlaven positivament, deien que treballaven de veritat, que s’esforçaven i que cantaven bé. Em va sorprendre i vaig decidir que en miraria un capítol. Així que la primera vegada que ho vaig veure deuria ser la darrera setmana de 2001 o la primera de 2002 i, com m’agrada molt la música, he de reconèixer que m’hi vaig aficionar. Ja, des de llavors, no em vaig perdre ni un programa.


A tot això, per aquestes èpoques, ma germana tenia Internet però jo no. Justament feia un any que havia entrat el primer ordinador a casa meva (l’havien portat els Reis de 2001)... Avui en dia, què estrany se'ns faria un ordinador sense Internet!

Al despatx d’en Josep Lluís tenien Internet, sí, una cosa sorollosa que quan el connectaves feia piiiiiiiii trrrrriiiiiiiiiiiiiii... i al cap d’uns minuts ja estaves connectat (hehehe que diferent d’avui en dia!)

La meva germana és una persona molt intel·ligent i, com tenia Internet i el volia saber fer funcionar bé, s’havia apuntat a cursets bons (també li interessava per la feina). Sabia coses generals de Windows i feia funcionar bé l’Office. Per a mi era un pou de saviesa, així que un cap de setmana, a Barcelona, li vaig dir que m’ensenyés alguna cosa... i, entre tot el que em va ensenyar, em va explicar que existien també els xats i els forums... i això em va encantar.

Gairebé recordo la conversa. Més o menys seria així:

ASSUMPTA.- Ostres, perquè no entrem en un xat i parlem?
MERCÈ.- No, ara no, va, que... tampoc sabem quin xat...
ASSUMPTA.- Vaaaa si... mira, un d’esports, va... entra en algun d’algun diari esportiu i diem quatre tonteries.
MERCÈ.- Vaaa... esperaaaaaaaaa
Passen uns minuts. La meva germana intenta entrar en un xat d’algun diari esportiu però no van gaire bé, no són àgils, es pengen. En alguns ens diuen que ens hem de registrar...
MERCÈ.- Mira, ara no van bé, va...
ASSUMPTA.- Noooooooo, no... espera, espera... Entra a Portalmix!
MERCÈ.- Portalmix?
ASSUMPTA.- Sí, sí... A Operación Triunfo diuen que hi ha un lloc que es diu Portalmix que hi ha xats i...
MERCÈ.- (amb cara de “pesada!!”, després diuen de les germanes petites! Les grans són molt pitjor!) No, no vull entrar a Portalmix, va, a més, vigila que aquestes coses enganxen.
ASSUMPTA.- Però jo no tinc Internet a casa... Només ho puc provar aquí... i com vols que m’enganxi?
MERCÈ.- Molt bé! Portalmix.

Però resulta que Portalmix també demanava registre i contrasenya. La meva germana va accedir a registrar-me (amb el SEU correu electrònic, pobre) i així va néixer MISSMARPLE tot junt i en majúscules. El nick que va ser la meva primera VIDA a Internet. Sense això... i tot el que va venir després potser jo no seria blogàire...


Han passat molts anys. Darrerament el nostre país viu situacions complicades. La tensió ha arribat a afectar-me en la salut. Es pot dir que conèixer, sense poder fer gran cosa, les injustícies que l’Estat veí ens regala, els empresonaments injustos, els exilis, la manipulació dels mitjans de comunicació, la negació de la realitat... tota aquesta impotència arriba un moment que la somatitzes i, com comentava un dia amb una amiga “no sé què em passa que per res em poso a plorar”... La meva germana em deia que a ella fins i tot li costava dormir (ella es súper regular en els seus horaris, s’ha d’aixecar d’hora per anar a treballar i és de les que a les onze ja és al llit... Siiiiiiiiii som germanes!!) doncs no dormia, es despertava nerviosa pensant en tot això.

Finalment vaig decidir que necessitava “desconnectar” una mica i que no podia ser estar tot el sant dia amb la ràdio (Catalunya Informació), amb la premsa digital, amb el tuiter discutint... que havia de trobar quelcom totalment DIFERENT per “submergir-me” una estona cada dia i “descansar el cervell”... Podria llegir, però el propi nerviosisme no em deixa concentrar-me bé en la lectura!!

Havia de ser “quelcom que em donessin fet”... i, patapam!!... Va i torna OPERACIÓN TRIUNFO!!


He de dir que aquest programa, la primera vegada que es va fer, després d'un parell o tres anys de fer-ho a TVE va passar a Tele5 i es va convertir en un "bodrio infumable" i vaig deixar de mirar-ho. Sembla ser que va durar dos o tres anys més fins que ho van haver de treure a mitja edició per falta d'audiència.

Ara semblava que es volia recuperar l'esperit d'OT-1, així que jo, encantada. Escoltar una estona cada dia aquest jovent com assaja les cançons em distreu, a més, jo sóc una Friki EUROFAN i ara estan repartint les cançons d’Eurovision... i, encara més, sóc una cursi de por... i a l’Acadèmia s’ha fet una parelleta (l’Alfred –català- i l’Amaia –navarresa)





Són tan tendres que me'ls menjaria! M'encanten. A part que, en aquesta edició tots els concursants tenen una formació musical molt bona i és un gust veure'ls cantar, tocar el piano, la guitarra o, fins i tot, el trombó!!

I... roda el món i torna TOT.. també torna el record dels meus orígens a Internet i em sento una mica com si MISSMARPLE aparegués de nou... Per cert... aquí us deixo un vídeo d’algunes coses que han passat a l’Acadèmia d’OT...

Bé... no us podeu imaginar quina polèmica i quines crítiques (cantar els Segadors!!)... i jo, clar, opinant... Si és que els temes em persegueixen :-)

16 comentaris:

  1. Uff 2001. Aquell any estava massa ocupada: estudiava , treballava i a tot arreu es parla de OT i GH. No en vaig seguir ni una ni altre. Tot i que jo sí que tenia correu electrònic i un mòdem que feia sorollets :) Apa que no ha passat temps d'això.
    2018. Segueixo sense mirar ni OT ni GH i no començaré a aquestes alçades a interessar-em per Eurovisió, heheh!
    Em sembla, que tots , en un moment o altra hem hagut d'agafar distància amb el procés per poder seguir vivint. No tinc clar si es bo o dolent. A nivell personal està bé, perquè ens cal parar. No podem viure constantment enfadats i tristos però per altra banda em fa por que no sigui el que busquen; esgotar-nos i que ho deixem estar. Per tant, basculo entre una banda i l'altra per no perdre del tot les forces i poder seguir lluitant!

    ResponElimina
  2. La política es fica a tot arreu. És inevitable.

    ResponElimina
  3. Ha estat un post ben sorprenent, aquest. Al menys per a mi que com a teleespectadora sóc un zero a l'esquerra. He, he, he. Del 2001, a mi em sembla que faci una eternitat.

    No puc pas dir que no m'agradi la música, que m'agrada molt, però a vegades em fan mandra segons quines cançons. Porto CD al cotxe, per exemple, i inevitablement, hi ha algunes cançons que les passo de llarg, per això penso que no tindria mai la paciència necessària per mirar Operación Triunfo.
    Però he mirat aquests vídeos... (tambè un d'ells l'he deixat a mitges) i aquesta noia té una veu maca!

    Fas bé de posar una mica de distància, la salut és i portant de cuidar i mantenir, però com dius és gairebé impossible. La trobes a tot arreu.

    És com això de les clavegueres. Les clavegueres fan política i la política furga unes altres clavegueres.

    Buf!!! I no ens queda feina ni res... o sigui que calma i a continuar caminant.

    Gràcies Assumpta per venir i per fer un post tan original!

    ResponElimina
  4. Fas bé de posar una mica de distància amb la política , la salut és important de cuidar i mantenir, però com dius és gairebé impossible. La trobes a tot arreu!

    (Havia de ser més o menys així)

    ResponElimina
  5. Hahah i tu que volies desconnectar. Això és impossible el proces persisteix nit i dia.

    ResponElimina
  6. No he vist mai "Operación Triunfo" però m'ha agradat molt saber com vas començar en aquest món d'internet i la història del naixement de MISSMARPLE, quins records, eh?. :-))
    He intentat recordar quan va ser la primera vegada que em vaig connectar a internet des de casa i he anat a parar al 1998. Aquell any vam comprar-nos un ordinador que ja incloïa un mòdem d'aquells que feien "piiiiiiiii trrrrriiiiiiiiiiiiiii" quan es connectaven a la xarxa. :-D
    En el meu cas no recordo cap pàgina especial d'aquella època, tampoc entrava a gaires xats (no he sigut mai gaire de xatejar). De fet, en aquella època quan et connectaves a internet el telèfon quedava ocupat i no podies fer ni rebre trucades així que, a casa almenys, el temps de connexió era per força molt limitat. Com bé dius, quina diferència amb ara... sembla que parlem de la prehistòria. :-DD

    Pel que fa al tema polític, ja saps el que penso. És difícil desconnectar (i encara més si fins i tot te'l trobes a OT :-P) però també és necessari fer-ho ni que sigui a estones... encara que costi.

    ResponElimina
  7. Primer de tot, dir que no he mirat mai OT, i que ara em resulta molest quan als grups de whats tothom en parla quan el fan, els engegaria tots a rodar, perquè francament, [(improperi)] el que fan aquesta colla de crios allà a l'acadèmia. Però m'ha encantat conèixer la teva història, com vas anar a petar a la xarxa i d'on has sortit, perquè és cert que sense aquells moments inicials i el que t'hi va portar, segurament no series la blogaire que ets ara. Així que mira, per més que em rebenti OT, les seves cançons i les seves nyonyeries, com a mínim tindrem una cosa a agrair-li: que t'hagi portat entre nosaltres!

    ResponElimina
  8. Caram noia, veig que estàs enganxada a OT, la veritat és que jo vaig mirar-lo el primer any i prou, però aquest any he fet una mica com tu, tipa de debats polítics que sempre diuen al mateix, vaix tornar a parar a OT i ara fins que acabin és clar que em sembla que només queden dos dies...He de dir que pel meu gust, canten molt millor aquests que els primers i musicalment estan ben preparats! Va molt bé desconectar de la política de tant en tant!!!

    ResponElimina
  9. Deu n'hi do, missmarple! Tots tenim un passat i uns inicis. Què bo que t'iniciessis amb OT! Jo no ho he vist mai però entenc que t'agradi, i especialmemt que et sigui una eina de desconnexió de la realitat processal que vivim. Cadascú ha de trobar els seus mecanismes de supervivència necessaris i el més important és que un cop trobats facin la seva feina. Salut!

    ResponElimina
  10. Assumpta, quin post tan genial i ple de coses!

    1. OT. Tothom està molt content que hagi tornat. Jo també, tot i que he de confessar que no el veig, sols escolto les cançons a posteriori. Ahir (crec que va ser ahir) vaig llegir en algun lloc que s'està posant molt en valor els valors que els nanos i el programa desprenen. I que TVE no és mereixedora d'aquests valors.
    He de dir que a mi l'Alfred em cau una mica gros, però és un nen! espero que no s'ho cregui massa. També he sentit dir que familiars de l'Amaia estan preocupats per com pot afectar tot a la noia. En fi, tafaneries del programa, oi? La veritat és que canten tots espectacularment bé.

    2. El que comentes de com el que estem vivint ens afecta a la salut, t'ho confirmo també jo. Durant els mesos de setembre-octubre, em despertava a les cinc sobresaltada. I si, jo també em poso a plorar. Per festes li vaig regalar al sr. E una mini urna: quan la vaig comprar, en pagar, em vaig posar a plorar. I conec més gent així.
    De fet, fa uns dies a Catalunya radio, el president del col·legi de metges (que la Terribas entrevistava per una polèmica i la seva reelecció) acabava dient que els metges eren conscients que els dies que hem viscut desembocaran en algunes patologies, i que no en sóm conscients, però que hem d'estar alerta.

    3. La teva entrada al món dels blogs. Quins temps! els xats, sembla una relíquia de fa mil anys, i no fa tant. Mai vaig ser de xats, a mi entrar a internet em va acostar. El que el temps ha demostrat és que el temor inicial que les xarxes ens aïllarien s'ha demostrat que no ha estat així, al contrari, ens ha apropat a gent ben diferent.

    Petonets missmarple!

    ResponElimina
  11. O sigui que vas començar a navegar per internet gràcies a Operación Triumfo, ja sabia jo que no podia sortir res de bo d'un reality show xD

    ResponElimina
  12. Quins records, Assumpta!Jo també vaig tenir la meva enganxada a OT, coincidint amb els meus fills adolescents i de la mateixa edat dels concursants. També, i per la mateixa raó, enganxada a GH i quan no a sèries...No dura, per sort. Encara que el poder d'evasió que tenen aquests programes val la pena aprofitar-lo. I portem una temporada de realitat persistent difícil de païr i reposar el magí esdevé una necessitat vital. Anem d'excursió a la muntanya sense mòbil, a cremar calories i alliberar ràbies fent esport, fent silenci total a casa, tancant la tele a l'hora de les notícies o canviant de canal cercant música, humor o
    ... Tenim l'ànima ferida.

    ResponElimina
  13. Hehehe, m'has recordat els meus inicis digitals amb un portàtil de tercera o quarta mà, mirant si podia arreplegar alguna mica de connexió d'internet d'algun veí, més o menys en l'època que tu cas començar. Sembla que ja faci una eternitat de tot plegat...
    No he seguit mai Operación Triunfo, però sí que la meva salut, o més aviat els ànims, s'han ressentit de l'actual situació en què vivim. Em desperto a les 4 de la matinada, no puc dormir més i després a la feina, m'és gairebé impossible mantemir l'atenció des de les 7,30 fins a les 15 hores... L'únic programa televisiu que m'agradava i em servia per evadir-me era Merlí, però també s'ha acabat...

    ResponElimina
  14. Fins el 2007 no vaig tenir ordinador i tot va ser per un curset que ens van venir a vendre al treball. De primeres vaig dir que no i al final vaig ser l'única dels que ens vam apuntar que no vaig deixar cap classe.
    També em vaig enganxar a OT de la primera edició, després l'he anat veient a estones, molt poques, de veritat i no perqué no m'agradi la música.
    La situació personal i els esdeveniments que han succeït i que encara vivim m'han emmalaltit. Intento distreurem però em costa moltíssim concentrar-me en res, ni gaudir massa de les coses qeu abans m'agradaven.
    Em fa molt feliç veure que tornes a publicar i, sobretot, retorbar-te per aquí.
    Aferradetes!

    ResponElimina
  15. Jo vaig seguir dos operacion Triumfo, penso. M'agrada la música, però tinc poca memoria de noms. Veig segons què i ja em cansa si es repeteix massa i no posen algun canvi que es vegi més diferent el programa. De la primera vaig comprar algun disc de 3 o 4 participants. Si no em relaxa, no em serveix. Ara vull tornar als blogs, si tinc temps, faig altres coses. Vaig seguir el programa català de grups, que no sé si el fan encara. Bones veus. Però donen pocs programes musicals, guanya el futbol. Mai ho he mirat per innternet, ni xats. Vaig trigar a tenir internet a casa.

    ResponElimina