dilluns, 8 de gener de 2018

Tossudament alçats



Aquests darrers mesos hem viscut esdeveniments polítics i socials que fa pocs anys eren impensables de predir. Ens han deixat astorats perquè són d'un abast enorme i difícils d'assimilar. I en mig de tot plegat hem acumulat experiències i rituals que, aquells que vam viure el temps de la transició, ens han transportat al passat. Però no és el mateix passat, ara som molts més els revoltats i sabem que la transisió es va quedar només en una continuïtat per fer el mateix i estem més fermament decidits a canviar el rumb de les coses. Res pot aturar a algú que vol ser lliure.

Hem tornat a anar a manifestacions amb el neguit de si la polícia voldria impedir-les utilitzant la violència. Amb la nostra presència ens hem compromès a defensar les nostres idees, els nostres valors, els nostres drets democràtics i el bé comú del nostre país.

Hem viscut la violència policial de l'1 d'octubre, alguns de forma directe i feridora, i molts amb la temença del que podria passar per estar defensant les taules electorals. Tot un poble, per ser poble i actuar com a poble, ha estat atacat.

I després hem vist com negaven la seva acció violenta volent imposar un discurs fals amb la complicitat dels mitjans i el silenci vergonyós de les mal anomenades "esquerres" espanyoles i algunes de catalanes. Fins i tot, organitzacions com Amnistia Internacional Espanyola (i la seva sucursal catalana) han mirat cap a un altre costat perquè els seus líders són, abans que defensors dels drets civils i humans, "espanyols" i això ho anteposen fins i tot al seu únic sentit de ser.

Hem vist com el govern espanyol incomplia la seva Constitució i legislava de forma partidista i il·legal amb el beneplàcit de la judicatura espanyola. El govern i la judicatura han optat per suprimir la separació de poders, actuar de forma partidista, malintencionada i contrària a les seves lleis. I suprimint l'estat de dret han suprimit la democràcia.

Han empresonat i perseguit als nostres líders polítics perquè van acomplir el seu programa electoral i van atrevir-se a proclamar la República Catalana. Han pretès imposar-se a les urnes amb males pràctiques, amb presos i exiliats, utilitzant els mitjans de comunicació i pervertint els òrgans jurídics que tenien el deure de vetllar per la imparcialitat; i no se n'han sortit. Ni se'n sortiran.

Ara és l'hora de l'acció, de fer petits o grans gestos en comunitat i de forma pacífica. La raó i el seny ens ha de portar a la llibertat i a construir un país democràtic. És a les nostres mans i no hi ha cap altra opció digne pel nostre poble.

Escriurem cartes manuscrites als nostres presos, imprimirem a casa fulletons per enganxar a les parets i repartir entre els nostres veïns, anirem a totes les concentracions per reivindicar els nostres drets, ens posarem un llaç groc mentre hi hagi presos polítics, traurem els diners dels bancs quan vulguem i el dia que vulguem... I a vosaltres, quines altres coses se us acut que podem fer?

22 comentaris:

  1. Tot el que exposes és necessari. El suport als presos i exiliats, les concentracions pacífiques reclamant el seu alliberament.
    A molts pobles de Catalunya cada dia es toca o es canta "El cant dels ocells" per reclamar la llibertat dels presos polítics.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, tot és necessari. No oblidem que estem ocupats i no volem consentir-ho.

      Suprimeix
  2. No sabria dir-te quines altres coses es poden fer però segur que n'hi ha i totes elles són necessàries. L'important és deixar constància contínuament que ho tenim ben present i que mai ens acostumarem a viure en una "democràcia" que ens vol limitar els nostres drets democràtics.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No podem seure al sofà a esperar que altres solucionin el problema. Han atacat els fonaments de la democràcia i el risc de que les coses continuïn així és molt gran.

      Suprimeix
  3. Crec que no hem de perdre de vista ni oblidar-nos d'aquell poble que va fer l'1 d'octubre i el 3 d'octubre. Som els mateixos, encara hi som. No hem de parar de fer coses.

    Aquestes eleccions ens han deixat com en una mena de compàs d'espera. A veure que fan els partits i els polítics.


    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, sembla que estiguem a l'espera dels esdeveniments. Que no som capaços d'entendre l'abast de tot plegat. Està en joc el nostre futur com a poble. Volen que tornem a temps passats.

      Suprimeix
  4. Els tenim en ment i ens agradaria poder fer alguna cosa més que manifestar-nos, penjar llaços i enviar cartes.
    Davant de tal injustícia han de sortir de la presó. Aquests dies mai ningú no els hi tornarà

    ResponSuprimeix
  5. Voldries fer moltes coses, però la realitat és tossuda. Nosaltres hauríem de recuperar l'esma i les activitats que fèiem, no deixar de lluitar per aquest país nostre, no deixar-nos abassegar per una rutina imposada...Difícil, però el somriure no el podem perdre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estem segurs del què volem i hem d'anar endavant. També del què no volem i ens volen imposar a la força. Continuem.

      Suprimeix
  6. Ens hem de mantenir tossudament alçats sense perdre l'esperança.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'esperança en un món millor és a les nostres mans. A l'altre cantó només hi ha negror.

      Suprimeix
  7. Caram Consol, tot un manifest...M'agradaria que res ens podés aturar però després de sentir la ministra de defensa, no n'estic pas tan segura. Tot i així, hem de fer passos endevant, encara que siguin petits, perquè com deia aquell ecologista "els petits gestos són poderosos"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que hem de ser decidits i que ja n'hi ha prou de viure atemorits i sempre en queixes. Al final les víctimes les tornen doblement víctimes i les menyspreen per ser-ho.

      Suprimeix
  8. D'entrada hem de tenir clar que estem vivint en directe el final d'un Estat (Imperi?) i el naixement d'una Nació-Regió del món independent. És així i això no ho atura ningú perquè és un fet evolutiu natural. Això ens hauria de donar una mica de serenor i, com que fàcil no és, ser-hi sempre. Ara a veure què decideixen els nostres líders, ja ho veurem. Tots tenim opinió de què seria millor o pitjor, però, facin el que facin, la gent hi hem de ser sempre. Si ens deceben ara, no ens podem quedar a casa. Amb aquella serenor que dóna les coses inevitables, triarem una altra solució, un altre camí, uns altres líders si convé, però hi hem de ser sempre perquè el procés, com sempre ha passat a Catalunya, és a les mans de la gent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi estic d'acord. Tots som protagonistes d'aquesta història i cadascú té el seu propi rol. Volen aturar-ho tot escapçant i empresonant els líders i altres líders sortiran. Cada dia que passa tenim més raons per tirar endavant.

      Suprimeix
  9. Rendir-nos seria més fàcil, total no pot ser tan dolent deixar governar a Ciutadans, no...?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur, segur que és broma, no? Em sap greu que un partit que té la voluntat expressa de carregar-se d'una manera matussera la llengua, cultura i cohesió social de Catalunya, tingui en aquests moments tants adeptes. És una llàstima.

      Suprimeix
  10. Totalment d'acord amb el que exposes, Consol. Què més fer? Seguir tossudament alçats no acceptant com a normal una situació que és del tot menys això. Mantenir la moral alta i anar fent petits gestos -i més grans si es dóna el cas- CADA DIA. Avui, per exemple, manifestar-se davant alguns ajuntaments per defensar l'escola catalana per a la qual treballo (trist aniversari de Ferrer i Guàrdia), i , més tard, acompanyant el Cant dels Ocells als músics que hi haurà. Avui ens acompanyarà la família de Joaquim Forn. Demà... seguir lluitant des de la fermesa, des de l'esperança i, sobretot, des de la convicció que la nostra causa és plenament democràtica i respectuosa amb tothom. Cosa que no poden dir els de l'altre cantó. Endavant amb les atxes!

    ResponSuprimeix
  11. No ens hi podem conformar, no. Serem creatius i inventarem noves formes de protesta mentre anem construint un món millor i més digne.

    ResponSuprimeix
  12. Si una cosa té el poble català és que mai us manquen les idees. Més lent o més aviat, el pas no s'aturarà.
    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
  13. Més seny que mai, molta intel·ligència, esperança en nosaltres mateixos i sobretot, tot el que ja exposes en el teu magnífic post!

    ResponSuprimeix