diumenge, 21 de gener de 2018

Ara no sé...

Ara no sé si és el final,
ara no sé si és l’inici:
sigui com sigui,
seguirem caminant.

Amb l’esguard esgarriat,
mentre el desig ens esperona
i l’ametller res no es qüestiona...

12 comentaris:

  1. Doncs, potser ni és inici, ni és final... si seguim caminant és que "és camí".

    L'ametller sempre apareix fidel a la cita, sense preguntar res... benvingut ametller florit!!!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs que sigui l'inici d'un nou camí!

    ResponSuprimeix
  3. Bonica manera de dir que estem en mig d'una línia de temps en la qual sempre hi ha certeses com l'ametller.

    ResponSuprimeix
  4. La primavera encara és lluny i l'ametller fa més entretingut el camí. No anem esgarriats.

    ResponSuprimeix
  5. Ostres, m'ha costat veure què era la imatge i la trobo brutal! És teva la fotografia?

    ResponSuprimeix
  6. Seguim caminant, és l'únic que importa realment.

    ResponSuprimeix
  7. Jo vull que sigui l'inici d'un camí amb moltes ganes d'arribar el final...Segurament tot caminant trobarem entrebancs, però quan arribem a port veurem una gran florida...

    ResponSuprimeix
  8. dubtar forma part de l'aprendré a viure.

    ResponSuprimeix
  9. Tot final és un inici, per tant cal seguir fent camí.

    ResponSuprimeix
  10. Davant del dubte ens recolzem en les certeses.

    ResponSuprimeix