dimecres, 3 de gener de 2018

Avui recupero un post del 2012, perquè és un post groc i  ara és el color que més ens estimem...
LLUERNES

Quan miro el cel, a la nit, m'imagino que cadascun dels puntets que hi brillen, són petites cuques de llum gronxades suaument pel vent, que les fa volar fins a l'infinit i recordo que, de petita, les veia al costat dels caminets i aleshores m'imaginava que eren petits estels...

També he pensat en el petit poema del gran Pere Quart:



-Cuca de llum, què cerqueu
pels marges amb la llanterna?
I diu ella snse veu:
- Una lluerna.



M. Roser Algué Vendrells.

31 comentaris:

  1. La llum daurada que ens marca el camí a seguir. Tenim la raó. Tenim la força. Tenim la fermesa. Tenim la calma.

    ResponSuprimeix
  2. "Tenim l'alegria de viure".
    L'hem d'encomanar als nostres presos, sense deixar d'exigir el seu alliberament.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'alegria malgrat tot, que no falti mai, però en llibertat millor...

      Suprimeix
  3. El groc ens acompanya aquests dies, és la manera de fer present allò que no ens podem treure del cap... ni volem fer-ho fins aconseguir que els nostres presos tornin a casa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja que no ens ho deixen dir amb paraules ho direm en colors, que és més fàcil de camuflar...

      Suprimeix
  4. Cuques i estels que es confonen i intercanvien papers. Molt bonic, Roser

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ignasi, la vida és això un intercanvi de sensibilitats...

      Suprimeix
  5. No és només de color groc, sinó que el vol de la lluerna forma un llaç...

    Les lluernes seran sempre nostres!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant Carme, fan ben bé un llaç groc que vola en llibertat...

      Suprimeix
  6. ben recuperat i molt escaient M roser

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De vegdes va bé fer un repàs al blog ( i a la vida)...Hi ha coses que et poden tornar a ser útils!!!

      Suprimeix
  7. prohibint el color, ens volen cecs ? anton.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es veu que si , però els colors tenen més força que cap prohibició, ens donen vida. Bon Any, Anton.

      Suprimeix
  8. La lluerna amb el seu vol ha escrit llibertat.
    Les cuques de llum sempre seran una alegria en qualsevol nit d'estiu, malgrat ...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una cuca de llum molt nostrada, a més d'alegria ens regala el color de la llibertat!!!

      Suprimeix
  9. Seguirem persistint com cuques de llum.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Il·luminarem el nostre camí i el de tothom, no volem estar a les fosques...

      Suprimeix
  10. Un post molt adient per aquests moments que vivim, que la força dels colors ens donin la llum que ens portin a la llibertat.
    Aferradetes, nina.💝

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Lluneta, estic contenta de compartir la llum amb tu...La llum que ens guia pel camí de la llibertat!
      Petonets, bonica.

      Suprimeix
  11. Com més ens prohibeixen el groc, més el traiem a passejar! Som incorregibles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es que ens agrada anar a contra corrent XeXu, sobretot no deixarem que les prohibicions ens afectin!

      Suprimeix
  12. Bon any! 👍 i, tristament encara de groc 😔

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bon Any per a tu també Cèlia...Espero que algun dia tots els colors siguin igual d'importants per nosaltres!!!

      Suprimeix
  13. Tot ben groc i lluminós. La ràbia els fa tornar liles a ells i per això ho volen neutralitzar tot, fins i tot que portem llaços grocs. S'han begut l'enteniment si és que alguna vegada n'han tingut una mica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És ben bé així Laura, i és una pena que es tornin liles, perquè aquests dos colors són complementaris, però en aquest cas no podien ser més antagònics.
      Que tinguis un Bon Any.

      Suprimeix
  14. La força de paraula amb la intensitat daurada. Seguim l’estel que ens farà lliures!
    Bon any!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Paraules daurades, molt bonic...Segur que si seguim l'estel ens il·luminarà el camí.
      Bon any a tu també.

      Suprimeix
  15. Un post i un poema preciós, Roser! Que el groc s'escampi arreu fins a que no calgui penjar cap més llaç.
    El poema de Pere Quart m'ha fet pensar en un haikú de Jaume Subirana:
    "La nit es banya.
    Respiren les estrelles
    a dins de l'aigua."

    Bon any, Roser!

    ResponSuprimeix
  16. Gràcies August...Aquest any els rgals del tió anaven guarnits amb llaços d'or, com que és molt nostrat.
    Que bonic aquest haikú, ës clar, com que les estrelles s'emmirallen a l'aigua!!!
    Bon Any a tu també, August,

    ResponSuprimeix
  17. Passo tard a llegir els vostres posts, M. Roser, però el teu post continua vigent, i suposo que per molt de temps més. Que el groc i les lluernes siguin un crit a l'esperança! Petonets, bonica!

    ResponSuprimeix