divendres, 12 de gener de 2018

ESCENES

Escenes que em vaig trobant mentre passejo. No saps mai... n'hi ha de tota mena! 

20 comentaris:

  1. Les escenes hi són i, com dius, n'hi ha de tota mena. Però la manera com les veiem (o simplement veure-les o no) depèn de cadascú de nosaltres.

    ResponElimina
  2. Les escenes visualitzen el teatre de la vida.

    ResponElimina
  3. Les veus perquè vas perla vida amb els ulls ben oberts i amb la curiositat engegada... que segueixis veient escenes.

    Per cert, que no sé si són els meus ulls, però el poema em costa de llegir, entre el blanc i negre de la imatge. Ens el podries copiar a sota? Gràcies!!!

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Estic totalment d'acord!Una descoberta recent tot i que tingui un temps!

      Elimina
  5. Si sabéssim tot el que amaga la sorra! Segur que també s'hi escolta el so de les onades.

    ResponElimina
  6. L'única manera de veure coses interessants, és anar per la vida amb els ulls ben oberts, sense perdre'ns cap detall del què tenim a la vora...
    Aprendre a mirar, és aprendre a estimar!
    Jo, com la Carme, no he pogut llegir el poema i això que ho he intentat amb la lupa i tot en plan detectiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar encuriosida la vida! I les sorpreses venen soles...

      Elimina
  7. ESCENES D'ESTIU IV

    El meu cor confitat d'arena
    arrecera aigües nítides pel sol
    i barreja els somriures dòcils
    disparats amb canons de mar.

    L'escuma saltironeja
    sobre cossos daurats i astuts,
    espargits per la sorra
    com estrelles capbussant-se pel cel.

    Uns peus esquitxen la mandra
    i colpegen les roques de la por.

    Només l'ombra d'una cadira trista
    ens indica que la posta
    s'està a punt d'iniciar.
    Cèlia

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Passen moltes coses últimament i les emocions són a flor de pell. I en tot i tots, sempre hi donem un toc de quotidianeitat que mai saps on et durà però que tranquil·litza. I aquí estem tots dins la mateixa nau terra. Una abraçada a tothom!

      Elimina
  8. Gràcies, Cèlia, pel poema! Profundes metàfores, que fan sentir i rumiar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme! Vivim una quotidianitat inquieta!

      Elimina
  9. A mi també m'ha agradat, gràcies!

    ResponElimina
  10. Preciós poema, m'encanten les estrelles que es capbussen pel cel...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. De vegades simplement m'adono que viatgem en una nau terrestre...

      Elimina
  11. Moltes gràcies pel poema.
    Una aferradeta.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Cèlia, pel poema, i molt contenta de tornar a saber de tu!

    ResponElimina