dissabte, 20 de gener de 2018

FANTASIA DE LA FOGUERA... fotos





FANTASIA DE LA FOGUERA...!!!

LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o cabana
en els anals de comptabilitzar persones

que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA !!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara, del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una parella

que establiren seva festa al finir la recollida de seus oliverars.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E.-17-1-18

14 comentaris:

  1. aquesta nit la foguera, l'empenta, la coca, el beure... Xivarri d'unió i gresca...l'ambient del foc... L'estima vola i s'aplana en el lloc i abraça a tots els concurrent... Que sant Antoni mos guardo... anton. Torre de l'Espanyol--Al 1175.- Alfons I "El cast", dóna La Turris de l'Alboçalaz al cavaller Espanyol de Prades, (d'aquí ve el nom de La Torre).—d’escrits de J.A. Fortunyo Escoda

    ResponSuprimeix
  2. No tot és destrucció: el foc ho pot regenerar tot.

    ResponSuprimeix
  3. La màgia de la foguera i de tantes coses que es creen al seu voltant.

    També hi afegeixes una petit lliçó d'història que m'agrada molt saber.

    Aplegar-nos al voltant d'un foguera, com fem per Sant Joan o com els focs de camp dels campaments de quan érem joves, dona caliu a la trobada virtual. Ara, a l'hiven, el foc ens escalfa i protegeix del fred.

    Gràcies, Anton, pel caliu i l'escalfor del teu foc.

    ResponSuprimeix
  4. Embriagats de festa,
    el ball de diables és
    fantasia de foguera.

    ResponSuprimeix
  5. benvinguda fantasia , celebrem la foguera !

    ResponSuprimeix
  6. Aquesta història no la sabia- El foc renova, a pesar de que també destrueix.

    ResponSuprimeix
  7. Convé, moltes vegades, fer foc nou i res millor per fer-ho que aquesta foguera plena de màgia i fantasia.

    ResponSuprimeix
  8. Trobo que seure al voltant d'una foguera i cantar, explicar històries, riure, és d'allò més entranyable...Potser els que ja tenim una edat ho tenim encara molt present; per exemple a les fogueres de Sant Joan deien que les parelles que la saltessin, serien feliços per sempre.

    ResponSuprimeix
  9. Doncs amb la fresca que fa ja va bé pensar en fogueres calentetes...

    ResponSuprimeix
  10. Formem part de les cultures que veneren el foc, això aprofundeix les nostres arrels més enllà del que pot explicar la història.

    ResponSuprimeix
  11. Les necessitem tant, les fogueres, per llançar-hi tot allò que ja no ens serveix...

    ResponSuprimeix
  12. El foc enganxa! El foc encèn, escalfa, et porta a la guerra però també et calma, t'atura, et posa en pau i t'acarona. El foc en altres cultures és un element essencial percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura. Com a element imprescindible per al desenvolupament de la civilització, que destrueix, crea i transforma...

    ResponSuprimeix
  13. El foc té la màgia hipnotizadora que fa que ens apleguem al seu voltant per a celebrar o pera escalfar-nos.
    Gràcies, Anton.

    ResponSuprimeix
  14. La foguera mare d'un poble, el teu i de rebot el de cadascú de nosaltres. El foc fa casa, ens agombola i ens fa agermanar. Que ben dit Anton! Preciós poema que ens porta a les nostres fogueres.

    ResponSuprimeix