dijous, 18 de gener del 2018

Passarà

Aquests mons digitals als quals vaig conèixer als anys noranta i pico, amb aquelles introduccions al correu, xats i consultes on gairebé mai trobava el que buscava, no hagués pensat mai que això arribaria a on ha arribat.
Fer amics virtuals, conèixer gent que m’ha aportat molt, passar del virtual al real per deixar d’abraçar bits, i fer una abraçada d’os a gent que no havies mirat mai als ulls. Si m’ho diuen als noranta no m’ho crec, però ara em crec capaç de viure moltes més coses que la virtualitat m’acostarà a poder tocar.
Perquè tot el que hi ha a l’altre costat és gent, persones i experiències per compartir. La xarxa només ens escurça el camí, allò que avui ens sembla impossible, passarà, i els blogs persistiran per l’únic motiu que darrera seu hi ha un munt de bona gent. 
Gràcies per tot amics......

20 comentaris:

  1. La del món dels blogs és una virtualitat ben real, sens dubte.
    M'agrada molt la teva última frase: Els blogs persistiran mentre persistim nosaltres i hi continuem trobant aquesta bona gent que ens acull cada dia a casa seva.

    ResponElimina
  2. El cos del blog és la tecnologia. L'ànima pertany, tal com dius, al que hi ha darrere seu.

    ResponElimina
  3. Joan, m'has emocionat en llegir-te, potser perquè estic tan d'acord amb tu, que no podria dir -ho millor. Deixa'm que et manllevi el teu final:

    Els blogs persistiran per l'únic motiu que darrera seu hi ha un munt de bona gent.

    Gràcies per tot, amics...

    Doncs sí, feliç d'haver conegut tanta bona gent... gràcies per tot, amics, Joan, McAbeu, Xavier i tots els que vindreu al darrere...

    ResponElimina
  4. Seguirem persistint amb bona lletra. Endavant! ni un pas enrere.

    ResponElimina
  5. Darrera dels blogs també hi pot haver mala gent, no?

    ResponElimina
  6. Llegir-te després de l'Aplec efímer de la Carme, gairebé em faria dir el mateix que tu. Personalment conec tres o quatre de la colla de blogaires i trobar-los, veure'ls i parlar-hi a viva veu per primera vegada, després d'haver-los llegit durant una temporada, va ser tan natural com retrobar un amic d'infantesa després de molts i molts anys d'haver-los perdut de vista.

    ResponElimina
  7. Ahir vaig estar tota la vesprada intentant deixar un comentari al post de Carme sense èxit. A la fi, ho vaig deixar per impossible. A veure si avui tinc més sort.
    Joan, m'ha agradat llegir-te perquè ho dius tan convençut que encomanes l'esperança. I d'esperança ens en cal, i molta.

    ResponElimina
  8. Als anys noranta hi havia gent entusiasmada amb la nova tecnologia i jo no sabia apreciar-ho del tot. Ara és un món d'un abast infinit i divers, tant que hi veig moltes oportunitats i molts perills. Potser el més important és escollir bé i trobar una xarxa en que et sentis a gust i t'aporti coses. El que compta és qui hi ha darrera de cada cosa.

    ResponElimina
  9. Podria dir moltes coses, però per què, si ja les dius totes tu, i molt bé. Persistirem!

    ResponElimina
  10. És clar que sí Joan jo diré com el Foraster: gent dels blogs "som" molt bona gent...A veure si quan presento el llibre a Barcelona, ens podem fer una abraçada real!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  11. De fet, moltes xarxes són efímeres, però els blogs perviuen. Alguna cosa deuen tenir que la gent s'hi agombola al seu voltant.

    ResponElimina
  12. Una abraçada i un petonet gegant, Joan!
    I si, amb més o menys continuïtat, seguirem!!!

    ResponElimina
  13. mentre pugui... a ajudar a que no es perdin. anton.

    ResponElimina
  14. Virtualitat d'alt valor. Endavant!

    ResponElimina
  15. Tens raó. I aquí hi ha gent molt treballadora, constant i amiga.

    ResponElimina
  16. No sé quin pot ser el futur dels blogs a llarg termini, però el que sí que és cert és que darrere de cadascun hi ha una persona ben real, i que sí, que hi corre molt bona gent per aquí, i que algunes de les persones aquí trobades se'ns han fet imprescindibles.
    Pons, és ben cert: també s'hi amaguen males persones. Igual que en la resta del món...

    ResponElimina
  17. Els blogs tenen bo i dolent, com la vida mateixa; jin-jan de l'ésser humà. Nosaltres tenim la sort d'haver coincidit en aquest tram i descobrir-nos, cadascú en la mesura que decideix donar-se conèixer.
    Puc dir que gràcies al blog vaig trobar aixopluc emocional, i agraeixo les paraules d'escalf que en moment molt complexos vaig rebre.
    Així, que el blog és un punt de partida que ha marcat un camí.
    Per molts anys us segueixi trobant!!!

    ResponElimina
  18. Són tan bons que em van servir per a conèixer-te, a tu i a uns quants més que em vau robar el cor en molt poc temps de llegir-vos. També penso com tu, hi ha bona gent darrera de cada teclat, almenys la que hem format aquesta gran colla.
    Aferradetes, amic.

    ResponElimina
  19. Hola Joan, no sé si els blogs persistiran o no. Tampoc em preocupa. L'important és que, d'una manera o altra, continuarem trobant maneres per a comunicar-nos que és al capdavall el que importa, no? Jo he après molt en aquest món blogaire i també he compartit molts bons moments -i alguna clatellada, que també hi ha de ser! Espero, des de la distància que ara m'he marcat poder seguir-vos i, de tant en tant, compartir alguna cosa amb vosaltres. Com diria aquell: gent del Roda el món... sou mooooolt bona gent!

    ResponElimina