dimarts, 23 de gener de 2018

LLARGA VIDA A LA BLOGOSFERA

Fa tres anys de la darrera cita virtual en aquest blog de blogs, i ara veig amb goig que torna. Aquell 2015 va ser també l'any en què vaig posar un punt i apart que creia definitiu en l'activitat del blog Col·lectiu d'Antiartistes, posant fi així a una sostinguda activitat de més de vuit anys en la blogosfera. Embarcat en projectes editorials propis i en altres aventures, en el món real i també en el virtual, em veia massa enfarfegat de feina per continuar amb un projecte com aquell que requeria una dedicació constant i una atenció també permanent a l'actualització dels amics de la família bloguera.

Tanmateix, aquest 2017 va reclamar-me d'alguna manera que retornés al Col·lectiu, un col·lectiu certament limitat, com ho són les societats limitades unipersonals, però amb una clara vocació de presència social. Les contingències i atzars del que s'ha vingut a denominar procés em va fer rellançar aquest blog, que havia nascut bàsicament per fer agitació cultural, centrant-lo en l'estricta actualitat política, que anteriorment havia estat una part dels continguts, però no la fonamental ni la més important.

Ignoro el futur que tindrà l'actual versió del Col·lectiu d'Antiartistes, però en tot cas ha estat un plaer retrobar aquest blog que roda amb el món, i amb tots els bloguers que el fan rodar, alguns tenaços i infatigables en la tasca de mantenir la seva parcel·leta en l'ample i vast terreny de la blogosfera, d'aLtres més esporàdics.

En tot cas, estic bastant d'acord amb el que ha escrit un company que m'ha precedit: els blogs són el futur. O haurien de ser-ho. Potser no són ara el present de la xarxa, dominada per la brevetat i celeritat vertiginosa d'altres formats com Twitter i Facebook, però en definitiva, un espai més tranquil, reposat, més apropiat per la reflexió com és el dels blogs, pot tornar a ressuscitar i, no solament mantenir-se com diu McAbeu, sinó potser -potser- tornar a créixer. Crec que fóra una bona notícia que així passés. El món necessita que els keep calm and..., i tot el paradigma slow, siguin més que uns eslògans i acabin impregnant un estil de vida social que ens faci més pròxims els uns amb els altres, més comunicatius també, més aptes a enraonar que no a xerrar, més dialogants i menys falsament dialèctics (que el zasca deixi de ser paraula de moda i la substitueixen altres com entesos, ben observat, ben mirat, etc).

Crec que el procés que m'ha fet retornar a aquests paratges ha servit, sobretot en els darrers mesos, perquè molts sentíssim, portats per la gran intensitat de la vida política que ha pres els carrers, els nostres carrers, que el contacte amb els que ens envolten és primordial i que una comunitat sana i lliure el necessita. Els blogs, dins d'aquesta idea, poden ser un instrument eficaç, perquè poden recollir molt millor que altres mitjans els matisos, la profunditat fins i tot, que pot adquirir una comunicació directa.

Llarga vida, doncs, als blogs.

12 comentaris:

  1. Jo també estic convençut que ens cal un contacte més calmat i més raonat amb la gent que ens envolta i que això no ho podem trobar a les xarxes socials que, com molt bé dius, estan més pensades pels "zasca" que per a la reflexió. Els blogs si que permeten aquest diàleg enriquidor, així que me n'alegraria molt de que tinguessis raó i que aquest format que tant ens estimen no només es mantingués sinó que reviscolés amb força. Tant de bo!

    ResponSuprimeix
  2. Xino-xano o celeritat, Llarga vida a la blogosfera.

    ResponSuprimeix
  3. Totalment d'acord. Llarga vida als blogs, llarga vida als nostres intercanvis escrits.

    ResponSuprimeix
  4. Molt bones reflexions. Suposo que el que també ha passat és que han aparegut més xarxes que ens han cridat l'atenció i hi hem volgut participar (facebook, twitter, instagram...), però a poc a poc n'hi ha que van quedant arraconades i retornen els valors que, com els blogs, són més reflexius.

    ResponSuprimeix
  5. A mi les xarxes socials que han anat sorgint, m'atavalen una mica, perquè tot va massa de pressa, en canvi als blogs pots anar al teu ritme amb calma...

    ResponSuprimeix
  6. Cadascun al seu ritme, sempre podrem trobar el moment per tornar a trobar-nos. No hi ha cap dubte en dir que el contacte amb els que ens envolten és ben necessari.

    ResponSuprimeix
  7. Cal diferenciar el desig de voler que els blogs tornin a ser el què havien sigut amb el què realment apunta la realitat. Molta gent voldria que els blogs es tornessin a posar de moda, però no hi a cap indici que indiqui que això podria passar. Diguem pessimista, però jo em veig com a realista. Que consti que jo no he afluixat amb tots els anys que porto, o sigui que pel meu blog no serà...

    ResponSuprimeix
  8. Els temps passen i les coses canvien però també és veritat que hi ha coses que perduren perquè per molt avenços que hi hagi no sempre es cobreixen totes les necessitats i el que queda cobert amb els blogs, de moment, no té doble. Una altra cosa es que puguem arribat a tot. Però temps al temps, i no defallim els qui ens agrada tot això per donar-li aquesta llarga vida que tots desitgem. I sí Pons, ets un clar exemple que tu no has baixat ni un moment la guàrdia. Tu i uns quants altres: la Carme, el Xexu,....Molt agraïda a tots vosaltres que en veure-us tant productius m'ajudeu a continuar, al meu ritme, però anant fent.

    ResponSuprimeix
  9. Totalment d'acord: s'han de recuperar els ritmes lents, cosa que sembla difícil en un món d'immediatesa. Salut!

    ResponSuprimeix