diumenge, 1 de febrer de 2015

LLAPIS, TINTA XINA EN CARES DEL NOSTRE MON... I LA SOGRA VIU A INTERNET... FINAL TRAJECTE....


                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant
                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?
                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història
                                                     han volgut canviar el seguir normal 
                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,
                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...
Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes
per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...
interessos creats, i qui hi renuncia ?
...............................


Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.
En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 
I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.


LA SOGRA VIU A INTERNET
12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.
Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís
............
Aquella filla joiosa
quan va saber pel pregó
que un curset començaria
per cultivar l’ordinador,
per traure’s la gresca mare
del ser que la portà al mon,
li digué a la santa dona :
- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena
aquella dona amatent
en la digital querella
de la xarxa d’Internet.
Les tecles ja corren soles...
Cap i dits intel·ligents
treballen a hores cautes
com drogats pel nou ambient.
S’ha fet un bell blog a Blogger
per escriure’s fins amb cecs
i amb les amigues precioses
que amb ella han fet el curset.
Amb dos dits fa una feinada.
S’ha aprés POIUY – QWERT,
i tecleja amb bona nota
Wiquipèdia o el seu Hotmail.
Ara escriu en tants idiomes... !!!
Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...
Amb alemany com Guardiola,
amb rus com Putin, aquell...
Holland que és francès li explica
socialismes que no hi creu,
i de la Merkel s’assabenta
que té els bancs i els diners.
I si parlem d’aquí a casa...
Jonqueres, Duran i Mas...!!
Volen la bossa complerta,
decidir dels catalans...!!!
Del Navarro se’n estranya
que vulgui ser espanyol
doncs, els navarresos cobren
el cent per cent del seu sou...
I si se’n va per Espanya...
Ai, , veu al calb Rubalcaba
que no vol perdre galons...
I com s’omplen de calderilla
el Bàrcenas i el Rajoy...
Sap de tot. No li preguntis...!!!
Els seus dits son un joiell.
Té blog de cuina i receptes
i un de fotos i versets
A feisbuuk bé s’assabenta,
xateja en el punt verdet.
I al twiter posa ses frases...
De seguidors més de cent.
De macramé en posa fotos,
i treballs de punt de creu...
i és admirada en la xarxa
sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,
s’ha tret un pes del damunt...
Abans, abans el gendre i ella
jugaven a cops de puny.
Ara tendror, bona lletra...
Els tres estan en seu lloc
I la parella tranquil·la
Pot jugar damunt llençols.


26 comentaris:

  1. Que vingui un bon temps per a tots, Anton i la salut que no ens deixi.
    Gràssis sempre per les teves paraules (siguin o no tristes) i per aquests dibuixos que tant m'agraden!!

    Ens veurem, aquí i al teu blog!! ☺
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. dia per recollir... hi ha acontentament en tothom....un cicle en que s'ha begut aigua bona... L'amistat ha reviscolat en un punt de conjunció i ha exclamat alegries... Ens hem omplert de lletres... de fraseig... em sabut coses dels amics, que ho som tots aquí, i voldríem estar més junts per acaronar-nos, donar-nos, ajudar-nos... Tenim un continuar camí, cadascun el seu, es clar, però tenim un bagatge que ens ajudar a recordar a aquella persona que ... Tindrem records que no cauran al pou de l'oblit i potser un enyorament... segurament que ens veurem.... Amiga, una abraçada de cor de l'Anton.

      Elimina
  2. Molt divertit aquest verset dedicat a una sogra... No m'estranya gens que la gent que et coneix et demani poemes i escrits...

    I els dibuixos, doncs trobo que sòn ben bé ell... Ets un crack, Anton!

    Subscric ben bé els teus desitjos: pau, salut, diner, amor i llibertat...

    Per a tothom!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu ritme va continuant... Ara cultivo bastant el Face on ens hi trobem gent en particular del poble i de les contrades i d'altres, però vaig continuant omplint els blogs, d'una manera fàcil... I es que encara tinc feina en posar-ho en paper... i sempre surten coses on he d'acudir...I ademés seguir amb les pinturetes... Quan agraeixo quan en aquell temps extrem de dificultats, em deies, NO PARIS, aNTON... i he seguit i per això soc aquí amb aquest grup desinteressat que dóna, ajuda, aconsella, ensenya... Quan he après de tots vosaltres ... Els estudis que no vaig tenir de jove... quins temps, saps que he dat la volta al mon llaurant les terres de la meva mare ? Anys de dies i dies... i desprès a l'aviram... ja ho dic jo que en temps del LLULL hauria fet el gran negoci venent plomes d'au... me'n en ric, amiga. Et desitjo que puguis continuar com un tractor remolcant com fas aquest negoci que et propina maldecaps, però també grans satisfaccions... Jo vaig seguint i tu també, a veure si arribo a la pròxima parada amb els meus trenets. Una abraçada de qui et sempre present. Anton.

      Elimina
  3. Sé que dibuixes i escrius bé, no sé què fas millor. Ara fa temps que no conecto a les teves pàgines. Ho sento. Et felicito per la tasca que esteu fent dia a dia i per com la feu de bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als seixanta tres anys vaig començar en aquest negoci, d'escriure i pintar i aconsellaria a tothom que es busqui quelcom que li agradi per a fer quan ja les forces renuncien certs treballs però s'ha de distreure, que hi possi valentia, constància i amor... i que no vulgui ser un superman, si no un ser que hi troba la distracció per traure's les pors que a tots ens venen un dia o altre... Amiga,una abraçada de l'Anton.

      Elimina
  4. Felicitats, has fet els tres trams d'aquest trajecte amb entusiasme, fent refilar els teus trenets.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia de continuar desprès del post PERSONA, però recordo la meva joventut i que en aquells temps fèiem teatre... un drama de fer plorar i desprès un sainet o comedieta... això és el que m'ha fet completar el meu cicle... He donat el que tinc, com vosaltres heu fet el mateix i així hem quedat en paus en el brindis... Una abraçada per expressar-te el meu acontentament i celebrar la trobada... Anton.

      Elimina
  5. Ostres en saps molt!!! Maquíssim...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fer cares, ho trobo més que difícil per mi que soc un autodidacta.
      Tot va començar quan la meva germana em va demanar que n'hi fes un d'ella, fa bastants anys i no me'n vaig sortir, ella moria de càncer i no tenia el seu retrat, i em vaig prometre que fos com fos intentaria per tots els medis possibles,fer el possible... He arribat a la conclusió que el que fa un altre jo ho puc fer sempre que tingui els medis, ganes,... i suors i no tirar el carro per l'espenall, si no tirar del carro... Costa, tot costa en la vida, de vegades fins respirar... Amiga, una abraçada com segell d'amistat. Anton.

      Elimina
  6. Anton, felicitats pels teus dibuixos i pel teu sainet. És ingeniós i divertit! La meva tieta, la que reclama que jo escrigui al blog perquè ella el vol llegir, va fer un curset d'aquests per a gent gran, i s'ho passa d'allò més bé, amb el seu ordinador! Ja li diré que visiti el teu blog de tant en tant, el que passa és que ella mai no deixa comentaris. Salut, pau, harmonia, "peles" i de tot, tot i tot! Ens llegim a la propera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no pari que amb constància anirà a les antípodes... i es diverteix i ocupa temps que de vegades... costa de passar. Si té el gust de venir, ben rebuda,... I si em saluda, millor que millor... Una abraçada de companyonia. Anton.

      Elimina
  7. Fantàstic post que m'ha fet riure una bona mica, penso que potser hi mancava una mica d'humor en aquesta trobada...
    Tots els bons desitjos que ens fas arribar, una ventada te'ls torna, multiplicats per molts zeros...Gracies Anton, també pels teus preciosos dibuixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'olla barrejada és menja bé... i hi caben variades viandes... La ventada de moment s'ha calmat fins que torni... Gràcies a tu, també per tot el que ens dones. Anton.

      Elimina
  8. Com diu la M. Antònia, no sé si quedar-me amb els dibuixos i pintures o amb les paraules. Com que ho compartim, Anton, amb el teu permís, em quedo amb tot.
    Molt divertit el sainet. No estàvem tristos, però després de llegir-lo estem especialment content.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, jo em distrec amb estes coses, m'ajuden a passar el temps i em sento una mica solidari, ja que si algú hi gaudeix amb el que hi presento.... és meravellós.
      t'he conegut, hem parlat aquí una mica i sabem que altres persones ens poden ajudar en nostre delit de ser estimats. una abraçada de l'Anton.

      Elimina
  9. Si la sogre necessitava distracció han ben encertat en el que buscava

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots necessitem estar ocupats en quelcom... en el cas referit hi va entrar la pau en l'àmbit... Celebro haver-te conegut. Un més a la colla,sembla ser que la corda es va reforçant tot i el temps que passa. una abraçada amigable de l'Anton.

      Elimina
  10. Amb la teva feina ens dones una bona lliçó a tots plegats.
    És cert que això de tenir alguna cosa com a hobby és tota una teràpia. I si no ens n'adonem en un moment ens n'adonem en un altre. Tots tenim a dins una mica d'artista amagat i és bo que surti. I si a més podem compartir-ho amb altres, millor que millor. Felicitats Anton i gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. conforme amb el que ens dius... El bagatge que portem i el que aprenem ens poden servir en moments clau, en les dificultats son un bàlsam i com a companys que estan allí esperant que els dediquis el moment per que ells reverteixin ... Gràcies a tu i a tots per ajudar-me a estimar-vos... una abraçada de l'Anton.

      Elimina
  11. M'has fet somriure amb aquest trenet tan ben trenat, tot un regal per qui te'l va encarregar i per nosaltres que l'hem pogut llegir. I pel que fa als retrats, no puc dir res més del que ja t'han dit: ets un crack, Anton, i tant que ho ets. :-)
    Que els teus desitjos que també són els nostres, es compleixin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot es compleix d'una manera o altra... Tu també ets una persona molt constant en els teus neguits que omplen d'admiració a tots... Aquesta sort que tu tens molts la voldrien, segurament, i en tot l'esforç, constància, etc porten al lloc... Et felicito també per el que ens dones .. A seguir, mentre puguem en la taleia empresa... Una abraçada de l¡Anton.

      Elimina
  12. Molt divertit tot el trenet. M'has fet somriure una bona estona. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja dic, una olla barrejada, cigrons, patates, pèsols, arròs,i carn de tota mena ... i sobre tot gana per atipar-se... tot un mes de bona teca...
      Algun rotet pe ho païm bé i fins una altra ocasió. Celebro estar amb tu i contemplar l'alegria dels blogaires.Gràcies a tu i a tots. Anton.

      Elimina
  13. Dibuixos, sainets, noves tecnologies, etc. M'agradaria arribar a la teva edat tan en forma com tu! Quina enveja!

    ResponElimina
  14. De tot un poc.. Que tot es pot arribar a fer amb ganes... Tu també portes bona marxa, la caixa de canvis la tens impecable... Celebro haver-te conegut i no envegis res que tens prou per aspirar a pujar a dalt de la muntanya que et plagui...A dalt de tot del cim hi han, m'han dit confits i confitures pels més agosarats... a veure qui arriba primer... Celebro el teu humor i te'n envio una mica de meu... Ara a somriure i feliç dia dels Blaiets... Anton.

    ResponElimina