fractal
Aquests dies, llegint les entrades i els comentaris, i opinant quan he pogut, m'he adonat que, en realitat, tot, tots, formem un cosmos atapeït d'estrelles, de galàxies, de nebuloses, de quàsars i púlsars... Una xarxa que s'expandeix sense límits, perquè un post et porta a un blog i un blog a altres blogs i cadascun, alhora, a uns altres i a uns altres i encara a uns altres, en una successió infinita de viatges personals, fascinants, on es projecten esperances, malenconies, idees, llums i ombres des de les finestres de la ciutat infinita, retallats tots en el besllum d'habitacions a penes il·luminades. I recordo llavors el meu replicant preferit, quan recordava la Porta de Tanhausen i els raigs C i deia a un atònit Harrison Ford allò de: tots aquests records es perdran com llàgrimes en la pluja. Per sort, al nostre cel sempre hi ha estrelles que s'encenen i centellegen entre fars que sempre hi són, per guiar els navegants aleatoris. Un plaer.
Us copio una adreça que recomano visitar. És la nostra galàxia. Si us poseu a sobre i aneu ampliant i ampliant arribareu a l'infinit. Ha estat, és i serà un plaer.
http://www.spitzer.caltech.edu/glimpse360
Gràcies, Joan, un comiat fantàstic!!!
ResponEliminaVaig a voltar per la galàxia!!!
el plaer ha est compartit Joan , gracies !
ResponEliminaUn post tan apassionant com ha estat aquest viatge per la galaxia de Blogville, que deia la Montse (oi?). Un plaer acompanyar-te i compartir junts la descoberta d'aquests nous mons…
ResponEliminaDeixa'm mirar aquest enllaç que ens proposes…
Una abraçada.
Ja deia jo que veia molta llum arreu i tots tan atapeïts, ens enlluernem nosaltres mateixos...Però estem fent un viatge fantàstic!
ResponEliminaEns anirem retrobant perquè això no s'acaba! També ha estat un plaer i és que el coneixement mutu esborra les fronteres i acosta les persones.
ResponEliminaJoan, com sempre ens acabes fent viatjar pel cosmos!
ResponEliminaInmensitat com la què hi ha a tots els vostres pensaments i als vostres blogs
ResponEliminaMolt bonica la metàfora galàctica i la referència a Blade Runner! Expansió de galàxies, de blocs i de persones... Gràcies a tu!
ResponEliminaA mi també m'ha semblat molt adient la metàfora. Anem viatjant d'un blog a un altre. d'un món a un altre, tots ben diferents però tots formant part de la galàxia de la blogosfera. Faig meva, l'última frase del teu post: Ha estat, és i serà un plaer.
ResponEliminaPluja de missatges
ResponEliminaenviats des del far,
sacseig d'emocions.
Salut!
Això de comparar la catosfera amb una galaxia ho vaig dir en no se quin comentari de no se quin post d’aquest blog, ves tu a saber quin era ara, perquè n’hi ha una pila i els he comentat pràcticament tots!
ResponEliminaMira, ja ho he trobat, era en aquest comentari
EliminaNo és el mateix (sortosament) que una pluja de llàgrimes.
ResponEliminaEm guardo l'adreça per viatjar una estona per la galàxia, Joan.
ResponEliminaI, escolta, en aquesta galàxia nostra, algun remei perquè no se'ns escapi el temps i puguem visitar els blogs i plantar-hi la nostra particular senyera?
Per mi també ha estat un plaer!
ResponEliminaSi no aixeques els ulls, creuràs que ets el punt més alt.
ResponElimina-Antonio Porchia-
Una plaer, Joan!
Aferradetes!! ✰☽
És en veritat que el viatge pels blogs es un viatge a l'infinit i al més enllà! No cal que perdem temps. A volar!
ResponElimina