dimecres, 23 de maig de 2012

Sa lluna

Sa  lluna,  del Racó de sa lluna  també  vol ser a la trobada.

- Això de la trobada  em sembla interessant!!!!  Mem, mem si aquesta és  la bona...
- T'agrada  la idea?
- Si,  ja em pots  explicar  què  s'ha de fer  per apuntar-me. Jo també vull ser-hi,  com en Martí i tota  al colla!
-  Aquest  lloc  és  perillós,  sa lluna,  he,  he,  he...   només  per  preguntar  i deixar  un comentari  ja estàs  apuntada!  :)
-  Ah!  Ja està?  Puc ser-hi,  Carme?
-  I tant  que pots!!!   Disculpa  que  m'ha  costat  una  mica  de respondre  però  el veus?  ja  tens  el post  d'adhesió!


Molt  benvinguda,  sa lluna!





10 comentaris:

  1. Mira que bé Carme, he anat a dinar
    i quan obro trobo això!!
    Ara, entre tu i jo, tu menges i dorms?...
    m´hauràs d´ensenyar el truc, em manquen hores.
    Bé ja hi sóc i ara vull donar-te una aferradeta ben forta,
    compartida amb tots els que ens agrada aquest món.
    Apa i ara a treballar!!
    Ens veiem...amics, amigues, bona tarda!

    ResponElimina
  2. Un valor emergent de la catos, s'està fent un bon lloc entre nosaltres, i també se l'ha fet en la trobada que s'acosta, que cada cop queda menys, eh!

    ResponElimina
  3. Un solet i una lluneta, que ben acompanyada que estic!

    Una abraçadeta a tots dos!

    ResponElimina
  4. Doncs un nou blog per aprendre coses noves, no? Vaig cap allà. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Jordicine, ens veiem!

    ResponElimina
  6. Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

    EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

    Banyera ferma i ben parada
    en el temps, en el cristall maragda.
    Una riba es despren del llac estany,
    solca el sostre i s'entabana.
    Solitud del banyador de fons,
    entremaliat i saltimbanqui,
    arlequí i hipofosfat pirat.
    Banyera ferma i ben parada
    en el temos, en el cristall maragda.
    Aturem els rellotges, fascinats,
    enraulits per la bruixola,
    cavant fonaments d'altri.
    Quina banyera, la d'en Banyeta,
    la que des de la mort plàcida i sana
    ens saluda i del cor en fa la calma!

    (esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
    la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

    Gràcies.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Penya Bogarde...
    com no, us faré una visita!!

    ResponElimina