divendres, 19 de setembre de 2014

onatge

Fa molt de temps que conec onatge,  a través del meu blog.
Al començament era "un sense blog" que comentava molts blogs  i sovint hi deixava poesia.

Després de preguntar-li  perquè no es feia un blog  i que ell contestés que li agradava ser un sense blog, en un moment que semblava que si no tenies un blog no eres ningú, un bon dia es veu que va canviar d'opinió i va tenir el blog Onatges.

La segona etapa va ser aquesta, un blog molt actiu i un blocaire  participatiu. Fins que va tenir un petit Onatges,com que era petit el va batejar en singular Onatge.

La tercera etapa ha estat escriure molt poquet i comentar gens...  a veure com li va això del gener...

T'esperem,  onatge!!!

5 comentaris:

  1. M'ha agradat el concepte 'ser una sense blog'. Pobreta, dit així fa pena i tot. Però segur que amb blog es viu millor!

    ResponElimina
  2. XeXu, onatge era "un" sense blog... I aquestes eren paraules seves, que tal com tu dius feien pena i tot...

    ResponElimina
  3. Tinc constància que encara escriu, i molt. Ho fa per altres llocs, i segueix tan participatiu com sempre. És un home sense fronteres. És bonic l'homenatge que li fas, Carme. Segur que li agradarà molt i t'ho farà arribar amb un poema.

    ResponElimina
  4. Benvolguda Carme. GRÀCIES per les teves paraules. La veritat és que en aquella època vaig conèixer grans persones -començant per TU-. I també és veritat que fa temps que tinc el blog una mica abandonat. També escrivia a Relats en català, i més recentment a facebook https://www.facebook.com/onatge.llevant De tot plegat en tinc un molt bon record. Publiqui o no publiqui no deixo d'escriure ni un sol dia.

    Des del far una abraçada sense pressa.
    onatge

    ResponElimina