dijous, 31 de març de 2011

Anton

La meva foto

L'Anton de  rebaixes ha dit...


- Crec que s'oblida que és un instant.
- Potser  sí,  Anton que ho oblidem,  però  de fet,  ho sabem:  és  un instant.
- No sabem el que passarà i ens passarà demà... Congruència.
- No,  no ho sabem,  però  això no sé si això ens ha d'aturar  de fer  petits  projectes...
- Sembla que hi ha coses en el temps que s'han de mirar no per el desig si no per la fatalitat.
- Anton,  la fatalitat  ja ve  prou  sola,  no cal  deixar-nos-hi  anar  més  del compte.
- Avui sou joves, qui porta més del temps del que des d'ara proposeu per la cita?
-  Jo  els que conec  que porten  més  temps  fa  uns  5  o 6  anys,  jo tot  just  3  i mig.
- Sou tant adictes que res us farà plegar, enlentir o continuar ...
-  No,  no,  hi ha molta  gent  que  ha polegat,  he  vist  plegar  molta  gent....  molta Anton.
-  Maneu sobre vosaltres mateixos en el que sou...
-  Ningú  mana  del tot,  mai
-  Sabeu d'aquí un instant els canvis que se us poden produir, impensadament, sense resposta...?
-  tens  raó,  no,  no ho sabem.
-  Us diré que jo continuo amb esforç aquí,sense ganes...Avui, és per necessitat...
-  Si  et serveix  d'alguna cosa,  Anton,  benvingut  sigui  aquest  esforç.
-  Tenim un confesonari en la xarxa on hi portem, ensenyem moltes cabòries que potser en altre lloc no fariem paradeta.
-  És  cert,  és un espai  força  lliure  i ens expressem  d'una manera  espontània  i natural.
-  I ens ho permetem tot, fins abraçar-nos...
-  Sí, tens  raó.
-  No depén tant com pot creure's el ser aquí o allà en un moment determinat i a tant llarg plaç, així jo ho considero.
-   És que tens  tota  la raó,  Anton,  però  tot  i no saber si  hi seré,  puc  fer  projectes,  per  si hi sóc...
-  Als 85 anys com tindré la capisola si encara no he fet el viatge ... a Itaca ?
- Ningú no ho sap,  però  per com la tens  ara,  juraria  que  bé,  en plena forma.  :)
- Quan tenim benestar, salut, anys per viure ens sembla que som...
-  Sembla  que som... però  no som  res...  é s cert  també.
-  I ja us dic: EN UN INSTANT POT CANVIAR NOSTRE DESTÍ.
-  Un  cop més  t'he  de donar la raó.  En un instant  pot  canviar  tot  i a més  a més  de molt  diverses  maneres.
..................
-  Ara, a pesar del que dic aquí damunt,qui no té ganes de ser en un lloc on ha trobat...ESTIMA ?  i SALUDAR ALS COMPANYS DE FATIGUES ?
-  Com   a mínim  nosaltres  tenim ganes d'intentar-ho.  Si ho aconseguim  o no,  la  vida  ho dirà.  A tots  ens poden   passar coses  Anton,  a grans  i joves.  Esperem  no perdre'ns  d'aquí  a  allà,  però   pels que es  perdin,  proposem una retrobada.  T'hi esperem,  Anton!

1 comentari:

  1. Tu hi seràs, Anton. Ho sé! I gaudirem del trenet que en facis, com a motiu de la trobada.

    ResponElimina