Josep Manel, junt amb la Caterina, els meus primers amics blocaires. M'alegro que també fes el clic i que aquest blog ja sigui casa seua. Perquè sempre és bo de retrobar els amics, fins i tot si mai no els has perdut del tot.
Per Josep Manel, la vida es blava com la tinta i diu que per a ell tots els dies seran setembre. Amb els seus llibres publicats i el seu blog ple de sentiments intensos, tantes ocupacions de gestió cultural... esperem que ens regali alguna estoneta del seu temps, per a compartir-lo amb nosaltres.
Filant Prim
Ja veig que la organització es poc parcial té participants preferits...
ResponEliminaJa saps que la vida és injusta i sobretot els humans mortals ... Encara més.
ResponEliminaGestors culturals és el que més necessitem, gràcies, Josep Manel!
ResponElimina