no acabo d'entendre, jo, que quan escric ho faig de manera que els meus dits llisquen pel teclat amb un deix absurd; això de vegades o, d'altres vegades, amb la intensitat i llefiscositat d'un vòmit sanguinolent. Les paraules creixen, es deixondeixen buscant, àvidament, una oïda i un enteniment on refugiar-se de tanta solitud o estupidesa, perquè de vegades hom no sap què és què, ni qui busca què.
Fa temps que em qüestiono que en aquests convulsos temps en què la gent no dorm gaire, i en què el poble es preocupa, surt als carrers, reivindica la sagrada llibertat... L'art va per d'altres camins i es perd en l'estupidesa del temps, tot i que vol ser clàssic i universal. No sé qui és, si l'art o la gent que pretén crear-lo, qui es perd... Potser jo mateix em perdo en la meva solitud i en aquestes lletres. Tant se val! He de dir que no dormo gaire, que els temps ja no són agradables, que la vida i la història són molt interessants i que la bellesa... Ah, la bellesa! Pretenen que la bellesa sigui forma sense ànima. Si l'art pretén ser absurd des de l'essència, que m'avisin, que jo plego. I si algú em diu que és el divertimento humanista li diré que plegui, que l'humanisme comprèn la humanitat.
Vull dir que poc m'interessa ja tot, i si no hagués estat que la Carme, tan gentilment, m'hagués convidat a escriure quan feia tant de temps que no ho feia en un bloc, ni ho hagués fet. Aprofito, però, Carme, per agrair-te el record i per saludar-vos, a tothom, entranyablement, des del record i l'enyor.
divendres, 5 de gener del 2018
dijous, 4 de gener del 2018
Sense escarafalls
No gaires escarafalls. Però sí, voldria veure-us de nou, i abraçar-vos molt.
Ps. La foto, meravellosa, és del meu estimadíssim David Marí, còmplice del nostre "La boira incessant" (Edicions Tívoli, 2017.
dimecres, 3 de gener del 2018
VINDRAN ELS REIS MAGS ?
PASSA L'INSTANT I CONLLOGA AL RECORD QUE VINGUI
A VEURE ALS AMIC, COMPANYS, A SALUDAR-LOS DE NOU.
QUE LA FELICITAT US HAGI SET PROPERA.
PROP JA DELS 87 US PORTO L'ABRAÇADA DE GERMÀ
QUE ESPERA EL VOSTRE CALIU...ANTON.-GENER 2018.
.................
VINDRAN ELS REIS MAGS ?
Marxava la nit. I clarejava l’horitzó.
Per dalt la cúpula de blau irisava groc blanc.
El dia creixia com nadó que xucla pit ple.
El gran gegant havia ensopegat en el pedrot
i sa lletera pleneta a sobreeixir inundà el
camp...
Llençolada blanca imponent cobria terra i
arbriu.
Ara vindria l’huracà del treball al
casalici...
A la llar el foc era rei de menudalla i
grans.
L’avi, escarbotant els troncs i buscalls encesos,
la nora a la taula llescant pa per fer
torrades...
La mestressa vella omplint de fato la tupina
de ferro
que l’immens fogardal courà per les
gallines...
Al terrat proper a ull de vidre era ple de
neu neta...
Amb capçana la noia gran feia transparent el
cristall
i rere seu els marrecs junts amb gatada
volien veure
l’exquisida presència d’aquell mantell sense
brodats.
Tot rutllava. El sagí i sucre esperava les
torrades
i les dentoles esmolaven el pa cruixent
esbocinant-lo.
Quina delícia ! Quin excels goig ! Les galtes
envermellien
sorpreses per ardor de la llar i el pa amb
sagí i sucre fos.
El cancell obria pas a l’hereu i la Yeta i el
Rai entraven
com tronada a buscar el seu profit de ribella
fonda...
Tot rutlla a dins... Al fora la calma...
Vindran de nit els reis mags
a posar a les sabatones les andròmines vistes
en somnis
per la menudalla sublimant el desig del premi
?
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31- 12- 17.
Avui recupero un post del 2012, perquè és un post groc i ara és el color que més ens estimem...
Quan miro el cel, a la nit, m'imagino que cadascun dels puntets que hi brillen, són petites cuques de llum gronxades suaument pel vent, que les fa volar fins a l'infinit i recordo que, de petita, les veia al costat dels caminets i aleshores m'imaginava que eren petits estels...
També he pensat en el petit poema del gran Pere Quart:
LLUERNES
També he pensat en el petit poema del gran Pere Quart:
-Cuca de llum, què cerqueu
pels marges amb la llanterna?
I diu ella snse veu:
- Una lluerna.
M. Roser Algué Vendrells.
dimarts, 2 de gener del 2018
Deixant estela
Endavant les Atxes. “El pa sencer”. Al peu del canó. Tots junts fent força. Mica en mica. Pas a pas. Escurçant distàncies. Gas a fons. Guanyant terreny. Perseguint l’horitzó. Aixecant-nos si caiem. Capgirant la història. “Obrint pas”. Amb tot el seny i tota la rauxa. “Que no ens guanyi la por”. Amunt i crits. Separant el gra de la palla. Anant lluny. Colze amb colze. “Amb el somriure, la revolta”, “Tossudament alçats” Gota a gota. Dempeus. “Del nord i del sud. De terra endins i de mar enllà”, Amb la saviesa de l’experiència. Amb la innocència de la joventut, fent volar coloms, fent voleiar banderes. Somniant el futur. “En acte de protesta”.
Etc.
Cadascú amb el seu gra de sorra, construirem la República...
Un any estrany.
Sí, aquest ha estat un any estrany. Han passat moltes coses des del darrer cop que diversos autors vam col·laborar en un projecte curiós, i prou reeixit.
En aquella ocasió pensàvem encara que vivíem en un país en decmocràcia, que hi havia hagut el que en deien "transició"
Doncs en els darrers anys, i fins i tot mesos, s'han destapat caretes, s'han aixecat catifes on s'amagaven moltes coses.
En realitat, els catalans som encara en un estat, España, en plena dictadura; on et poden posar a la presó per dir, per escriure, per votar, fins i tot per només pensar.
El grau de control ha arribat fins i tot a prohibir un color. Sí, s'ha arribat a prohibir el color groc, i a prohibir l'ús de la paraula "democràcia".
No sabem com s'acabarà tot plegat, de moment, no pinta gens bé; més imputats, més investigats, encara presos polítics...
Només un desig per l'any 2018: que entrem en democràcia, d'una punyetera vegada, però en democràcia de veritat, no en aquella que només pots dir el que ells volen que diguis.
REPÚBLICA CATALANA JA!!!!
dilluns, 1 de gener del 2018
Arriba el gran moment...
Benvinguts a casa vostra, al blog de Roda el Món i torna al Blog.
Estic contenta per tots els que torneu, pels que ja hi sou, pels que no marxeu mai, per la trobada i per tots els dies que durarà.
MOLT BON COMENÇAMENT D'ANY A TOTHOM.
QUE EL 2018 US DUGUI EL QUE DESITGEU, EL QUE DESITGEM.
I us rebo tot cantant i adaptant una mica la lletra:
Tots els llocs que heu trepitjat sentint la terra
amb les vostres ganes de voltar.
Cada poble i ciutat que ens han convidat
a estima i ser-ne part.
Tots els mots que hem compartit
explicant idees a tots els que ens han seguit.
Els anònims i els que mai podrem ja oblidar,
i els recent incorporats.
Dempeus i amunt,
que tot ara es concentra en un sol blog.
No se'ns esmuny,
el rotllo el duem ben ferm a dins del cor.
Arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser alegres i contents
i endavant les atxes!
Ens retrobem de nou
recordem els viatges
que mai no en tenim prou
i endavant les atxes!
Tots els moments
que hem viscut
els que ens han fet com som
i els que hem compartit junts.
Comencem amb tots els posts
abans no es faci fosc
per tornar-nos
a trobar.
Dempeus i amunt,
que tot ara es concentra en un sol blog.
No se'ns esmuny,
el rotllo el duem ben ferm a dins del cor.
Arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser alegres i contents
i endavant les atxes!
Ens retrobem de nou
recordem els viatges
que mai no en tenim prou
i endavant les atxes!
Estic contenta per tots els que torneu, pels que ja hi sou, pels que no marxeu mai, per la trobada i per tots els dies que durarà.
MOLT BON COMENÇAMENT D'ANY A TOTHOM.
QUE EL 2018 US DUGUI EL QUE DESITGEU, EL QUE DESITGEM.
I us rebo tot cantant i adaptant una mica la lletra:
Tots els llocs que heu trepitjat sentint la terra
amb les vostres ganes de voltar.
Cada poble i ciutat que ens han convidat
a estima i ser-ne part.
Tots els mots que hem compartit
explicant idees a tots els que ens han seguit.
Els anònims i els que mai podrem ja oblidar,
i els recent incorporats.
Dempeus i amunt,
que tot ara es concentra en un sol blog.
No se'ns esmuny,
el rotllo el duem ben ferm a dins del cor.
Arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser alegres i contents
i endavant les atxes!
Ens retrobem de nou
recordem els viatges
que mai no en tenim prou
i endavant les atxes!
Tots els moments
que hem viscut
els que ens han fet com som
i els que hem compartit junts.
Comencem amb tots els posts
abans no es faci fosc
per tornar-nos
a trobar.
Dempeus i amunt,
que tot ara es concentra en un sol blog.
No se'ns esmuny,
el rotllo el duem ben ferm a dins del cor.
Arriba el gran moment
d'empènyer els engranatges,
ser alegres i contents
i endavant les atxes!
Ens retrobem de nou
recordem els viatges
que mai no en tenim prou
i endavant les atxes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)