tag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post31062724143526038..comments2024-02-23T09:39:23.773+01:00Comments on Roda el món i torna al bloc: Coses que no us vaig dir maiCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger52125tag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-53683130470539134842015-01-23T00:08:59.488+01:002015-01-23T00:08:59.488+01:00Ostres, ara he recordat dues revistes més que port...Ostres, ara he recordat dues revistes més que portava... una es deia RB (que volia dir "Revista barcelonista") i l'altre duia directament el nom de "Barça"... crec que sortien setmanalment. Uau! Llavors em sabia noms i cognoms de tots els jugadors... coneixia fins i tot els dels equips filials... ;-))Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-8729216450218734612015-01-23T00:05:56.927+01:002015-01-23T00:05:56.927+01:00La veritat és que, potser aquesta sensació d'h...La veritat és que, potser aquesta sensació d'haver estat en algun curs, en alguns moments, una autèntica tortura per alguns profes és el que probablement em fa disculpar la cleca (que vas rebre tu!! hehehe)<br /><br />M'explico: Pel que dius sembla ser que va ser un cas excepcional, qua mai s'havia vist que actués així... no era la seva forma habitual de respondre davant les ximpleries de les pre-adolescents :-))<br /><br />El meu càstig va ser una nova mesura disciplinària que tinc l'honor d'haver inaugurat jo... Es van inventar un sistema (molt esportiu) d'amonestacions... La meva doble amonestació significava una setmana d'expulsió. El que sóc absolutament incapaç de recordar, per molt que ho intento, és si era expulsió total (de totes les classes) o només amb aquella profe... El que passa és que cada profe donava més d'una assignatura... No sé, ho tinc borrós :-DD<br /><br />Llegia un diari que es deia "Dícen..." que era de color sèpia hehehe i això era perquè el meu pare treballava en un diari (a la part administrativa, eh? no era periodista) i tenia molts diaris gratis... Fins i tot els còmics d'El Capitán Trueno i el Jabato, una època els van estar <i>tirant</i> (imprimint) a les màquines del diari on ell treballava i li regalaven uns exemplars... sense tapes i per tallar!! :-))) o sigui, els còmics eren com uns llençols doblegats que havíem de separar les pàgines amb un ganivet. <br />El meu germà i jo ens matàvem (no amb el ganivet) per llegir-los primer (quan, havent-ni dos, la cosa era fàcil de dividir, però bé ens havíem de barallar per alguna cosa hehehe)Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-25644582634536631242015-01-22T00:12:36.302+01:002015-01-22T00:12:36.302+01:00Assumpta, una setmana expulsada! no està gens mala...Assumpta, una setmana expulsada! no està gens malament :))<br />Sí, noia, no puc evitar tenir aquest record agredolç (la part bona és el tip de riure que ens vam fer), no vaig poder evitar agafar-li mania, a la mestra executora, però no se m'havia acudit buscar-la al google fins ara, eh? Com tu dius, se li va escapar, però el record queda, és inevitable.<br />Per cert, no t'imaginava lectora de diaris esportius de petita, quines coses!Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-60330084540978642362015-01-20T23:16:11.958+01:002015-01-20T23:16:11.958+01:00En definitiva, tot això és per dir que... potser g...En definitiva, tot això és per dir que... potser guardar el record d'una bufetada tants anys és exagerat, no? :-)<br /><br />La perfecció no existeix en aquest món i suposo que la professora que va anar en busca de l'altre és perquè ja no sabia com actuar i què fer i que, per ella, les vostres rialles, en aquell moment en que no sabia com aturar-les, potser li representaven una manca d'autoritat, potser sentia com si us estiguéssiu rient d'ella. I quan li deuria dir a l'altre "porten tota l'hora així", doncs... se li va escapar. Malament. Cert. Però, sincerament, no crec que valgui la pena guardar aquesta rancúnia tants anys... i buscar-la a Google i tot! Pobre dona! :-))) Potser ara és una mestra excel·lent!!Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-27607094452943630792015-01-20T23:07:02.462+01:002015-01-20T23:07:02.462+01:00Estava repassant tots els posts de la trobada i he...Estava repassant tots els posts de la trobada i he descobert que me'n faltaven molts per comentar!! Jo que creia que anava bastant "al dia" però veig que estava confosa, així que estic fent una marató perquè veig que el cap de setmana vaig fer poca feina :-)<br /><br />Ui, jo suposo que pensaré diferent que la majoria... Diré que anava a un col·legi de monges, a Barcelona i que mai de la vida vaig rebre cap bufetada, ni cop de res, ni vaig veure a cap professora ni monja (hi ha via profes que eren persones laiques i altres que eren monges) que ho fes. I tinc 53 anys... vull dir que, per l'època, coincideixo amb molts dels que dieu que rebíeu cleques.<br /><br />Això sí, un parell de vegades, quan tindria vuit o nou anys, per arribar tard, em van castigar -junt amb dues o tres nenes més que també havien arribat tard- a anar a una classe on hi havia nenes més grans, explicar-li a la seva senyoreta que havia arribat tard i acceptar el cas que ella m'imposés, que sempre era el mateix, estar de genolls una estoneta a la tarima on ella tenia la taula i la cadira. Passats uns minuts ens retornava a la nostra classe. Em sembla un càstig força estúpid, però no em va causar el menor trauma :-)<br /><br />Tampoc mai de la vida vaig cantar el "Cara al sol" (no vull dir que em negués a cantar-lo hehehe... és que no ens el feien cantar, no ens ensenyaven coses així)<br /><br />Dit això, he de dir que, quan vaig començar l'escola era molt bona nena, més aviat una mica tímida i que els primers anys el meu comportament i les meves notes eren força bons, però a partir dels onze o dotze anys em vaig convertir en una mena de trasto entremaliat per la que els atacs de riure que dieu eren diaris. Parlant de "diaris", moltes vegades duia a classe algun diari esportiu (del dia abans) i l'amagava dins el pupitre per anar-lo llegint mentre la pobre mestra explicava el que fos... <br /><br />Cada vegada que vaig rebre un càstig era absolutament merescut, guanyat a pols... i és que suposo que també hem de ser una mica conscients que els professors no gaudeixen castigant i que, quan ho fan, és perquè els has estat molestant. En classes de 40 nenes -com érem nosaltres- que n'hi hagi que xerren contínuament, que riuen, que es distreuen, que es passen paperets de punta a punta de l'aula, etc. suposo que ha de ser molt empipador.<br /><br />Una vegada em van fer fora de classe no sé per què (suposo que per parlar o per riure) i vaig anar a una aula més petita, buida, que hi havia al davant de la meva i que donava al carrer... allí hi havia altres "elements" expulsats d'altres classes i ens vàrem dedicar a tirar paperets i/o guixos (ara no ho recordo bé) a la gent que passava pel carrer fins que algú va entrar a l'escola, es va queixar i, clar... em van expulsar per una setmana sencera. No tinc cap dubte de que m'ho mereixia.<br /><br />Amb els anys, he fet de catequista molts cursos i mai he tingut la temptació de donar cap cleca a ningú, però tinc claríssim que quan algú no es porta bé, quan algú es passa l'estona pessigant al del costat, quan un li tira l'estoig a l'altre per terra, etc. allò mereix un toc d'atenció. No tot està bé. Necessitem unes normes de convivència i si estem a un lloc diverses persones, ens hem d'escoltar. Quan parlo jo m'han d'escoltar i quan parlen ells (i en tenen moltes oportunitats, perquè els fem participar molt) tots hem d'escoltar i respectar el que digui. Es poden fer bromes, es pot riure (faltaria més!!) però no es pot estar interrompent constantment amb bromes i riures perquè no sempre és el moment adequat.Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-17660269249176885912015-01-20T13:42:21.880+01:002015-01-20T13:42:21.880+01:00He publicat sota l'Ignasi. No anava per ell.He publicat sota l'Ignasi. No anava per ell.M. Antòniahttps://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-83818850273655319752015-01-20T13:40:45.718+01:002015-01-20T13:40:45.718+01:00No tinc experència d'haver vist bufetades a ca...No tinc experència d'haver vist bufetades a cap de les tres escoles que vaig anar. Però si de tenir lligada a una cadira una noia que era un problema perquè debia ser hiperactiva i sols feia que empipar a totes. Vaig quedar parada, perquè erem amigues i quan estavem juntes i al patí no ho feia, sols a la classe. També càstigs a l'església de genolls amb braços amb creu i algun llibre. Eren noies més grans que jo. A mi em van tenir davant del plat amb una mortadel·la,des del sopar tard i continuar l'endemà tot el dia. Per a mi era dolenta, i volia que la monja la provés i llavors jo la menjaria. Tenia molta gana, això és del què més me'n recordo.Crec que amb treure-us de la classe ja era prou càstig. M. Antòniahttps://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-67036033871593785662015-01-20T00:13:26.506+01:002015-01-20T00:13:26.506+01:00Sí, rits, això em va desconcertar, perquè pensava ...Sí, rits, això em va desconcertar, perquè pensava que anava a una escola bastant diferent per l'època, m'ho prenc com una anomalia... també he de dir que és l'únic record negatiu que en tinc, i que l'any següent vaig tenir de tutor un mestre fantàstic que es preocupava pels seus alumnes, que tocava la guitarra i que va acabar de responsable a Intermón :)Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-87718411678840208512015-01-20T00:03:37.576+01:002015-01-20T00:03:37.576+01:00Sí, sort que ha canviat molt, i que encara que alg...Sí, sort que ha canviat molt, i que encara que algun cop vinguin ganes de bufa, doncs s'han d'aguantar i fer ommm o el que sigui, ho digui Rosa Sensat o no, ara ja no depèn del tipus d'escola.<br /><br />Quina gràcia, la teva anècdota s'assembla a la meva, que també era a classe de mates, però la teva va acabar millor..!Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-88787678101319522982015-01-19T23:56:09.638+01:002015-01-19T23:56:09.638+01:00Un bitxo havies de ser tu, però un bitxo a la teva...Un bitxo havies de ser tu, però un bitxo a la teva bola, nen li agrada nena, nen li fa un dibuix d'una nau espacial a la carpeta...Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-79433453499352627232015-01-19T23:52:23.264+01:002015-01-19T23:52:23.264+01:00Ja pot ser, potser és millor en l'àmbit teòric...Ja pot ser, potser és millor en l'àmbit teòric que en el pràctic...Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-35971100665599482242015-01-18T22:38:31.626+01:002015-01-18T22:38:31.626+01:00A vegades en aquests grups d'assessors de peda...A vegades en aquests grups d'assessors de pedagogia hi ha desertors de l'escola, del treball diari amb els alumnes.Alfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-623562307465445422015-01-18T22:10:34.085+01:002015-01-18T22:10:34.085+01:00No hi ha excusa per a la plantofada o el clatellot...No hi ha excusa per a la plantofada o el clatellot, ho tinc assumit. D'aquí el sentiment d'impotència i fracàs quan ocasionalment aquesta arriba... Fins a 10? I fins a 50! ignasihttps://www.blogger.com/profile/18020257552527626875noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-74272415667356964482015-01-18T21:21:12.813+01:002015-01-18T21:21:12.813+01:00Ostres, quina anècdota! i que passés en una escola...Ostres, quina anècdota! i que passés en una escola així. deu n'hi dó!<br />ritshttps://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-40132709707736984902015-01-18T18:51:53.595+01:002015-01-18T18:51:53.595+01:00Afortunadament avui en dia, a les escoles, ja no e...Afortunadament avui en dia, a les escoles, ja no es donen bufes als nens. Malgrat tot, encara tinc algun company d'aquells que es creuen (perquè algú els va fer creure un dia) que l'autoritat és el que compta, i que s'agafen les malifetes dels nens i nenes com a afers personals, i que comenten, en veu baixa, no foscas... "una bona bufetada, necessita aquest mocós". I a mi encara se'm posa la pell de gallina (perquè jo també recordo aquest tipus de companys, fent cursets d'estiu de Rosa Sensat)... en un altre ordre de coses, recordo quan jo era alumna, en una classe de matemàtiques, que no m'agradaven gens ni mica, que amb una amiga ens vam fer un tip de riure perquè se'ns van desenganxar unes pàgines del llibre i la "pega" semblavaun moc. Vam riure com boges i vam ser castigades tot el matí fora de classe. Coses que passaven fa anys (molts!)Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-8095645264456439022015-01-18T18:24:22.720+01:002015-01-18T18:24:22.720+01:00Gemma no és que ho relativitzi, sóc contrària a la...Gemma no és que ho relativitzi, sóc contrària a la violència de la classe que sigui...Jo no havia rebut mai cap cleca a l'escola i havia anat a la pública i a les monges.... <br />Jo, a la classe, tenia la cadira de pensar i quan algú es passava de la ratlla el feia anar a seure una estona sense dir-li el perquè. Després li preguntava què hi feia en aquella cadira i aleshores m'explicava la seva malifeta, i sabia que la reflexió era la conseqüència dels seus actes. Vaig estar de sort de descobrir( o copiar) aquest sistema, perquè em va donar molts bons resultats<br />Però em va costar força trobar alguna cosa que em permetés afrontar situacions adverses, que no sempre és fàcil, quan et treuen de polleguera. Si algú o vol posar en pràctica, li recomano!M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-39464740530519021162015-01-18T16:34:00.183+01:002015-01-18T16:34:00.183+01:00Jo sempre he sigut bon nen i no m'han calgut c...Jo sempre he sigut bon nen i no m'han calgut cap bufetada... Hi ha algú que s'ho cregui? Lo de ser bon nen vull dir, lo de les bufetades es cert.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-69468280281780799132015-01-18T14:29:51.020+01:002015-01-18T14:29:51.020+01:00Hola Alfonso, es veritat que quan parlem de recurs...Hola Alfonso, es veritat que quan parlem de recursos pedagògics parlem una mica en el buit, perquè el millor recurs pedagògic ha de ser conèixer els alumnes al màxim, així que entenc el que vols dir. El que està clar és que aquelles cleques ens van parar de cop, però potser, almenys a mi, ens van afectar una mica massa, crec.<br /><br />No, no, ens va fer sortir a la pissarra quan la classe ja havia acabat, i el que també va ser estrany és que la mestra anés a buscar l'altra mestra, la "dura", perquè es veia impotent...<br /><br />Ostres, acabo de fer un google i la "dura" està d'assessora en un grup de pedagogia... ves quines coses!Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-90465080866562462422015-01-18T14:20:44.718+01:002015-01-18T14:20:44.718+01:00Ha ha ha, m'alegro que t'hagi recordat els...Ha ha ha, m'alegro que t'hagi recordat els atacs de riure amb la teva amiga, quin bon record, oi? Jo amb la aquesta amiga reia molt, no aconsegueixo recordar si després d'aquest episodi (a aquestes alçades ja puc dir que una mica sí que em va traumatitzar) vam seguir rient tant. I la meva filla es diu Sara, en part, per ella. De fet, he intentat trobar aquesta amiga pel facebook i no la trobo :(<br />Abraçada, Teresa.Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-75968507900404203592015-01-18T14:16:48.472+01:002015-01-18T14:16:48.472+01:00Sí,les cleques físiques deixen més petja, segurame...Sí,les cleques físiques deixen més petja, segurament, i, pel que fa als fills, fan mal per les dues bandes, segur, jo algun cop al cul sí que li donat, sense fer mal, crec, però tot i així no m'agrada. Com que crec que passa més amb els fills grans (també per l'experiència amb el meu pare), si em passa algun cop, hauré de recuperar aquest post i el teu comentari i recomentar-lo. I el recurs bàsic de comptar fins a 10? Ja explicaràs la teva experiència del cole.Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-43088970643967027662015-01-18T14:08:50.290+01:002015-01-18T14:08:50.290+01:00Caram, Josep, tu sí que vas viure això de "la...Caram, Josep, tu sí que vas viure això de "la letra con sangre entra", i a sobre cops de peus... déu n'hi do, em sap greu. Sort que ja ha passat tot això, com a molt a algú se li pot escapar la mà en algun moment puntual, que tampoc ha de passar, però bé, pot passar.<br /><br />Abraçada!Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-12854627880892446182015-01-18T14:06:11.807+01:002015-01-18T14:06:11.807+01:00Sí, és veritat que hem evolucionat en aquest aspec...Sí, és veritat que hem evolucionat en aquest aspecte. S'ha de respectar els nens en la seva integritat física i psicològica, és així, encara que de vegades puguin ser "de bufetada", s'ha de trobar la manera de no rebaixar-nos tots plegats.Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-18004988343082227972015-01-18T14:03:25.678+01:002015-01-18T14:03:25.678+01:00M. Roser, ara precisament deia que no s'han de...M. Roser, ara precisament deia que no s'han de permetre els mastegots en cap cas i tu ho relativitzes... però esclar, s'ha de trobar la manera alternativa, potser a Rosa Sensat tampoc ho acabaven de tenir resolt, és veritat que els càstigs psicològics poden ser contraproduents.... no sé, jo ho he viscut des d'una banda i intento posar-me a l'altra, però em costa, pensa que l'episodi em fa afectar diria que tot el curs de 5è, que vaig tenir aquesta professora de tutora, la veritat és que era molt seca, potser ens hagués pogut reunir un dia a les dues i parlar-le tranquil·lament, li hagués agraït.Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-15397904786478948312015-01-18T13:56:45.434+01:002015-01-18T13:56:45.434+01:00Sí, en els col·legis de monges tinc entès que era ...Sí, en els col·legis de monges tinc entès que era més habitual, per això em va desconcertar molt a la meva escola. Estic d'acord que fins i tot perdent la paciència no s'ha de permetre, ni com a ultimíssim recurs, no és cap recurs i ja està.<br /><br />Aferradetes pacífiques ! ☮ (et copio el símbol, també)Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7567634969183752075.post-45154944616515641962015-01-18T13:54:02.904+01:002015-01-18T13:54:02.904+01:00Vaja, Loreto, tampoc veig que sigui un gran recurs...Vaja, Loreto, tampoc veig que sigui un gran recurs pedagògic, eh? (tot i que més avançat en l'escala evolutiva que les bufetades, diria), abraçada.Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.com